AMPL.- Gürtel.- El TSJCV rebutja dos recursos de Camps perquè declare Cándido Herrero i veure totes les converses

Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana
EP
Actualizado 20/4/2011 16:59:37 CET

Creu que les intervencions telefòniques demanades tenen "un cert caràcter incert i indefinit" a l'ignorar-se si existixen

VALÈNCIA, 20 Abr. (EUROPA PRESS) -

La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha rebutjat dos recursos interposats pel president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, en la coneguda com a 'causa dels trages', perquè declarara un dels considerats presumptes capitostos de la trama 'Gürtel', Cándido Herrero; per saber si les converses intervingudes a altres dos, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, eren les úniques existents o si consten més i perquè es remeteren totes les relatives a Francisco Correa.

Així consta en dos actes, de data 18 i 19 d'abril, dels quals ha estat ponent el magistrat José Francisco Ceres, que són ferms i en els que s'imposa el pagament de costes a la part recurrent, després de la vista del 15 d'abril on es van examinar estes peticions.

De esta manera es confirmen les resolucions adoptades en este mateix sentit per l'instructor de la causa, José Flors, qui el 4 d'abril ja va acordar la celebració de l'audiència preliminar prevista a la llei del Jurat per a escoltar les parts sobre l'obertura de judici oral, una vegada es resolgueren per la sala els recursos i qüestions que haguera pendents, de manera que no s'havia fixat la data.

En la sentència de 19 d'abril, la sala ha rebutjat el recurs d'apel·lació presentat per Camps contra la decisió de l'instructor de denegar la seua petició perquè s'informés sobre si les converses intervingudes a Pablo Crespo i Álvaro Pérez són les úniques existents o si consten més, que s'incloga còpia d'elles en DVD si així fora i que es remetin en mateix format totes les intervencions de telèfon realitzades a Francisco Correa.

La defensa de Camps al·legava que estes diligències eren "pertinents i necessàries" i demanava el coneixement "íntegre de totes elles" sense que quedara a l'"exclusiu" criteri de l'instructor la selecció "del rellevant" perquè, del contrari, es vulneraven les garanties del procediment. A este recurs es va adherir la defensa de l'exvicepresident del Consell, Víctor Campos.

La sala estima que l'escissió del procediment inicialment tramitat al jutjat central de l'Audiència Nacional en altres diferents davant de diferents tribunals, "pot provocar certes interferències i algunes disfuncions", tot i que cadascun ha de tindre el seu propi objecte i cada instructor té "plena independència jurisdiccional".

En este cas, assenyala que quan la sala va acceptar la competència i va assignar instructor, este "va intentar conciliar" l'objecte del procés i els drets de les parts "amb la deguda salvaguarda del secret sumarial" acordat i fent la selecció de les intervencions telefòniques que, segons l'àrea investigada, el tribunal va estimar que eren procedents.

Una vegada aixecat el secret, l'instructor va permetre a les parts l'accés a totes les converses i "com a mínim des de juliol a octubre del 2010 han pogut escoltar i seleccionar el que han estimat pertinent". En este període, assenyala el tribunal, les parts van sol·licitar "les addicions que van estimar pertinents respecte de la selecció que en el seu moment ha fet l'instructor, que han estat admeses i, en conseqüència es van ampliar", sense que llavors "se sol·licitaren les diligències que actualment es pretenen".

Per esta raó, subratlla que esta petició "no es presentava llavors com d'impossible previsió" i afegix que, d'altra banda, les diligències "no es dirigixen a contrastar una font de prova certa sinó que, d'alguna forma, no pot negar-se que tenen un cert caràcter incert i indefinit a l'ignorar-se si existixen les esmentades converses".

CONVERSES NUL·LES

Tampoc, segons la sala, es desprén "clarament què fet concret es pretén acreditar, a més que, part d'algunes de les converses intervingudes i que figuren en el Tribunal de Madrid, han estat en el seu moment declarades nul·les i este tribunal ha confirmat el criteri de l'instructor de la improcedència d'aportar a esta causa les converses afectades per aquesta declaració".

Alhora, en el primer dels actes, de data 18 d'abril, la sala rebutja el recurs d'apel·lació presentat per Camps en què reiterava la petició que declarés Cándido Herrero, conseller delegat d'Orange Market, empresa implicada en la trama 'Gürtel'. Esta proposta havia estat rebutjada per l'instructor, a l'entendre que podia realitzar-se a l'audiència preliminar.

La defensa de Camps considerava que esta testifical era "necessària i pertinent" per a la comprovació dels fets perquè existia una declaració de Pablo Crespo que esmenta a Herrero "com una de les persones que sabia de la no realització de la conducta" atribuïda al president de la Generalitat.

La sala, tot i això, ha desestimat el recurs a l'entendre que el magistrat instructor de la causa, que és al qual li competix determinar les diligències que tenen caràcter "imprescindible", "s'ha atingut al marc procedimental establert".

Així, indica que l'instructor "no entra en el caràcter o no d'imprescindible de la diligència, sinó que considera que la declaració testifical pot practicar-se a l'audiència preliminar, i això resulta indiscutible, no ho qüestiona la part recurrent". En esta línia, afegix que l'al·legació que l'instructor li ha denegat un altre cop esta testifical a l'audiència preliminar no cal valorar en este moment processal.

Per això considera que el criteri de l'instructor és "d'acord amb la legalitat" i creu complit el dret a la tutela judicial efectiva --perquè s'ha donat una resposta "raonada en Dret"--; a la utilització dels mitjans de prova --que no és il·limitat sinó que està dins dels cursos establits per l'ordenament jurídic processal--, mentre que en relació amb el principi d'igualtat, assenyala que són "difícils els paràmetres comparatius".

Sobre esta qüestió, indica que en els supòsits de causes de jurat, l'adopció de determinades diligències està limitada per les característiques d'"imprescindibilitat i impossibilitat" de practicar-se a l'audiència preliminar, un extrem que ací no concorre.

colaboracio