MADRID, 6 ago. (EUROPA PRESS) -
Yihad Islmica, l'organització terrorista objectiu de l'última campanya de bombardejos israelians a Gaza, és la segona fora armada més important de l'enclavament després de Hamás, per a diferncia del moviment islamista que, cal recordar, no participa en aquest enfrontament ara com ara, es distingeix per la seva absncia total en la vida política del territori.
El grup, fundat el 1979 pel fonamentalista islmic Fathi Shaqaqi i altres estudiants palestins a Egipte, també es distingeix pels forts vincles que l'uneixen amb l'Iran, enemic declarat d'Israel a la regió.
El primer ministre d'Israel, Yair Lapid, va recordar divendres, al principi dels bombardejos, que el secretari general del grup, Ziad al Najala, es trobava precisament de visita a Teheran quan van comenar els bombardejos a Gaza. El llavors secretari d'Estat dels EUA, Mike Pompeo, va qualificar el 2019 el grup del "representant terrorista de l'Iran" a Palestina.
Un altre alt responsable del grup, Mohamed Shalah, va aplaudir les autoritats iranianes com el "gran amic del poble palestí", en una entrevista amb AlahedNews publicada a mitjans del mes passat, per el grup ha especificat que la proximitat amb l'Iran s'origina per la seva causa comuna contra Israel i no per convertir-se, com va apuntar l'any passat el comandant irani Gholam Ali Rashid, en el possible bra armat de la república islmica a la Franja de Gaza.
De totes maneres, tots dos, Iran i Yihad Islmica, comparteixen una llarga relació que va sorgir durant la revolució islmica del 1979 a l'Iran, considerada pel fundador de Yihad Islmica com l'esdeveniment que finalment desembocaria en la unitat del món musulm.
Ja durant la dcada dels 80, i establert a Gaza, el grup comenaria els preparatius de la seva primera gran campanya terrorista, que es perllongaria des de mitjans de la dcada fins al 1988, quan el seu fundador va ser expulsat al Líban, on va reforar encara més els seus llaos amb l'Iran i el partit milícia xita libans Hezbollah, aliat de Teheran. Va morir el 1995 en una operació d'assassinat selectiu d'Israel executada a Malta.
En els seus gairebé 40 anys d'histria, el grup, la presncia del qual a Gaza és prominent en algunes institucions religioses, ha assumit la responsabilitat de més d'una trentena d'atemptats que l'han fet creditor de la seva designació d'organització terrorista pels Estats Units, Unió Europea, Regne Unit, Japó, Canad i Israel, entre d'altres, i desenvolupat el seu bra armat, les brigades Al Quds, principals contendents d'Israel en aquest nou conflicte.
