El president fa front al seu repte més gran contra Kiliçdaroglu i contra el cop de la inflació i els terratrèmols
MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -
La població de Turquia ha començat a votar aquest diumenge en unes eleccions presidencials i parlamentàries que es presenten com a crucials per al futur polític del país, una votació en la qual l'actual president, Recep Tayyip Erdogan, aspira a un nou mandat en contrast amb l'opció de Kemal Kiliçdaroglu, que té el suport d'una coalició de partits opositors.
La data de la votació és altament significativa ja que les eleccions coincideixen amb el centenari de la fundació de Turquia com a república secular sota Kemal Ataturk: el 14 de maig del 1950 es van celebrar uns comicis en els quals el Partit Republicà del Poble (CHP), actualment liderat per Kiliçdaroglu, va patir un cop dur.
Erdogan, el polític turc que més temps ha estat al capdavant de la política del país --prop de 20 anys entre el seu càrrec de primer ministre i després el de president--, fa front al que aparentment podria ser el seu repte més gran en les urnes, ja que alguns sondejos donaven avantatge a Kiliçdaroglu quan quedaven pocs dies per a la votació.
El president turc, de 69 anys, ha impulsat durant el seu mandat un model conservador en l'àmbit social i una política d'expansió de la influència de Turquia en l'esfera internacional, especialment a la regió, la qual cosa ha derivat en l'allunyament d'alguns aliats occidentals en el si de l'OTAN.
En aquest sentit, Turquia ha protagonitzat diverses topades diplomàtiques amb països europeus --en algunes ocasions per la posició sobre el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), considerat per Ankara com un grup terrorista-- i fins i tot amb els Estats Units pel seu suport a les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), liderades per la milícia kurd-siriana Unitats de Protecció Popular (YPG).
A més, el mandatari ha fet valer el poder militar turc amb incursions i operacions aèries contra el PKK i les YPG a l'Iraq i Síria, però també ha donat suport al govern d'unitat nacional a Líbia durant el conflicte al país i ha tingut diverses topades amb Grècia --rival històric a la regió-- i països com Egipte, l'Aràbia Saudita i Irsael.
No obstant això, també ha presentat el país com un important centre de mediació, inclòs el seu paper a l'hora d'acollir contactes el 2022 entre Rússia i Ucraïna per intentar arribar a un acord de pau i el pacte per autoritzar l'exportació de gra des de ports ucraïnesos enmig del conflicte, que es va aconseguir amb mediació de les Nacions Unides.
Erdogan ha protagonitzat, a més, un impuls que allunya el país del model secular instaurat per Ataturk i ha optat per una centralització del poder al voltant de la Presidència, cosa que també ha incrementat l'alienació dels seus opositors, contra els quals s'ha reforçat la campanya de repressió.
Així, els crítics amb el president l'acusen de silenciar periodistes, activistes i opositors que s'han mostrat crítics amb les seves polítiques, especialment arran de l'intent de cop d'Estat del 2016, que va derivar en una campanya d'arrests que s'ha saldat amb milers de detinguts i condemnats.
En el focus d'aquesta campanya hi va haver el clergue islamista Fetulá Gulen, antic aliat d'Erdogan --fins que la policia i la Fiscalia, suposats simpatitzants del clergue, segons el Govern turc, van obrir una investigació sobre corrupció el 2013 contra diversos alts càrrecs de l'Executiu-- a qui les autoritats acusen d'estar darrere de la temptativa i d'establir una espècie d''Estat paral·lel' en el si de les institucions.
Malgrat que el president semblava segur d'una nova victòria quan va optar per avançar les eleccions, l'aprofundiment de la crisi econòmica --inclosa una inflació de més del 50 per cent atribuïda, en part, a la seva negativa a elevar els tipus d'interès-- i els devastadors terratrèmols registrats al febrer al sud del país --que van deixar més de 50.000 morts a territori turc-- han afectat les seves aspiracions.
