Actualitzat 09/11/2016 08:53

Trump guanya les eleccions

NOVA YORK, 9 nov. (EUROPA PRESS) -

El candidat republicà Donald Trump ha guanyat les eleccions presidencials als Estats Units després d'una campanya que ha posat de manifest, per sobre de tot, un sentiment de dissociació total de la població cap a la classe política, gestat des de l'explosió de la crisi, prolongat amb l'ascens del moviment antigovernamental Tea Party i culminat amb la victòria del proverbial "convidat inesperat".

Trump ha arribat a aquesta fita després d'aconseguir la victòria a l'estat de Wisconsin, on s'ha imposat a la seva rival, Hillary Clinton, aconseguint una diferència que és ja insalvable i que li dóna les claus de la presidència.

En les últimes eleccions presidencials, celebrades el 2012, l'actual mandatari, Barack Obama, es va fer amb 332 vots electorals, pels 206 collits pel seu llavors rival, el republicà Mitt Romney.

Les primeres enquestes a peu d'urna de la nit electoral ja alertaven del descontentament generalitzat dels estatunidencs fins a nivells desconeguts des del segon mandat de George W. Bush. El Partit Demòcrata, tot i això i a diferència dels fets llavors, ha quedat orfe d'una figura de consens, esperança i alè com la de Barack Obama.

La històrica victòria de Trump sobre el seu propi Partit Republicà és una derrota igual de contundent per als demòcrates liderats per Hillary Clinton, a tenor del 61% de consultats convençuts en els sondejos inicials que "el país va pel camí dolent", i del 69% dels enquestats "insatisfets" o directament "enfadats" sobre el funcionament del Govern federal .

A Clinton cal atribuir-li dues errades que s'han convertit en fonamentals: la seva incapacitat per estimular a les minories, absolutament claus per triomfar, i la seva falta de tarannà per guanyar-se la confiança dels electors de la seva pròpia raça, a la fi els grans impulsors que han acabat portant a Trump a la presidència, recuperant per als republicans estats demòcrates fins ara com Ohio, Florida o Iowa.

Així, un 65% de llatins s'han decantat a favor de Clinton per un 27% de Trump, respecte del 71% que va apostar per Obama el 2014 i el 27% a favor del seu llavors rival, Mitt Romney. El mateix descens recula veure en el vot negre, amb un 87% a favor de Clinton per un 8% a favor de Trump, respecte de l'aclaparador 93% per a Obama i el 6% per a Romney el 2012.

I, sense el suport d'aquests grups, la candidatura demòcrata s'ha debilitat progressivament al llarg de la nit, des de la primera declaració de victòria de Trump a Kentucky. El magnat ha complert exactament tots els passos que havia de donar per guanyar: triomf a Florida, triomf a Ohio, triomfs a Carolina del Nord i Michigan, entre d'altres. Han apostat per ell un 63% d'homes de raça blanca i un 52% de dones de raça blanca, front a un 31 i 43% per a Clinton. Blancs, en particular, d'edat superior als 45 anys.

"FUETADA BLANC"

"Sembla que ha estat una fuetada dels blancs contra un país que ha estat vuit anys canviant", ha estimat l'analista Van Jones, de la CNN. els Estats Units ha passat de tenir el primer president de raça negra de la seva història a fer pujar a un candidat que ha rebut el suport ni més ni menys que del 'Crusader', un dels principals òrgans portaveu del Ku Klux Klan.

No ha importat ni la seva retòrica inflamatòria dirigida contra minories, discapacitats i dones, ni les crítiques contra la seva incapacitat per desenvolupar un lloc de comandament, ni l'actuació de Clinton en els tres debats emparats en la seva figura com a representant d'una possibilitat històrica, la de ser la primera dona a seure davant de l'escriptori del Resolute, al Despatx Oval. Un 60% dels estatunidencs tenia decidit el candidat al setembre .

Candidat que gaudirà, a més, del suport d'un Congrés republicà: és la primera vegada des de 1928 que el Partit Republicà té a un president amb el control de les dues cambres.

Trump ha invalidat enquestes que sentenciaven la seva derrota absoluta a començament de campanya. Les estimacions del 'The New York Times' van començar a començament del recompte -- mitjanit a l'Espanya peninsular -- amb un 80% de possibilitats de victòria per a Clinton. Quatre hores més tard, l'agulla es va inclinar cap al candidat republicà amb un 93% a favor seu.

Ni tan sols la coneguda web d'estadístiques FiveThirtyEight, de Nate Silver, anticipava ni remotament aquest resultat. "Hi ha un espectre ampli de resultats, i tots apunten cap a Clinton", va resar la seva anàlisi final al principi del recompte.

Tot això, simptomàtic d'un vot ocult i desencantat que ha preferit guardar-se la seva opció fins a l'últim moment. "Què hem fet malament?", ha preguntat en un moment de la nit el periodista de la CNN Anderson Cooper a l'analista polític David Axelrod. "Només els números", li va replicar Axelrod.

Finalment, l'impacte de la victòria de Trump s'ha deixat sentir en els mercats. Els futurs de l'S&P-500 han estat suspesos després de caure més d'un 5%; un descens encara més gran que el registrat durant la nit que va continuar als atemptats de l'11 de setembre de 2001. El pes mexicà s'ensorrava dimarts en les seves operacions internacionals a un nou mínim històric de 20.74 unitats.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés