MADRID, 17 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha emès aquest divendres una ordre d'arrest contra el president de Rússia, Vladímir Putin, sota la presumpció de crim de guerra per la deportació forçada de nens ucraïnesos de zones capturades durant la guerra d'Ucraïna a territori rus.
El TPI també ha emès una ordre d'arrest pel mateix motiu contra la comissària presidencial dels drets de la Infància de la Federació Russa, Maria Alekseievna Lvova-Belova, ha fet saber la cort en un comunicat.
El tribunal entén "motius raonables" per creure que Putin "té responsabilitat penal individual" per aquests delictes, bé per la seva comissió "directa" o per haver estat incapaç d'"exercir un control adequat sobre els subordinats civils i militars que van cometre els actes".
El Kremlin ha desmentit que estigui deportant nens ucraïnesos per la força davant les acusacions de Kíiv i els seus aliats. Segons el Govern ucraïnès almenys 16.000 nens han acabat desplaçats contra la seva voluntat a territori rus des del començament del conflicte mentre que un recent estudi presentat al febrer per la Universitat de Yale denuncia almenys 6.000 nens ucraïnesos repartits en 40 internats russos.
Les ordres d'arrest d'aquest divendres representen els primers càrrecs internacionals des del començament del conflicte i arriben després de mesos de treball d'un equip especial d'investigació a les ordres del fiscal en cap del TPI, Karim Khan. Per emetre les ordres ha calgut que un panell preliminar de jutges acceptés la validesa de les proves presentades.
La possibilitat que el TPI acabi jutjant Putin és pràcticament impossible per diversos motius: la cort no pot atendre casos 'in absentia' de l'acusat, Rússia es va retirar el 2016 de l'Estatut de Roma que serveix de fonament legal per al tribunal, i el Kremlin no té la més mínima intenció d'entregar cap oficial rus a la cort, com ja ha reiterat nombroses vegades.
No obstant això, el TPI sí que està capacitat, com a mínim, per imputar Putin, atès que no reconeix la immunitat per als caps d'estat en casos de crims de guerra, crims contra la humanitat o genocidi.
