MADRID, 30 oct. (EUROPA PRESS) -
Aquest diumenge es posa punt i final a una de les eleccions més agitades dels últims temps al Brasil, amb l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva al capdavant, sense discussió, d'unes enquestes que van subestimar en la primera volta el seu rival, el candidat a la reelecció, Jair Bolsonaro, que no ha aconseguit recuperar terreny a la velocitat que esperava.
L'enquesta d'aquesta setmana d'Ipec i Datafolha dona al candidat del Partit dels Treballadors (PT) el 50 per cent dels vots, mentre que Bolsonaro quedaria amb el 43 per cent dels suports. Una diferència de set punts que sembla insalvable i que l'encara president brasiler espera revertir gràcies al debat d'aquest divendres.
El definitiu cara a cara televisat ha estat l'última oportunitat per a un Bolsonaro que ha vist com una sèrie de males decisions han pogut tirar per terra de manera definitiva les seves aspiracions de reelecció després de setmanes en les quals alguns sondejos parlaven fins i tot d'empat tècnic.
L'aparent recuperació de Bolsonaro en sondejos anteriors va coincidir amb un dels seus pitjors moments de tota la campanya. El PT ha aprofitat aquests desvaris per intensificar les crítiques mentre el Tribunal Superior Electoral (TSE) s'afanyava per dirimir les queixes que una candidatura i una altra han presentat pel contingut de les respectives propagandes electorals dels seus rivals.
Desvaris de Bolsonaro com unes polèmiques declaracions en les quals es va referir a unes menors veneçolanes com a possibles prostitutes, però també per part d'alguns dels seus seguidors, que han rebentat actes religiosos per la seva suposada afinitat amb el PT, o més recentment d'un dels bolsonaristes més extrems, l'antic diputat Roberto Jefferson, ara repudiat, després de rebre a tirs els policies que van anar a casa seva a arrestar-lo.
L'optimisme que ha estat sobrevolant la caserna general de Bolsonaro durant gran part de la segona volta sembla haver-se esfumat en la recta final, després d'aquest últim sondeig, que podria haver estat fins i tot pitjor si s'hagués fet després del cas Jefferson, que ha mostrat com el bolsonarisme és capaç de tirotejar la policia, un gremi sobre el qual sempre es va erigir protector.
LULA, EL PREFERIT DE GAIREBÉ TOTHOM
La campanya de Lula ha sabut identificar el potencial de totes aquestes ensopegades i s'ha servit de la xarxes socials, espais dominats tradicionalment per la ultradreta, per intentar treure'ls rèdit electoral.
Una vegada més els brasilers de rendes més baixes continuen estant amb Lula, a banda de la població negra, els joves, els de mitjana edat, i les dones. En aquest últim segment de població, el del PT treu onze punts a Bolsonaro, que ha recorregut a la seva esposa, la primera dama Michelle, per intentar sense èxit millorar la seva situació.
Quant al rebuig que inspiren, tots dos candidats mantenen les xifres de sondejos anteriors, el 46 per cent dels electors no votaria per Bolsonaro i el 41 per cent no ho faria per Lula, mentre que hi ha un 7 per cent de votants indecisos als quals el president brasiler necessitaria convèncer per empatar.
Mentrestant, el PT ha estat utilitzant en aquesta última setmana els seus espais a la ràdio i la televisió per intentar desgastar Bolsonaro en el plànol econòmic, més encara després que es va filtrar que el ministre d'Economia, Paulo Guedes, no tenia previst reajustar el salari mínim i les pensions a la inflació.
El Brasil decidirà el seu futur en un moment en el qual ha de bregar amb índexs rècord d'inflació, una desigualtat de temps anteriors, atur, i els estralls de la pandèmia. La diferència de set punts podria haver dissipat el temor que Bolsonaro no reconegués els resultats si són més ajustats de l'esperat.
BOLSONARO VS LULA
El Brasil va viure un dels seus períodes més pròspers coincidint amb el govern de Lula entre el 2003 i el 2010. Sense amb prou feines reformes econòmiques, la gran demanda de matèries primeres de l'exterior va permetre a l'expresident engegar una sèrie de polítiques d'ajudes socials amb les quals va aconseguir treure uns 30 milions de persones de la pobresa. La seva reelecció el 2018 semblava clara, segons les enquestes, però la seva condemna --anul·lada posteriorment per mala praxi judicial-- i la seva posterior entrada a la presó van aixafar les intencions del PT.
El gran beneficiat va ser Bolsonaro, un vell conegut de la política brasilera que s'havia estat passejant durant anys per les institucions del país sota les sigles del partit que més i millor representés els seus interessos en aquell moment. Les seves promeses d'ordre als carrers --amb el dret a portar armes com a bandera--, castigar la corrupció del PT i combatre l'esquerra per les seves polítiques en contra de la tradició i la família convencional van aconseguir convèncer els brasilers.
Ara, quatre anys després, Lula promet combatre la crisi econòmica amb polítiques d'impuls del consum, derogar la llei del sostre de despesa i una reforma fiscal progressiva amb la qual gravar les grans fortunes. Nacionalitzar per complet l'elèctrica Eletrobras, engegar un gran pla d'obres públiques per generar ocupació i posar fi a l'explotació indiscriminada de l'Amazonia són altres de les seves promeses.
Bolsonaro, per la seva banda, continuarà amb els plans per continuar privatitzant empreses estatals, com Eletrobras, el servei postal Correios i la sempre en dubte Petrobras --per la corrupció durant els anys del PT-- amb la qual espera fer possible una de les seves promeses de campanya, tenir el combustible més barat del món.
Si bé tots dos han promès augmentar la inversió en polítiques socials per reduir la desigualtat, l'Amazonia continua sent el compte pendent de tots dos. Si bé la retòrica de Lula és diferent de la de Bolsonaro --l'ultradretà fomenta la presència d'extractors il·legals de matèries primeres i està en contra de delimitar les terres indígenes-- el candidat del PT va sufragar les seves polítiques socials gràcies a les exportacions de l'agroindustria brasilera, en detriment de les comunitats originàries que viuen a la regió.
La segona volta d'aquest diumenge no només dirimirà qui serà el nou president i vicepresident, ja que encara estan per decidir els governadors de dotze estats brasilers, entre els quals importants places polítiques com Sao Paulo.
En primera volta, els brasilers també van triar per complet la composició de la Cambra de diputats i part del Senat, amb un legislatiu predominantment conservador en el qual la formació per la qual es presenta Bolsonaro, el Partit Liberal (PL), va ser l'opció més votada.
