BRUSSEL·LES, 25 març (EUROPA PRESS) -
La UE ha arribat aquest dilluns, després d'una llarga jornada de negociacions, a un acord sobre un rescat de 10.000 milions d'euros per a Xipre. El compromís ha arribat a punt que vencés el termini donat pel Banc Central Europeu (BCE) per tallar la liquiditat a les entitats xipriotes, el que hagués provocat la seva bancarrota i la sortida del país de l'euro. El primer tram del rescat arribarà al maig.
A canvi de l'ajuda, el Govern de Nicòsia haurà de liquidar el segon banc del país, Laiki, i sotmetre a una profunda reestructuració el Banc de Xipre, la principal entitat de l'illa. Els grans dipositants en aquests dos bancs, molts d'ells russos, hauran d'assumir fortes pèrdues, però se salven els petits estalviadors amb comptes inferiors a 100.000 euros.
El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, no ha aclarit si els bancs xipriotes, que porten tancats una setmana, podran reobrir aquest dimarts i ha dit que la decisió han de prendre-la en les pròximes hores les autoritats xipriotes i la 'troica'. A més, ha sostingut que és "inevitable" que es mantinguin els controls de capitals, tot i que aquests hauran de ser "temporals", "proporcionals" i "no discriminatoris", segons la declaració aprovada per l'Eurogrup.
L'acord sobre el rescat "és bo per a Xipre i bo per a la UE", ha dit el president xipriota, Nicos Anastasiades, al terme de les negociacions, en les que ha arribat a amenaçar amb la seva dimissió. El seu ministre d'Economia, Michael Sarris, ha dit que amb aquesta decisió s'ha evitat el desastre i la sortida del país de l'euro.
El president de l'Eurogrup ha defensat que es tracta d'una "solució millor" que la que es va arribar a la setmana passada, tot i que en "pitjors circumstàncies". En aquest sentit, ha destacat que evita una taxa generalitzada als dipòsits --que ha estat estirada pel Parlament xipriota-- i el "debat desafortunat" sobre la garantia dels comptes inferiors a 100.000 euros.
El Fons Monetari Internacional (FMI) contribuirà a finançar el rescat, segons ha anunciat la seva directora gerent, Christine Lagarde, que no ha precisat quina serà la seva aportació. Lagarde ha elogiat "la valentia de les autoritats xipriotes" i ha afirmat que l'acord és "bo" perquè protegeix els dipositants assegurats, limita el tractament als dos bancs amb problemes i garanteix un repartiment adequat de la càrrega entre els europeus i els xipriotes.
"La profunditat de la crisi financera a Xipre significa que el futur pròxim serà molt difícil per al país i els seus ciutadans", ha avisat el vicepresident econòmic de la Comissió, Olli Rehn. "Els xipriotes hauran de reconstruir la seva economia a partir d'una nova base", ha subratllat. I ha anunciat que l'executiu comunitari crearà un "grup de treball" per "alleujar les conseqüències socials d'aquest 'xoc' econòmic i ajudar a protegir els més vulnerables".
Al no incloure una taxa als dipòsits, el rescat no necessita ser ratificat pel Parlament xipriota, que ja va aprovar divendres passat una llei per restringir la circulació de capitals i una altra norma sobre reestructuració bancària. "Pel que sabem, les autoritats i el governador del Banc Central de Xipre tenen els instruments i poders necessaris per liquidar i reestructurar els bancs", ha dit Dijsselbloem.
En canvi, sí que haurà de ser aprovat pels parlaments d'Alemanya, Països Baixos i Finlàndia.