EL REPTE DE KILIÇDAROGLU
De fet, la figura de Kiliçdaroglu ha anat guanyant força durant els úiltims mesos gràcies al suport d'una coalició integrada per sis partits opositors i el suport donat recentment a la seva candidatura pel Partit Democràtic dels Pobles (HDP), prokurd.
L'HDP, objectiu d'una dura campanya de detencions de les forces de seguretat pels seus suposats llaços amb el PKK --incloses detencions d'alts càrrecs i representants públics per càrrecs de "terrorisme"--, va afirmar en un primer moment que no presentaria un candidat a la Presidència, fet que aplanava el camí a Kiliçdaroglu, a qui finalment ha donat suport obertament.
Kiliçdaroglu, de 74 anys i membre de la minoria aleví, ha estat, a més, una de les cares més recognoscibles de l'oposició turca durant els últims anys, especialment després de protagonitzar el 2017 una marxa de gairebé un mes per la justícia al país que va suposar una de les mostres de força més rellevants contra Erdogan des que va arribar al poder.
Diversos analistes han apuntat durant les últimes setmanes que una arribada de Kiliçdaroglu, descrit per alguns dels seus seguidors com 'el Gandhi turc', podria obrir les portes a un reinici de les relacions amb els seus tradicionals socis occidentals, especialment atès que el programa opositor inclou evitar decisions internacionals marcades per consideracions ideològiques o polítiques a nivell intern.
Al costat d'Erdogan i Kiliçdaroglu es presenta el candidat de la ultradreta Partit del Moviment Nacionalista (MHP) --aliat d'Erdogan--, Sinan Ogan, mentre que Muharren Ince, del Partit de la Pàtria (centre), va retirar dijous la seva candidatura, la qual cosa podria beneficiar el líder del CHP, partit al qual pertanyia Ince --que ja es va presentar als comicis del 2018-- fins al mes de març.
EL SISTEMA DE VOTACIÓ
Turquia va passar el juliol del 2018 d'un sistema parlamentari a un de presidencial com a part d'una reforma impulsada pel mateix Erdogan, la qual cosa implica que el president és escollit de manera directa per sufragi universal, mentre que la figura del primer ministre va ser eliminada.
Així, un candidat necessita recaptar més de la meitat dels vots per guanyar a la primera volta, mentre que se celebraria una segona volta en dues setmanes entre els dos més votats en cas que cap d'ells acumuli una quantitat suficient de vots el 14 de maig.
D'altra banda, els turcs hauran de triar els 600 membres de la Gran Assemblea Nacional, el nom oficial del Parlament, a través d'un sistema de representació proporcional. Per aconseguir escons, un partit ha de superar el llindar del set per cent de les paperetes o estar en una aliança que passi aquest llindar, la qual cosa ha provocat que aquestes coalicions adquireixin un pes creixent per evitar que partits més petits es quedin sense representació.
En aquest cas, quatre partits minoritaris han entrat a formar part de l'Aliança Nacional --encapçalada pel CHP de Kiliçdaroglu i el nacionalista IYI Party (Bon Partit)-- per incrementar les seves possibilitats, mentre que sis partits més concorren amb l'aliança liderada per l'HDP, que també inclou Esquerra Verda.
Les reformes impulsades per Erdogan impliquen, a més, que el president és qui tria el Govern, per la qual cosa si la seva coalició, l'Aliança Nacional, no aconsegueix mantenir una majoria al Parlament, podria tenir problemes a l'hora d'aplicar les seves polítiques si aconsegueix un nou mandat.
Aquest nou mandat d'Erdogan arribaria, a més, enmig de les denúncies d'inconstitucionalitat de l'oposició, ja que seria el tercer --prohibit per la Constitució--, si bé la Comissió Electoral va resoldre que el comptador es va posar a zero el 2018 després de l'aplicació de la reforma del sistema després d'un referèndum.
