MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
La líder del Partit Democràtic Unionista (DUP), Arlene Foster, ha expressat aquest diumenge la seva voluntat de diàleg per formar un govern de coalició després de les eleccions del dijous en les quals el seu partit va ser el més votat, encara que a escassa distància del republicà Sinn Féin. Foster s'ha postulat així de nou per al càrrec de ministra principal d'Irlanda del Nord malgrat el rebuig exprés del Sinn Féin.
"Vaig a escoltar no només als que van votar al DUP, sinó (també) als que van votar a altres partits", ha apuntat Foster en una columna publicada aquest diumenge en el dominical del diari 'The Belfast Telegraph'.
No obstant això, el DUP ha patit un revés històric amb la pèrdua de deu diputats i amb l'ascens del Sinn Féin, la líder del qual, Michelle O'Neill, expressava aquest dissabte que la consecució d'un acord no serà fàcil encara que el creu "factible".
Un altre dirigent del Sinn Féin, John O'Dowd, ha matisat aquest diumenge que el seu partit està disposat a formar govern, encara que no acceptaran que Foster segueixi sent ministra principal.
A aquest complex escenari polític cal afegir els terminis legals que obliguen els partits norirlandesos a acordar un govern de coalició en tres setmanes des dels comicis. De no haver-hi acord, Londres podrà anul·lar l'autonomia d'Irlanda del Nord i tornar a l'estatus polític de 2007.
Les eleccions del dijous van ser convocades de forma anticipada després que dimitís el 9 de gener el líder del Sinn Féin a Irlanda del Nord i viceministre principal, Martin McGuinness, en protesta per la decisió de Foster, qui es va negar a apartar-se del càrrec per facilitar la investigació sobre un polèmic programa energètic.
La dimissió de McGuiness va suposar automàticament la destitució de Foster --encara que reté certes competències-- conforme al recollit en els protocols conjunts de l'acord de coalició entre republicans i unionistes.
En virtut dels Acords de Divendres Sant de 1998, que van posar fi al conflicte amb l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), unionistes i republicans han de compartir el poder al govern norirlandès.
