Crida a actuar per evitar que hi hagi una generació perduda
MADRID, 14 Març (EUROPA PRESS) -
Uns 3,7 milions de nens sirians han nascut des que ara fa cinc anys va esclatar el conflicte al seu país i, per tant, no han conegut una altra cosa que les bombes i les privacions que comporta una guerra, segons ha denunciat en un informe publicat aquest dilluns el Fons de l'ONU per a la Infància (Unicef).
D'aquest total, 2,9 milions de nens menors de 5 anys segueixen encara a Síria, mentre que 811.000 més estan refugiats als països veïns. En el cas de més de 151.000 d'ells, van néixer ja com a refugiats.
"Per als 3,7 milions de nens sirians nascuts des que va començar el conflicte, cinc anys són literalment una vida, una vida en la qual han conegut poc més que violència, privació i incertesa", lamenta el director executiu d'Unifec, Anthony Lake, a l'informe.
"Què els direm a ells i a tots els nens de Síria? Que no ens importa si es converteixen en una generació perduda, per la falta d'educació i de bona salut que els afectarà els anys vinents?", es pregunta. "No els podem tornar els preciosos anys d'infància arrabassats per aquesta guerra brutal, però podem i hem d'evitar que els seus futurs també siguin robats", reclama, "per ells i pel futur de Síria".
Segons les dades d'Unicef, més de vuit milions de nens de Síria i dels països veïns necessiten assistència, uns dos milions no hi tenen accés regular i més de 200.000 viuen sota setge. Des de l'any 2013, l'ONU no té dades verificades sobre el nombre de víctimes mortals, però fins a aquesta data estima que més de 10.000 nens havien perdut la vida.
"No hi ha cap lloc segur per als nens a Síria. La violència s'ha convertit en una cosa comuna, que afecta les cases familiars, els patis d'esbarjo, les escoles, els parcs i els llocs d'oració", denuncia Unicef en el seu informe.
VIOLACIONS DELS DRETS DELS NENS
L'agència de l'ONU va poder verificar durant el 2015 gairebé 1.500 violacions greus contra menors, inclòs assassinat, mutilació, reclutament o segrest, entre d'altres. D'ells, 400 casos van ser de nens morts i gairebé 500 de mutilats.
Una de les qüestions que més preocupa Unicef és l'increment en el reclutament de menors per part de les parts en conflicte. Segons l'informe, durant els primers anys, es reclutaven sobretot adolescents d'entre 15 i 17 anys que desenvolupaven una tasca bàsicament de suport.
Des del 2014, tot i això, s'ha constatat el reclutament de nens de fins a 7 anys, sovint sense consentiment dels seus pares, i de fet, més de la meitat dels casos verificats de menors reclutats el 2015 eren menors de 15 anys, en comparació del 20% un any abans. A més, els nens reben entrenament militar i participen en el combat.
Alhora, l'agència de l'ONU manifesta la seva preocupació per la situació en la qual es troben els nens a les zones assetjades i posa l'exemple de Madaya, on Unicef i l'OMS van entrar el gener passat i van trobar 22 nens menors de 5 anys amb signes de malnutrició moderada i severa i dos adolescents que s'estaven morint.
A la privació d'aliments i atenció sanitària que acostuma a anar acompanyada de viure sota setge, també se sumen les conseqüències psicològiques. "Els nens que viuen sota setge gairebé han de tornar a aprendre com és ser un ésser humà", lamenta el doctor David Nott, un cirurgià que ha treballat a Síria.
FALTA D'EDUCACIÓ
Una altra de les greus conseqüències que la guerra ha tingut en els nens de Síria ha estat sobre l'educació. Així, Unicef calcula que la meitat dels nens sirians, uns 2,8 milions, no tenen accés a l'educació, entre d'altres factors perquè, per exemple, unes 6.000 escoles ja no poden fer-se servir.
Les taxes d'escolarització, del 70% a primària, han caigut a nivells dels anys 1980, mentre que la pèrdua de capital humà que suposaria que aquests nens no tornin a l'escola s'estima en uns 10.700 milions de dòlars, xifra que equival a al voltant de l'1% del PIB del país abans de la guerra.
Precisament, la falta d'oportunitats d'educació per als fills, tant a Síria com als països de la regió en els quals milions de sirians han buscat refugi, és un dels motius que els empeny a intentar arribar a Europa. "Sense la possibilitat d'educació, els pares sirians no veuen una altra opció que abandonar la regió i embarcar-se en el que s'ha convertit per a molts en 'viatges de la mort' a Europa", lamenta l'enviat especial de l'ONU per a l'Educació, Gordon Brown, a l'informe.
La guerra també ha passat factura als serveis bàsics com l'aigua potable, fins al punt que el 70% dels nens no tenen accés a una font d'aigua fiable, o a l'atenció sanitària. Segons l'informe, la meitat del personal sanitari de Síria ha fugit del país i només un terç dels hospitals estan operatius. Abans de la guerra, cada metge s'encarregava de 600 pacients, ara s'ha de fer càrrec de 4.000. En el cas d'Alep, s'estima que hi ha deu pediatres per a uns 140.000 nens.
Davant de totes aquestes circumstàncies, donada la destrucció òbvia de la feina com a resultat de la guerra, no és estrany que, segons Unicef, quatre de cada cinc persones que encara segueixen a Síria visquin en la pobresa, cosa que en el cas dels nens es tradueix en set milions.
NO ÉS MASSA TARD
Malgrat aquest panorama tan poc favorable, Unicef sosté que "per als joves sirians d'avui, encara no és massa tard (...) però depèn de tots nosaltres". Per això, proposa cinc passos per evitar una generació perduda de nens sirians:
1. Protegir els nens, acabant amb les violacions dels seus drets i garantint la seva seguretat i protecció.
2. Aixecar els setges i millorar l'accés humanitari, cosa que Unicef sosté que no ha de ser "un gest aïllat de bona voluntat" sinó una cosa obligatòria amb la finalitat de fer arribar ajuda essencial però també avaluar les necessitat i evacuar malalts i ferits.
3. Invertir en ensenyament, cosa per a a la qual els promotors de la 'Iniciativa cap generació perduda' han reclamat 1.400 milions de dòlars a l'any per donar suport a uns quatre milions de nens i joves a Síria i als països veïns.
4. Restaurar la dignitat, per a la qual cosa, segons l'agència de l'ONU, és necessari "desenvolupar polítiques clares i justes per protegir els nens i ajudar-los a superar l'estrès extrem que han patit".
5. Convertir promeses en compromisos, tenint en compte que no s'estan cobrint els fons sol·licitats per atendre les creixents necessitats dels nens sirians. Segons Unicef, el 2015 només es van cobrir la meitat de les demandes. Per a aquest any, han sol·licitat 1.100 milions de dòlars però en dos mesos només n'han rebut 74.
