Publicado 01/07/2022 18:36

Una biografia recorda al director de la primera pel·lícula feminista i la projecció sonora a Espanya

Presentació de la biografia
DIPUTACIÓN DE VALENCIA

   VALÈNCIA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -

   El valencià José Estivalis, conegut com Armand Guerra, va ser promotor del primer film feminista en 1913 i de la primera projecció sonora del cinema a Espanya. Un segle després, una biografia recorre la seua trajectòria.

   El Centre Cultural La Beneficència ha acollit aquest divendres la presentació d'aquesta obra del professor Francesc J. Hernàndez, dins de la col·lecció 'Bocins' de l'àrea cultural de la Diputació de València.

   Armand Guerra és un d'eixos personatges amagats en el rebost de la història valenciana que mereixien una aproximació biogràfica. Tant l'autor del llibre com l'investigador Rafa Maestre han volgut glossar al personatge per a descobrir un autor pràcticament desconegut, ressalta la corporació provincial.

   Nascut a Llíria en 1886, José Estivalis va ser un gran emprenedor i multifacètic personatge, molt implicat en les reivindicacions de la societat valenciana de principis del XX. Va destacar per dos significatives fites vinculades a la història del seté art.

   Guerra va dirigir i va produir a París, en 1913, 'Las miserias de la aguja', considerada pels experts com la primera pel·lícula feminista del cinema. Aleshores, utilitzant encara els habituals recursos del teatre, va aconseguir desplegar elements tècnics innovadors per a l'època i, sobretot, situar la figura femenina com a protagonista en les denúncies contra les misèries de la societat urbana.

   La seua altra gran contribució va ser la projecció de la primera pel·lícula sonora a Espanya. L'esdeveniment va tindre lloc en la ciutat de València, en el desaparegut Teatre Líric, en 1926, amb l'ajuda d'uns tècnics que es van desplaçar expressament des de Dinamarca.

D'ACTOR A CORRESPONSAL DE GUERRA

   Tipògraf, actor, escenògraf, escriptor i director d'escena, entre moltes altres facetes, Guerra va ser un incansable defensor de les lluites socials de les classes treballadores. El seu esperit indomable li va permetre establir ponts amb els cercles llibertaris de tota Europa i viatjar per nombroses ciutats. També va ser dels primers corresponsals de guerra, arribant a cobrir la guerra de trinxeres en la proximitat de Madrid en 1936. Després es va exiliar a França, on va morir en 1939.

   Per tot açò, l'autor sosté que Armand Guerra reuneix tots els ingredients per a construir una biografia molt més documentada, que hauria de reclamar l'atenció dels estudiosos del cinema. I és que el valencià va ser pioner en establir les pautes per a fer del cinema un llenguatge universal i per a promocionar el seu ideari social de manera molt directa.

colaboracio