VALNCIA, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -
El presentador i guionista Ángel Martín considera que parlar de salut mental és important i "meravellós", per confessa que sent cert temor al fet que es convertisca en una "moda" passatgera.
"Que es posen sobre la taula aquestes coses és infinitament millor que mantindre-les amagades, per em preocupa que, entre cometes, siga una moda, que es descobrisca que parlar d'a genera més clics i es banalitze", ha asseverat.
Martín ha fet aquestes declaracions a Europa Press amb motiu de la presentació a Valncia de 'Por si las voces vuelven' (Planeta), el relat on l'humorista ha desvetlat que en 2017 va haver de ser ingressat a causa d'un brot psictic.
Concep l'obra com "una caixa de ferramentes", tant per a ell com per a aquelles persones que puguen trobar-se en una situació similar, mitjanant la qual narra l'episodi, per també el seu camí de reconstrucció per a "eixir del pou". La resposta que est rebent, afirma, est sent "aclaparadora i allucinant".
Assegura Martín que no s'ha sentit cohibit a l'hora d'escriure pel fet de ser famós. "No he tingut cap pudor ni se m'ha passat en cap moment pel cap anar amb compte per ser popular. Necessitava ser honest i escriure-ho amb el meu llenguatge i sense amagar gens", recalca.
Malgrat la duresa de l'experincia, el cmic assenyala que no viu alerta per si torna a patir un brot, sinó que sent "una tranquillitat absoluta" que té a veure, si escau, amb el procés de reconstrucció que ha emprs.
De fet, quan se li pregunta qu ha tret d'aquesta vivncia, respon: "He tingut l'opció de reconstruir-me per complet, un fet que, segur, no haguera fet si no m'hagueren posat aquest espill davant".
"POSAR EL COMPTADOR A ZERO"
"A mesura que creixem --prossegueix-- anem vivint per inrcia i donant per descomptat coses sense parar-nos a pensar en la direcció dels passos que donem. El fet de trencar-me per complet m'ha perms reconstruir-me, prendre decisions sobre el tipus de persona que vull ser i tindre l'opció de posar el comptador a zero".
All que no li ha ajudat pel camí ha sigut l'humor malgrat que creu que en la seua gentica "ha d'haver-hi alguna cosa" que li predisposa a ell. "En el meu cas, l'humor no ha sigut una ferramenta per a recuperar-me, ni de broma, per a res", assegura amb rotunditat.
"No hi ha sentit de l'humor quan et passa una cosa així, no existeix. No és que no sigues capa de riure't de tu mateix, sinó que no existeix cap emoció, ests buit", incideix.
