OTTAWA, 26 gen. (Reuters/EP) -
Un tribunal de Drets Humans ha dictaminat que el Canadà ha discriminat els nens aborígens que viuen en reserves per no finançar de manera suficient els serveis dedicats al seu benestar, una decisió que podria afectar els fons educatius, sanitaris i d'allotjament dels indígenes canadencs.
Aquesta decisió ha estat anunciada gairebé nou anys després que els grups indígenes presentessin una denúncia contra Ottawa sobre la manera de finançar la protecció d'aquests nens, cosa que se suma als problemes en les relacions entre els 1,4 milions d'aborígens que viuen al país i el Govern federal.
Anteriorment, un informe encarregat per Ottawa assegurava que la retallada del finançament del benestar dels nens aborígens que viuen en reserves va caure un 22%. Un informe redactat el 2008 per l'auditor general del Canadà ha afirmat que els acords de finançament d'Ottawa destinats a aquests nens tenien errades i que eren poc equitatius.
A més, l'Assemblea de les Nacions Originàries, que reuneix el grup d'indígenes més gran del Canadà, ha comparat el finançament que es destina a aquests nens amb la quantitat de fons que s'han dirigit cap als nens que no són canadencs o cap als aborígens que viuen fora de les reserves.
El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, que va arribar al poder el novembre del 2015, ha promès que resoldrà els problemes amb la població indígena del Canadà, que simbolitza tan sols el 5% de la població però que representa gairebé la meitat dels 30.000 nens canadencs menors de 14 anys que viuen en acollida.
Els indígenes també tenen els nivells de pobresa més elevats i el menor nivell d'expectativa de vida respecte als altres canadencs. A més, cada vegada més sovint són víctimes de violència, addiccions i empresonament.
Ottawa és responsable dels fons destinats al benestar dels nens aborígens que viuen en reserves, incloent les despeses relacionats amb la cura dels menors després que deixin d'estar sota la custòdia dels seus pares.
