Almenys tres morts per un "bombardeig selectiu" d'Israel contra la capital de Líban, Beirut

Les primeres informacions identifiquen com a objectiu d'este atac a Ibrahim Akil, alt crrec d'Hezboll

Archivo - Arxiu - Avions de l'Exrcit d'Israel durant una exhibició a Tel Aviv (arxiu)
Ilia Yefimovich/Dpa - Archivo
Europa Press C. Valenciana
Publicado: viernes, 20 septiembre 2024 16:21

   MADRID, 20 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Almenys tres persones han mort al sud de Beirut en el que l'Exrcit israeli ha descrit com un "bombardeig selectiu", segons un balan preliminar de víctimes confirmat pel Ministeri de Sanitat libanés, enmig del repunt dels enfrontaments amb el partit-milícia xita Hezboll i davant del temor d'expansió del conflicte a Prxim Orient.

   "Les Forces de Defensa d'Israel han dut a terme un atac selectiu a Beirut", ha dit l'Exrcit en un breu missatge en el seu compte en la xarxa social X, en el qual ha agregat que "ara com ara no hi ha canvis a les instruccions en el front intern".

   Segons les informacions arreplegades per l'agncia estatal libanesa de notícies, NNA, el bombardeig ha aconseguit un edifici d'apartaments a l'rea de Dahieh --situada al sud de Beirut i de majoria xita, amb gran influncia d'Hezboll--. El Ministeri ha divulgat un primer balan de tres morts i 17 ferits, mentre que l'agncia NNA ha incls entre les víctimes a diversos xiquets.

POSSIBLE OBJECTIU

   Israel no s'ha pronunciat de moment sobre qui seria l'objectiu de l'atac, si be fonts citades per la cadena de televisió libanesa LBCI apunten al fet que es tractaria d'Ibrahim Akil, sobre el qual pesa una recompensa de set milions de dlars (prop de 6,3 milions d'euros) per part d'Estats Units.

   Akil, lies 'Tahsin', és un membre del Consell de la Jihad d'Hezboll, el principal organisme militar del grup. L'home va ser part de l'Organització de la Jihad Islmica, que va reivindicar els atemptats contra l'Ambaixada d'Estats Units a Beirut el 1983 i una presa d'ostatges en esta mateixa dcada.

   L'atac és el primer que executa Israel contra Beirut des del 30 de juliol, quan va matar a un destacat comandant d'Hezboll identificat com Fuad Sukur --succés que es va saldar també amb la mort d'un assessor irani i cinc civils, inclosos dos xiquets--, un dia abans de l'assassinat a la capital d'Iran, Teheran, del líder del bra polític del Moviment de Resistncia Islmica (Hams), Ismail Haniye, succés atribut a les autoritats israelianes.

   El bombardeig arriba a més enmig del drstic repunt de les tensions després de dos dies d'explosions coordinades de dispositius de comunicacions del grup --el 17 i el 18 de setembre--, atacs atributs a Israel i que han deixat prop de 40 morts i uns 3.000 ferits, segons l'últim balan facilitat per les autoritats libaneses.

   Est previst que el Consell de Seguretat de Nacions Unides celebre una reunió este mateix divendres per a abordar els citats atacs contra dispositius porttils, el carcter indiscriminat dels quals, que va quedar palpable amb explosions en llocs aliens a l'mbit militar o amb gran afluncia de gent, ha sigut criticat per l'ONU, el secretari general de la qual, António Guterres, ha instat a no utilitzar com armes objectes civils.

   De fet, el primer ministre interí de Líban, Nayib Mikati, va fer el dijous una crida al Consell de Seguretat de Nacions Unides perqu adopte una "posició ferma" en contra de l'"agressió israeliana" i la seua "guerra tecnolgica", mentre que el secretari general d'Hezboll, Hasán Nasralá, va acusar a Israel de provocar una "massacre sense precedents" i "superar totes les 'línies roges'".

   El repunt dels enfrontaments entre Israel i Hezbolá --un grup recolzat per Iran que compta amb un important pes militar i polític a Líban-- han fet témer amb la possibilitat d'una expansió del conflicte a Prxim Orient. En este context, l'Exrcit d'Israel va presentar la setmana passada a Estats Units els seus "plans operatius" respecte a Líban.

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià