L'oficialisme i els partits d'esquerra s'oposen a una proposta que consideren que aprofundeix en les desigualtats socials
Les últimes enquestes reflecteixen el rebuig gairebé majoritari dels xilens a un nou projecte constitucional que té el suport de la dreta
MADRID, 16 des. (EUROPA PRESS) -
La població xilena està cridada aquest diumenge a les urnes en un nou plebiscit constitucional que se celebra després del fracàs en el referèndum del 2022 i sota l'advertiment del president Gabriel Boric que aquest serà l'últim intent durant el seu mandat de deixar enrere la Carta Magna aprovada el 1980 a l'empara del dictador Augusto Pinochet.
Després del fallit referèndum de setembre del 2022, quan la població va rebutjar de manera contundent --amb gairebé un 61,9 per cent dels vots-- la proposta plantejada per una Convenció Constitucional de marcat caràcter progressista, els xilens votaran de nou una proposta de Carta Magna a càrrec ara del Consell Constitucional.
El president Boric va ascendir en el poder el març del 2022 amb l'aprovació d'una nova Constitució com una de les seves propostes estrella, però no tan sols va recollir un fracàs en aquell plebiscit, sinó que també ha vist una folgada victòria de la dreta conservadora en l'elecció de consellers del nou òrgan constituent.
En la votació per a la conformació d'aquest òrgan, el Partit Republicà de Xile va obtenir 22 consellers, que sumats als onze de Xile Vamos, va concedir a la dreta una àmplia majoria en el Consell Constitucional. La coalició progressista Unitat per a Xile, al costat del conseller maputxe, van obtenir els 17 seients restants.
En aquest context, la dreta ha fet valer la seva majoria en el Consell Constitucional, presentant una última proposta que no ha estat ben rebuda pels sectors de l'esquerra política, mentre que la dreta i oposició al Govern de Boric han mostrat un suport total al nou document.
PRINCIPALS PROPOSTES
Aquesta nova proposta defensa el compromís de l'Estat amb la salut pública "a través d'institucions estatals", concedeix als pares dels alumnes el dret preferent sobre l'educació dels seus fills i deixa la porta oberta a un sistema de pensions "a través d'institucions públiques o privades".
Així mateix, en matèria política apunta a la reducció de 155 a 138 diputats en la Cambra de diputats, aposta per conservar el Senat, imposa un mínim del cinc per cent dels vots a nivell nacional perquè els partits polítics obtinguin representació i recull que els polítics perdran la seva acta en cas que abandonin el partit pel qual van ser electes.
Xile és un país en el qual els indígenes representen el nou per cent de la població, si bé, per contra, no estan esmentats en l'actual Constitució. La proposta de la Convenció Constitucional els reconeix "com a part de la nació xilena" i aposta perquè l'Estat "en respecti i promogui els drets individuals i col·lectius".
No obstant això, l'únic conseller maputxe en la Convenció ha cridat a votar en contra de la proposta, ja que considera que és excloent amb els pobles originaris i es queda curta en no contemplar normes compensatòries ni mecanismes per assegurar la seva participació política.
En matèria d'igualtat, els defensors del rebuig a la proposta constitucional lamenten que la nova Carta Magna no fa efectiva la igualtat entre homes i dones perquè no inclou normes que exigeixin a l'Estat actuar amb aquesta finalitat. Sobre l'avortament, la nova norma diu que "la llei protegeix la vida de qui ha de néixer", una fórmula que ha provocat discrepàncies per com pot ser interpretada en el futur.
POSICIONS POLÍTIQUES
Malgrat que el president Boric no s'ha manifestat oficialment sobre la proposta, ha recalcat que serà, en tot cas, l'última oportunitat per reformar l'actual Carta Magna. "Puc garantir que aquest any, després del plebiscit, sigui quina sigui l'opció que triï la ciutadania, el procés arriba al final", ha manifestat en alguna ocasió.
Per la seva banda, la coalició Frente Amplio, una de les aliances polítiques que van impulsar la candidatura de Boric, sí que ha mostrat el seu rebuig a una proposta constitucional que consideren que "consagra els interessos de l'elit econòmica" i "fomenta les desigualtats entre xilens i xilenes".
En la mateixa línia, l'històric Partit Socialista de Xile --sota les sigles del qual van governar Salvador Allende i Michelle Bachelet-- també s'ha oposat a la proposta de la Convenció Constitucional en considerar que "gran part del país" en queda "exclosa" i que "imposa només una mirada" per al futur del país.
De fet, Bachelet ha arribat a advertir que no seria un bon senyal que la nova Constitució sigui aprovada, ja que inclou "certes idees que no representen a tothom". En la mateixa línia, l'expresident Ricardo Lagos, el primer mandatari d'esquerres després d'Allende, també ha rebutjat la nova proposta perquè no considera que serveixi per cohesionar el país.
A l'altre costat de la balança hi ha els partits de dreta, ultraconservadors i, en general, opositors al Govern de Boric que, com l'excandidat presidencial José Antonio Kast, consideren la proposta constitucional com una "oportunitat immillorable" per canviar el futur de la nació andina.
Tot i que l'ultradretà Partit Republicà ha recalcat que Xile ara té "una nova oportunitat" per reformar la Constitució de Pinochet, també és cert que en el seu moment es van oposar al fet que després del fallit plebiscit del 2022 es reprengués el procés constituent.
"Nosaltres també ens vam oposar a aquesta segona oportunitat. Érem d'aquells que crèiem que el Govern havia d'assaborir la derrota del 4 de setembre i que havia d'assimilar aquella derrota massiva en la qual vuit milions de persones van dir que no a un projecte refundacional", va manifestar Kast el passat mes d'octubre.
Entre els principals motius de disputa, els defensors del rebuig a la proposta assenyalen que el document no assegura més participació ni involucra l'Estat quant als serveis de salut, educació o pensions, sinó que aprofundeix en un model de capitalització.
LA PROPOSTA PODRIA TORNAR A FRACASSAR
La població xilena va rebutjar per una folgada majoria la proposta d'una nova Carta Magna el 2022, i amb aquesta nova fórmula, teòricament més conservadora, sembla que el 'no' s'imposaria de nou, segons les enquestes.
L'última de novembre, Encuesta Plaza Pública Cadem, apunta que un 46 per cent de la població votaria en contra de la nova Constitució, mentre que el 38 per cent hi votaria a favor en el plebiscit de diumenge. La proposta quedaria rebutjada, però per menys marge que el 2022.
Els xilens voten aquest diumenge obligatòriament --tal com estipula l'actual Constitució-- en un referèndum envoltat d'incertesa des de la seva concepció per l'escàs temps transcorregut entre el plebiscit de setembre del 2022 i aquest nou intent per reformar la Carta Magna de Pinochet.
Si triomfa el 'sí', suposarà la derogació de la Constitució redactada el 1980, al marge que la nova Carta Magna pugui estar oberta a canvis. La victòria del 'no', en canvi, ho deixa tot tal com està, almenys durant els anys vinents amb un Boric que aposta per centrar-se a governar i aprovar les mesures que va prometre en campanya.
