CARACAS, 14 abr. (EUROPA PRESS) -
Veneçuela està convocada aquest diumenge a les urnes per elegir president entre el candidat del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV), Nicolás Maduro, i el principal aspirant opositor, Henrique Capriles Radonski, en una lluita per succeir l'històric líder Hugo Chávez, mort el passat 5 de març.
Per als comicis d'aquest diumenge, estan cridats a votar al voltant de 18,9 milions de veneçolans que s'han registrat per al vot en les 39.000 meses electorals.
Els centres obriran a les 6 hores (12.30, hora catalana), tot i que l'hora de tancament canviarà segons l'afluència.
La rectora principal del Consell Nacional Electoral (CNE), Socorro Hernández, ha informat que els primers resultats podrien estar disponibles a les 22.30 (5.00 hora catalana).
A mesura que Chávez ha estat acumulant poder i ampliant les ajudes als més desafavorits després del seu triomf el 1999, la societat veneçolana ha seguit un procés de polarització entre els simpatitzants i detractors del mandatari, del qual les enceses defenses i crítiques van acabar en un cop d'Estat el 2002, realitzat pels seus detractors als carrers del país.
Tot i això, Chávez va superar aquest sotrac i el suport a la seva gestió s'ha mantingut al llarg dels seus catorze anys al poder, gràcies a l'augment del preu del petroli que li va permetre finançar els subsidis socials per als més desafavorits, a mesura que també augmentava el deute o no es resolia el problema de l'escassetat d'aliments i la inflació es mantenia en alts nivells.
Aquesta polarització i els èxits i fracassos del ja mort Chávez s'han concentrat en aproximadament deu dies de campanya electoral, la més curta de la història de la democràcia veneçolana, però aquestes dues setmanes han demostrat que per moltes apel·lacions que facin al mandatari mort, cap dels candidats és Chávez.
Capriles no ho pretén, però l'agressiva campanya en la qual ha participat l'ha obligat a utilitzar el to dur i aspre al qual estan acostumats els dirigents oficialistes.
Per la seva part, Maduro coneix la immensa tasca de succeir el líder de la revolució bolivariana, però ha intentat defensar-se de qualsevol comparació, tot i que alabant el llegat i la guia del seu "pare" Chávez.
RUDE CAMPANYA
Les llàgrimes de Maduro després del funeral de Chávez van donar pas a les actituds bel·ligerants contra Capriles, en una nova campanya d'atacs atribuint-li relacions amb Washington, la burgesia del país i moviments desestabilitzadors.
Tot i això, l'oficialisme ha tingut l'àrdua tasca de convèncer els simpatitzants chavistes que Maduro és el candidat oficial ungit pel mandatari mort.
El suport a Chávez dels líders d'esquerres llatinoamericans encara no s'ha traduït en un suport directe a Maduro que va arribar a assegurar, al mig de la campanya, que se li havia aparegut un "ocellet" que li va recordar Chávez i que li va donar la seva benedicció per als comicis.
Les gorres de palla i les aus van començar a popularitzar-se entre els chavistes, mentre que Maduro no parava de xiular en diferents mítings i l'oposició es va mofar clarament d'aquesta anècdota.
Capriles ha sabut aprofitar el factor de la desaparició del president concentrant els seus atacs a Maduro que ha denunciat les mesures que va començar a prendre el Govern després que Chávez viatgés a començaments de desembre a l'Havana per tractar-se el càncer, assenyalant Maduro com el responsable d'aquestes mesures.
Les passions que aixecava Chávez van obligar a Capriles Radonski centrar-se en el llavors vicepresident i després, president encarregat.
L'aspirant opositor ha atacat l'oficialisme per l'escassetat d'aliments i altres béns en els supermercats, les altes taxes de violència o la devaluació del 32% de la divisa el febrer, tot i que el seu to pausat dels comicis d'octubre ha anat canviant a mesura que el seu suport ha anat creixent i imbuït d'aquesta confiança, ha copiat part de l'actitud de bel·ligerància dels líders del PSUV.
La novetat en aquesta campanya s'ha produït en la inseguretat: tant Capriles com Maduro han reconegut la importància de tallar les altes taxes de robatoris i assassinats, que han col·locat a Veneçuela en el segon lloc del món per taxa d'homicidis.
Mentre Chávez semblava no reconèixer el problema, el president interí ha fet contínues crides als grups de bandes perquè evitin enfrontaments.
Les enquestes no ofereixen oportunitat a Capriles Radonski, que perdria per una distància mínima de deu punts davant de Maduro.
El crit de guerra "Chávez te lo juro, yo voto por Maduro" s'ha escoltat als actes del chavisme des de la seva mort i el que provaran aquestes eleccions és si els veneçolans són lleials a Chávez "més enllà d'aquesta vida", com va assegurar el febrer l'aspirant oficialista.
REPTES
Amb les reserves de petroli més al seu subsòl, l'al·lèrgia de Chávez a les inversions privades han provocat un retard en el sector, tot i que l'economia depèn directament del cru. L'oposició ha criticat la venda de barrils a Cuba a un preu menor que el de mercat, mentre que la falta de capitalització de Petrolis de Veneçuela ([PDVSA]) va obligar a signar acords amb la Xina a preus fixats sense importar les fluctuacions del mercat per aconseguir liquiditat.
Tot i les 'missions bolivarianes' que han permès a les classes més baixes gaudir d'alguns serveis socials, el que ha aconseguit treure de la misèria a part dels estrats més baixos de la societat --segons el Govern, la pobresa s'ha reduït un 44%--, la capacitat adquisitiva dels veneçolans es redueix amb una inflació de dos dígits que no aconsegueix baixar del 10 des de fa 26 anys.
A aquest augment dels preus, se li uneixen la devaluació de febrer i els controls a les divises estrangeres.
El dòlar estatunidenc es ven quatre vegades per sobre del canvi oficial al mercat negre mentre que la importància del sector petrolier ha restat preponderància a altres indústries, el que ha creat escassetat de béns de primera necessitat.
En algunes ocasions, el Govern ha realitzat campanyes que han pogut veure's en tots els mitjans sobre com els líders socialistes lliuraven als supermercats tones de productes.
Un altre dels problemes del país és la corrupció que, segons l'oposició, ha permès crear una 'boliburgesía' d'"endollats" entre els dirigents socialistes que han anat enriquint-se a l'ombra de Chávez.
Tant Maduro, que necessita el suport dels seus coreligionaris, com Capriles Radonski, tindran dificultats a l'hora d'acabar amb aquest grup.
Chávez va aconseguir canviar la història de Veneçuela i de l'Amèrica Llatina i Capriles i Maduro busquen ocupar-hi un seient, difícil d'omplir, succeint un líder que encara aixeca passions a tot el país.
