BRUSSEL·LES, 7 març (EUROPA PRESS) -
Els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea discuteixen aquest dilluns si accepten la petició presentada unes hores abans pel primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, de doblar fins a 6.000 milions d'euros l'ajuda promesa a Ankara, a canvi que Turquia accepti readmetre els demandants d'asil sirians i immigrants econòmics arribats a la Unió Europea a través de la seva frontera.
És una de les principals novetats plantejades per Davutoglu en una cimera a Brussel·les, en què els europeus han posat sobre la taula que es tramitin "des de Turquia" les sol·licituds d'asil dels sirians que aconsegueixin arribar a Grècia, fet que a la pràctica suposaria deportar a Turquia demandants de protecció internacional arribats a la UE.
A la reunió dels vint-i-vuit amb el primer ministre turc, aquest ha admès que el nombre d'entrades irregulars des de la seva frontera a sòl europeu no s'ha reduït al ritme esperat, i han ofert mesures addicionals i "més ambicioses" per tallar la crisi, segons fonts diplomàtiques.
En qualsevol cas, el Govern turc ha deixat clar que avançar en aquestes propostes requereix que la UE doni 3.000 milions d'euros per a 2018, que se sumarien als altres 3.000 milions promesos fins a 2017 per assistir als refugiats ja acollits a Turquia.
"Amb aquesta nova proposta, el nostre objectiu és el de salvar les vides dels refugiats, posar traves a aquells que volen explotar la situació desesperada dels refugiats, combatre el tràfic d'éssers humans i tenir una nova era en les relacions entre la UE i Turquia", ha resumit Davutoglu després de la reunió.
El primer ministre turc no ha confirmat els detalls del document i s'ha limitat a assegurar que es tracta d'accions amb les quals es pugui "evitar la immigració il·legal" i "encoratjar" les vies legals d'entrada, per exemple amb la reubicació de refugiats des de Turquia a la UE.
En les condicions que posa Ankara hi ha també el principi que per cada refugiat sirià que sigui deportat des de la UE al seu territori, els estats membre acceptaran reubicar-ne un altre en sòl comunitari, tot i que no es detalla la clau de repartiment que s'utilitzaria, ni si encaixaria en un programa obligatori o voluntari.
També advoca per crear àrees humanitàries segures dins de Síria, una idea a la qual donen suport països com Alemanya, però que hauria de ser discutit amb la resta de socis i també amb socis internacionals com els Estats Units, adverteixen fonts europees.
Després d'escoltar el primer ministre turc, els caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea han continuat la discussió a Vint-i-vuit, amb l'objectiu d'analitzar les demandes d'Ankara i valorar si són acceptables.
A Brussel·les s'admet la dificultat de les negociacions i s'assenyala la voluntat d'aconseguir "els màxims avenços" aquest dilluns, si bé no es perd de vista que en deu dies es farà un nou Consell europeu amb la política migratòria com a tema central de discussió.
COSTOS DE READMISSIÓ I AGILITAR VISATS
Una proposta d'acord inicial redactada pel president del Consell europeu, Donald Tusk ja recollia que Turquia podria acceptar la devolució dels immigrants irregulars arribats a Grècia des del seu territori, però el debat aquest dilluns va "més enllà" i inclou els demandants d'asil en el pla.
La idea va ser perfilada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, a una reunió diumenge amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
A partir d'aquesta proposta, Davutoglu no només reclama a la UE que dobli els fons per ajudar el país a fer-se càrrec dels més de 2,5 milions de refugiats que ja hi ha, sinó que reclama un nou impuls en les relacions amb el bloc comunitari.
En concret, Turquia vol agilitar la liberalització dels visats perquè els nacionals puguin circular lliurement per la UE des del mes de juny vinent, quan es començaria a aplicar l'acord de readmissió d'immigrants, i no des de l'octubre, com estava previst inicialment. També espera que sigui la UE qui assumeixi el cost del procés de readmissió.
L'obertura de nous capítols en les negociacions per a l'adhesió de Turquia al club comunitari és una altra de les exigències, si bé es refereix als cinc capítols que ja va reclamar obrir el desembre passat i que es refereixen a qüestions de Justícia i Interior (23 i 24), Política Exterior i Seguretat Comuna (31), Energia (15) i Educació (26).
El programa de la cimera, que estava previst conclogués durant la tarda de dilluns després del debat informal a 28, ha estat modificat per incloure un sopar amb Davutoglu en què es puguin abordar les possibilitats d'acord.
