Amb el gruix de l'oposició que aposta pel boicot, Maduro ha dit que si perd el chavisme, ell deixar la Presidncia
MADRID, 6 des. (EUROPA PRESS) -
Els veneolans estan cridats aquest diumenge a elegir la nova Assemblea Nacional que prendr el relleu de la que des de 2015 va encapalar l'oposició i el 'chavisme' va privar de poders, unes eleccions que els partits principals opositors volen boicotejar i que la comunitat internacional, amb els Estats Units i la UE al capdavant, ja han deixat clar que no es reconeixeran.
Malgrat les crides a ajornar la cita a les urnes i donar més marge a un possible dileg entre Govern i oposició per treure Veneuela de la greu crisi en tots els mbits en qu est sumida, el president Nicolás Maduro s'ha mantingut ferm en la seva defensa de la data del 6 de desembre, perqu així ho marca la Constitució i no respectar-ho seria infringir-la.
De res han servit els esforos d'interlocució de la UE i la via oberta a una possible solució a la crisi plantejada al setembre per l'opositor i antic candidat presidencial Henrique Capriles, qui va protagonitzar un sonat allunyament del nucli dur de l'oposició perqu no va rebutjar la celebració dels comicis per va apostar per un ajornament que permetés la seva celebració amb garanties i en presncia d'observadors internacionals.
Així les coses, els més de 20,7 milions de veneolans registrats aquesta vegada hauran d'elegir els 277 integrants que tindr la nova Assemblea Nacional, dels quals el 52 per cent s'elegiran mitjanant el sistema proporcional (144 diputats) i un 48 per cent (133 diputats) mitjanant el sistema nominal. En total, hi ha més de 14.000 candidatures de més de cent partits.
Entre aquests partits no hi haur els principals d'oposició aglutinats entorn de l'actual president de l'Assemblea Nacional, Juan Guaidó, a qui bona part de la comunitat internacional reconeix com a president legítim del país des que al gener del 2019 es va autoproclamar president encarregat de Veneuela i es marqués com a objectiu posar fi a la "usurpació" de Maduro de la Presidncia.
BOICOT OPOSITOR
L'oposició ha apostat pel boicot electoral, ha denunciat que les eleccions no compten amb les garanties per ser lliures, democrtiques i justes perqu el 'chavisme' és el que controla tots els rgans de l'Estat, incls el Consell Nacional Electoral (CNE), encarregat d'organitzar aquestes eleccions.
La seva tesi ha rebut el suport dels seus principals aliats en aquests gairebé dos anys, com els Estats Units, primer país que el va reconixer, per també la Unió Europea, Espanya inclosa, així com altres socis regionals, que ja han deixat clar que no podran reconixer el resultat d'unes eleccions que no consideren que compleixen amb les garanties requerides.
Tot i que sí hi haur presncia opositora, fet que el Govern ha aprofitat per defensar la legitimitat de les eleccions, ser minoritria. Així, a les eleccions es presenten alguns petits partits, com el que lidera Henri Falcón, qui va abandonar les files chavistes per ser candidat presidencial a les eleccions del 2018 i encapala ara Avanada Progressista.
Aquest partit, juntament amb Canviem, El Canvi, Acció Democrtica i COPEI han conformat la coalició opositora Aliana Democrtica de cara a aquestes eleccions. En el cas d'Acció Democrtica i COPEI són dos partits histrics de l'oposició veneolana que va intervenit el Tribunal Suprem de Justícia (TSJ), com Volundad Popular --el partit de Guaidó i Leopoldo López-- i Primer Justícia per installar al capdavant dirigents menys crítics amb el Govern.
També s'ha format una altra coalició opositora, Aliana Veneuela Unida, entorn de la figura de Luis Parra, a qui els diputats chavistes van elegir el gener passat com a president de l'Assemblea Nacional en substitució de Guaidó, cosa que va provocar una bicefalia, perqu els parlamentaris opositors el van ratificar.
MADURO ACCEPTA EL REPTE
Aix deixa oberta la via a una contundent victria del Gran Pol Patritic (GPP) que aglutina totes les forces chavistes, comenant pel Partit Socialista Unit de Veneuela (PSUV). Conscient d'aix, Maduro va enviar un missatge aquest dimarts en qu es deixa entreveure que a priori sap que compta amb totes les de guanyar.
"Deixo el meu destí en mans del poble de Veneuela. Si torna a guanyar l'oposició a l'Assemblea Nacional, me'n vaig de la Presidncia, jo no em quedaré més aquí", va assegurar. El president va dir que com a "guerrer" que és, est disposat a acceptar el "repte" que li ha plantejat l'oposició, que sosté que les eleccions són un plebiscit sobre el mandatari.
El context en qu se celebren aquestes eleccions, enmig del boicot opositor i d'una pandmia, fa augurar que la participació ser especialment baixa, cosa que fins ara sempre ha beneficiat el chavisme.
SITUACIÓ HUMANITRIA
Els veneolans estan fastiguejats amb la greu crisi econmica i humanitria que atravessa el país que ha fet que 7 milions de persones necessitin ajuda a Veneuela i en els últims anys ha fet que més de 5,4 milions de persona hagin abandonat el país.
Les mesures per contenir la pandmia "han tingut un seriós impacte en l'economia, els mitjans de vida i l'alimentació de la població", assenyala a Europa Press el cap de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU (OCHA) al país, Samir Elhawary.
Al mateix temps, uns 136.000 veneolans han tornat "a causa de la prdua dels seus ingressos, desallotjaments i els creixents signes de xenofbia als pasos vens", si bé continuen sortint, tot i que el tancament de fronteres els obliga ara a recórrer a passos illegals i els deixa més exposats, precisa.
Des del 2019, l'ONU ha intensificat la seva presncia a Veneuela i ha basat la seva assistncia en "les necessitats de la població i donar prioritat als casos més urgents sense discriminació per motius de nacionalitat, raa, sexe, creences religioses, classes socials o opinions polítiques", per aquest motiu la petició d'Elhawary de cara a aquestes eleccions és que "no es polititzi l'assistncia humanitria", cosa que ha passat amb anterioritat.
"El finanament insuficient continua sent el repte més important" a l'hora de brindar assistncia a Veneuela, reconeix Elhawary, que apella als donants a donar suport urgentment a la petició de fons per al país, que només est finanada al 20 per cent.
Igualment, afegeix, és necessari més accés humanitari, "especialment de les ONG nacionals i internacionals, perqu puguin exercir un paper més important i assistir els més vulnerables". "Aix passa per mitigar els impediments logístics a causa de la falta de combustible i serveis bsics i les limitacions administratives que afecten l'entrada de personal humanitari i subministraments al país".
Veneuela atravessa també a "una crisi sense precedents" de Drets Humans, destaca la directora d'Amnistia Internacional a les Amriques, Erika Guevara Rosas, en declaracions a Europa Press. L'ONG ha continuat rebent "denúncies d'execucions extrajudicials, ús excessiu de la fora i atacs als qui criticaven polítiques governamentals", als qui a més s'ha sotms "a judicis injusts i detencions arbitrries".
També continua "la prctica de tortura i altres maltractaments i la desaparició forada de persones detingudes arbitrriament", precisa, i ha assegurat que Amnistia est compromesa a continuar contribuint al fet que els "mecanismes internacionals d'escrutini i justícia", com la missió de l'ONU que va concloure que s'han coms possibles crims de lesa humanitat o el Tribunal Penal Internacional (TPI), "no abandonin les víctimes a Veneuela i ofereixin esperana perqu hi hagi rendició de comptes en un futur proper".
