"Habitants de Mariúpol moren cada dia a causa dels bombardejos i la falta de mitjans", denuncia un treballador de MSF
MADRID, 24 març (EUROPA PRESS) -
La ciutat de Mariúpol s'ha convertit en un símbol de la guerra d'Ucrana per la barbrie i el caos en qu es troba sumida. Un treballador de MSF que va aconseguir sortir de la localitat a la vora del mar d'Azov explica que ha deixat enrere "un autntic infern" i tem pel que pot passar a curt termini: "Fa un mes que va comenar aquest malson i la situació empitjora cada dia".
Sasha, que ha passat tota la vida a Mariúpol, posa veu a un context en qu, "al principi, les coses semblaven més o menys normals". Quan van comenar els bombardejos, "la nostra vida es va entrellaar amb les bombes i els míssils que queien del cel, destruint-ho tot", afegeix, per relatar una vida en la qual a poc a poc anava perdent el compte de quin dia era i "tot era un llarg malson".
"Al principi, cap de nosaltres es podia creure el que estava passant, perqu actualment aquestes coses simplement no haurien de passar. No espervem una guerra ni bombes", assenyala, per fer balan de com tot va canviar quan el president de Rússia, Vladímir Putin, va anunciar la matinada del 24 de febrer l'inici de la invasió. Vam estar tres dies sense menjar de la por que teníem.
"Com es pot descriure que la ciutat d'una persona esdevingui un lloc terrorífic?", planteja. Sense electricitat ni telfon, ja no va poder treballar amb MSF i prcticament se centrava a sobreviure, mentre al seu voltant s'aixecaven cementiris "fins i tot al pati d'una escola bressol".
Els ciutadans s'esforaven per ajudar-se, explica Sasha, que va arribar a témer per la vida de la seva germana perqu registrava 180 pulsacions per minut. Amb el temps, es va aconseguir adaptar: "En comptes de glaar-se de por durant els bombardejos, m'explicava tots els amagatalls que se li acudien. Jo continuava molt amonat per ella. Era clar que l'havia de treure d'all".
Van canviar tres cops de lloc i van conixer persones que ara són com família per ells --"la histria ja ha demostrat que la humanitat sobreviu quan est unida i s'ajuda mútuament"--. Van poder viure petites espurnes de normalitat, per sabien que no estaven segurs i intentaven sortir de Mariúpol "cada dia".
SORTIR DE L'INFERN
"Un dia vam saber que sortiria un comboi, vam pujar al meu cotxe antic i ens vam afanyar a localitzar des d'on partia. Ho vam dir a tantes persones com vam poder. Ara m'entristeix enormement pensar en tots els qui no vaig poder avisar", explica, tot recordant "un caos i pnic gegantí amb molts autombils anant en totes direccions".
En aquell moment, es va percatar del que estava vivint: "Vaig ser conscient que la situació era pitjor del que pensava". "Vam veure crters gegants entre els blocs de pisos, supermercats devastats, installacions mdiques i escoles, fins i tot refugis, on les persones havien buscat un lloc segur, destruts, afirma.
Sasha "ara com ara" est fora de perill, per no sap qu li oferir el futur. Des de fora de Mariúpol, i ja amb accés a Internet, no troba paraules per descriure el que ha deixat enrere i per valorar notícies com el bombardeig rus sobre un teatre on es refugiaven civils.
"No vam tenir cap més remei que deixar enrere tants éssers estimats. Pensar en ells i en tots els que continuen all és difícil de suportar. Em fa mal el cor de preocupació per la meva família. Vaig intentar tornar per treure'ls, per no ho vaig aconseguir. No en tinc notícies", diu.
El "malson" va comenar fa un mes i a peu de carrer les necessitats són enormes, amb "condicions insuportables" per a una població de la qual només una petita part ha aconseguit escapar. Sasha adverteix que "un gran nombre de gent continua all, amagats dins d'edificis destruts o soterranis de cases en runes sense cap mena de suport de l'exterior".
I es pregunta: "Per qu tot aix continua passant a persones innocents? Fins a quin punt deixar la humanitat que continu aquest desastre?"
