MADRID, 9 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Superior de la capital del Txad ha alliberat aquest dijous a 80 menors que van ser detinguts durant les protestes de l'octubre contra el president del país, Mahamat Idriss Déby, que es van saldar amb mig centenar de morts i 300 ferits per la repressió de les forces de seguretat.
Els menors, d'entre 13 i 17 anys, han estat alliberats de forma provisional després de passar 40 dies detinguts, segons ha fallat la sala de menors del Suprem de N'Djamena, segons ha informat el portal Tchad Infos.
El Consell de Collegis d'Advocats del Txad i l'adrea de protecció infantil haurien sollicitat la llibertat provisional. No obstant aix, el procediment no ha acabat. Després de la investigació, el jutge podr ordenar el sobresement que els doni la llibertat definitiva, podr enviar-los al jutjat de nou o a la presó si falla que van cometre delictes.
A principis d'aquesta setmana un total de 262 manifestants de les protestes del 20 d'octubre van ser condemnats a penes d'entre dos i tres anys de presó. Altres 80 acusats van ser condemnats a penes suspeses d'entre un i dos anys de presó i 59 acusats van ser declarats no culpables.
El fiscal Mussa Wade Yibrin va informar en roda de premsa d'aquestes sentncies dictades per un tribunal amb seu a la presó de Koro Toro i després d'un judici multitudinari a porta tancada, sense advocats i sense mitjans de comunicació independents.
El líder de la junta militar que governa el Txad, Mahamat Idriss Déby, ha descrit en anteriors ocasions aquelles protestes com una "insurrecció organitzada" que comptava amb el suport de "potncies estrangeres" i ha acusat els manifestants de "matar a sang freda a civils i assassinar a membres de les forces de seguretat" amb la vista posada a generar una "guerra civil".
Les protestes van esclatar després que la junta decidís estendre a dos anys més el mandat de Déby, que inicialment tenia previst abandonar el crrec per retornar el poder a un govern civil. Va ser nomenat president per l'Exrcit en 2021 després de la mort del seu pare, Idriss Déby Itno, que portava al capdavant del país des de 1990.
