Antoni Furió publica una biografia de Jaume I "més humana" que fuig de visions "tradicionals o edulcorades"

Actualizado 26/11/2007 18:17:59 CET

VALÈNCIA, 26 de novembre (EUROPA PRESS)

El catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de València Antoni Furió (Sueca, 1950) acaba de publicar l'obra "Jaume I: entre la història i la llegenda", un llibre en el qual es pretén "fugir de les visions obsoletes tant tradicionals com edulcorades" sobre el monarca per a esbossar un retrat "més humà", que revela "les llums i ombres" de qui va ser, com tots els sers humans, "un home ple de contradiccions", segons ha assenyalat hui en roda de premsa el mateix autor.

El volum, que se suma a la commemoració el 2 de febrer del 2008 del 800 aniversari del naixement de Jaume I, apareix en edició de luxe en la col·lecció "Grans Obres" de Bromera i conté en les seues prop de 130 pàgines, a més d'una revisió de la biografia del Conqueridor, més de 150 imatges i il·lustracions, algunes d'elles una primícia, ja que no s'havien vist mai o en reproduccions de molt mala qualitat.

Este és el cas de la primera fotografia que es publica d'uns frescos del segle XIII descoberts i restaurats fa poc a l'església més antiga de València --a excepció de la Catedral--, la de Sant Joan del Hospital; o la taula de la Batalla del Puig de Marçal de Sax que s'ha fotografiat directament al Victoria and Albert Museum de Londres, el que ha permés captar el seu color original.

"Jaume I: entre la història i la llegenda" --del qual s'han editat 15.000 exemplars, 10.000 d'ells en valencià i la resta en castellà-- pretén oferir una nova mirada sobre el fundador del Regne de València tot i que hi ha "tones de llibres" sobre Jaume I, ha admés Furió.

El catedràtic ha justificat la necessitat d'esta revisió sobre el personatge que "la història no és un procés acumulatiu sinó que les noves obres deixen obsoletes les anteriors". En este sentit, ha considerat que les diverses teories entorn del monarca s'han quedat desfasades "de la mateixa manera que un dia ho quedarà la meua", ha reconegut.

Una de les aportacions més importants que realitza l'obra publicada per Bromera és que atén a l'existència la presència actual al territori valencià --i a la resta d'Espanya-- d'immigrants musulmans, "als quals no es pot presentar un rei Jaume I la virtut del qual va radicar a derrotar i expulsar els moros ni tampoc una versió paternalista en què el rei va ser un mediador entre diferents religions".

Així, el llibre no oculta les matances que es van dur a terme durant la reconquesta i posa en relleu el caràcter "pràctic" que Jaime I va mantindre en la seua acció política. Un exemple és el fet que, tot i la seua gran religiositat, no va expulsar tots els musulmans de les terres de València --com sí es va fer a Mallorca-- perquè al principi els pobladors cristians escassejaven i algú havia de treballar les terres.

L'obra explota també alguns aspectes més personals de la vida de Jaime I, com el seu gust per les dones i desmentix algunes tesis psicoanalítiques defensades per especialistes hongaresos --interessats en la figura del rei pel seu matrimoni amb Na Violant de Hungría-- que li adjudicaven "un trauma infantil per haver sigut humiliat sexualment en haver de casar-se amb 12 anys amb una dona, Leonor de Castilla, de 18". "Si haguera sigut així no ho haguera contat, com ho va fer, en el Llibre dels Fets que va consumar el matrimoni un any després del casament", ha afegit l'historiador.

Alhora, Furió revela curiositats com l'engendrament del rei, envoltat de curioses llegendes, la seua infantesa i la formació de la seua família, a més de narrar les principals empreses militars que va aconseguir, entre elles la conquesta de València, Mallorca i Múrcia. També hi ha lloc en esta biografia per a abordar el vessant polític del rei --el tractat de Corbeil, el testament i els hereus-- i el literari, que va cristal·litzar en el "Llibre dels Fets", obra que el monarca va dictar al final de la seua vida.

MITES I MANIPULACIONS.

Furió ha subratllat que el llibre no està escrit per a erudits sinó que pretén arribar al gran públic i acabar amb molts dels "mites i tergiversacions" creades al voltant de la seua figura. En este punt, s'ha referit a algunes de les "manipulacions" que en diferents moments de la història ha patit Jaume I.

Així, durant la celebració del 9 d'Octubre de 1938, a la València republicana, es va presentar a un Rei Jaime I "quasi republicà", mentre que un any després, ja quan les tropes franquistes havien entrat a la ciutat, el rei es va transformar en un personatge que encarnava tots els valors del règim. "De la mateixa manera que Jaume I havia expulsat als moros, Franco apareixia com el seu hereu perquè havia vençut els 'rojos'", ha resumit Furió.

L'especialista ha al·ludit també a la diferent consideració que Jaume I té per a les societats valenciana i balear, d'una banda, "on és molt estimat per les classes populars per ser el mite fundador", i la historiografia catalana i aragonesa, en canvi, "que li reprotxen haver renunciat a l'expansió a l'altra banda dels Pirineus i tallar l'eixida d'Aragó al mar en crear el Regne de València".

colaboracio