Els sondejos anticipen el rebuig del nou projecte, defensat per Boric
MADRID, 4 set. (EUROPA PRESS) -
Els xilens estan cridats aquest diumenge a les urnes per decidir si volen sepultar d'una vegada per sempre la Constitució que encara arrossega el país des de la dictadura d'Augusto Pinochet. La campanya ha evidenciat la divisió que encara persisteix en la societat i, si es compleixen els sondejos, l'esborrany de la nova Carta Magna ser rebutjat.
El procés de renovació es remunta al 2019, quan les protestes massives desencadenades a l'octubre, inicialment per la pujada del preu del transport públic, van posar contra les cordes el Govern del llavors president, Sebastián Piñera. L'ONU va atribuir a les forces de seguretat gairebé una trentena de morts en aquestes mobilitzacions.
El conegut com a 'esclat social' va concloure al novembre amb l'Acord per la pau social i la nova Constitució, en el qual Piñera i altres representants de l'oposició, entre els quals el llavors diputat Gabriel Boric, van pactar un full de ruta per calmar els nims i evitar la crisi.
Aquest acord va contemplar la celebració d'un primer plebiscit en el qual els ciutadans havien de decidir si volien una nova Constitució i, en cas afirmatiu, quin rgan l'hauria de redactar. Els ciutadans es van posicionar majoritriament --amb un 78 per cent-- a favor d'una Convenció Constitucional, conformada fet i fet, principalment, per independents i representants de l'esquerra.
Ja amb Boric com a president, els constituents van examinar un a un els assumptes que van estudiar incloure en un esborrany que compta amb un total de 388 articles. Els votants respondran a aquesta pregunta: "Aprova vost el text de la nova Constitució proposat per la Convenció Constitucional?".
Segons el text proposat, l'Estat de Xile passa a ser considerat com a "plurinacional", es contempla el dret de les poblacions indígenes a opinar sobre assumptes que els afectin i es posen per escrit drets sobre l'avortament --sense anomenar-los expressament-- o en matria d'habitatge.
Les reformes també s'estenen a algunes de la principals institucions, amb un canvi estructural en el sistema judicial i la desaparició del Senat, reconvertit en una Cambra de Representants en cas que triomfi l''aprovo'.
BORIC NO CONVEN
El mateix Boric ha fet campanya a favor de l'aprovació del nou esborrany, sobre el qual té "una bona opinió", tot i que assumeix que "sempre hi ha coses que es poden millorar", com ell mateix ha reconegut aquesta setmana en una entrevista publicada per la revista 'Times' dels Estats Units.
El president ha reconegut durant tot el procés de redacció l'aparent desafecció de la ciutadania que ja reflectien els sondejos, que ha acabat per traduir-se en un avantatge del 'rebutjo'. Les enquestes concedeixen a aquesta opció un avantatge de fins a deu punts, si bé no s'ha publicat cap sondeig des del 20 d'agost.
Nombrosos rostres públics s'han sumat a la campanya a favor del canvi, com l'expresidenta xilena Michelle Bachelet. L'antic mandatari Sebastián Piñera, en canvi, guarda silenci, si bé el seu entorn ha deixat caure a mitjans locals que s'inclina pel 'no'.
Si triomfa l''aprovo', suposar la derogació immediata de la Constitució redactada el 1980, al marge que la nova Carta Magna pugui estar oberta a canvis. El Govern xil ja ha avanat que vol fer una reforma per plantejar, per exemple, que el president de Xile no es pugui presentar a la reelecció.
La victria del 'rebutjo', en canvi, ho deixa tot tal com est. No obstant aix, Boric ha descartat que suposi tornar a la casella de sortida i opta, en canvi, per tornar al plebiscit del 2020, ja que considera que el mandat de llavors "continua vigent".
"Si eventualment arribés a guanyar el 'rebutjo', que és legítim, cal continuar amb aquest mandat del poble", va declarar a 'Times', la qual cosa passaria per tornar a posar en marxa la convocatria d'una nova Convenció Constituent. "No és un capritx", va incidir.
A L'ESPERA DE RESULTATS
Més de 15 milions de xilens estan cridats a participar en aquest procés, en el qual el vot és obligatori. Els collegis obriran a les 8.00 (hora local) i tancaran deu hores més tard, amb la possibilitat d'ampliar l'horari si hi ha cues de votants.
El Servei Electoral de Xile (Servel) també ha organitzat la jornada perqu hi puguin participar els ciutadans expatriats. Espanya és el segon país amb més potencials votants --més d'11.600--, només per darrere dels Estats Units.
L'rgan electoral estableix que cap collegi no podr tancar després de la mitjanit a Xile i preveu comenar a publicar els resultats aquest mateix diumenge, a mesura que estiguin disponibles després del tancament dels centres de votació.
