KAMPALA, 20 de febrer (Reuters/EP)
Uganda, Rwanda i la República Democràtica del Congo (RDC) han impulsat per primera vegada una iniciativa conjunta per protegir als goril·les de muntanya, espècie en perill d'extinció, que habiten en la jungla entre els tres països.
Es creu que menys de 720 goril·les d'aquesta espècie --famosa pel seu brillant pèl blanc a l'esquena dels mascles-- viuen en llibertat escampats al llarg de les muntanyes Virunga, on estan situades les fronteres entre RDC, Uganda i Rwanda.
"Per primera vegada, els tres països han decidit protegir els grans simis que estan amenaçats per l'extinció i la inseguretat a la regió", ha explicat Moses Mapesa, director del Departament de Vida Salvatge d'Uganda, en una roda de premsa a Kampala.
La seva homòloga rwandesa, Rosette Rugamba, ha alertat que el nombre de goril·les de muntanya està en risc pels caçadors furtius, l'ocupació dels humans i la inseguretat, perquè l'est de RDC és refugi de grups rebels, alguns dels quals han estat acusats de matar goril·les.
Segons Rugamba, aquesta iniciativa estratègica acordada pels tres països per als pròxims deu anys té l'objectiu d'"identificar grups i comunitats que influeixin en la vida de la zona de Virunga", és a dir, que l'ocupin o cacin il·legalment.
Els primers quatre anys del pla, que té un cost de 4,1 milions d'euros, estaran finançats pel Govern de Països Baixos. Segons les autoritats ugandeses, el nombre de goril·les de muntanya en el Bosc Impenetrable de Bwindi, un dels principals enclavaments per a aquests primats, és de 340. Es creu que 250 més habiten en la banda rwandesa de la frontera. Un altre petit grup viu a la RDC, on les autoritats diuen que com a mínim van morir deu el 2007.
La població de goril·les de muntanya en aquesta regió va baixar de manera gairebé imparable en la dècada dels vuitanta, arribant fins a només 370. Però en els anys següents, la conscienciació va fer que el nombre s'elevés, ajudat per l'efecte del turisme. El bosc de Bwindi ha vist augmentada la seva població en un 12% en l'última dècada degut a les millores en la protecció contra els caçadors furtius.
