Un total de 2.000 efectius europeus ajudaran les autoritats kosovars a consolidar un Estat de dret
BRUSSEL·LES, 16 de febrer (EUROPA PRESS)
La Unió Europea ha llançat avui la seva missió de 2.000 policies, jutges i funcionaris de duanes a Kosovo per garantir l'estabilitat a la regió i ajudar les autoritats de Pristina a crear un autèntic Estat democràtic de dret que garanteixi la protecció de les minories. El començament del desplegament de l'operació europea es produeix un dia abans de la data en què s'espera que Kosovo proclami la seva independència.
Els vint-i-set han nomenat a més el general francès jubilat Yves de Kermabon, antic comandant de les forces de l'OTAN a Kosovo (KFOR), com a cap de l'operació, que s'anomena EULEX Kosovo; i han designat el diplomàtic holandès Pieter Feith enviat especial de la UE per a Kosovo. Feith és expert en els Balcans i ha liderat la missió de la UE a Aceh (Indonèsia) el 2005. El llançament de la missió i els nomenaments s'han publicat al Butlletí Oficial de la UE.
"El que es pretén amb aquesta missió és sobretot que Kosovo, en qualsevol de les circumstàncies polítiques que es desenvolupin allà, tingui unes estructures democràtiques, un Estat de dret sòlid, unes estructures policials similars a les dels països occidentals, i que tingui un sistema judicial absolutament sa i correcte", ha explicat Cristina Gallach, la portaveu de l'Alt Representant de la UE per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna, Javier Solana.
Fins i tot Xipre, el país més reticent a la independència de Kosovo i que es va abstenir a la votació per aprovar la missió, té previst manar efectius, segons les fonts consultades. Espanya, que tampoc veu amb bons ulls la independència unilateral de la província sèrbia de majoria albanesa administrada per l'ONU des de la guerra de 1999, participarà amb 15 o 20 persones, segons ha anunciat el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero. També s'espera que enviïn personal països de fora de la UE com els Estats Units, Turquia, Croàcia i Noruega. La missió tindrà poders executius. Això significa que, en cas de conflicte per exemple en qüestions relacionades amb la protecció de les minories, els policies o els jutges europeus podran imposar la seva autoritat sobre els seus homòlegs kosovars.
L'enviat especial de la UE es convertirà d'aquí a unes setmanes, quan Kosovo proclami la seva nova Constitució, en el representant internacional civil allà, ja que la Carta Magna preveu la creació d'un comitè de seguiment internacional per ajudar a la consolidació del nou Estat. En aquest comitè estaran representats molt probablement Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, els Estats Units, l'OTAN i la UE, que assumirà el paper de lideratge.
La Constitució kosovar admetrà que el representant internacional tingui poders per sobre de les autoritats kosovars i pugui fins i tot vetar legislació aprovada pel parlament o decisions preses pel primer ministre si considera que poden suposar una vulneració de l'Estat de dret o atemptar contra la minoria sèrbia.
RECONEIXEMENT DE KOSOVO
La portaveu de Solana ha explicat que l'enviament de la missió no significa automàticament que la UE reconegui la independència de Kosovo. "El reconeixement o no d'una eventual independència, depèn de cadascun dels Estats de la Unió Europea, i aquesta és una discussió que, si s'ha de posar sobre la taula de debat, s'ha de fer en els pròxims dies quan, si és que ocorre, el tema es converteixi en una realitat", ha explicat.
Els vint-i-set segueixen dividits sobre el reconeixement de la independència. Es preveu que els grans estats membre com Regne Unit, Alemanya, França o Itàlia la reconeguin de seguida, mentre que altres països com Espanya, Eslovàquia, Grècia o Romania, tardaran més a fer-ho. Xipre ha assegurat per activa i per passiva que no reconeixerà Kosovo pel precedent que pot significar per a la part nord de l'illa. Els ministres d'Afers Estrangers dels vint-i-set debatran sobre la reacció a la independència de Kosovo a la seva reunió de dilluns que ve.
