Borrell admet que la missió de la UE al Mediterrani a Líbia és limitada però diu que "és millor que res"

L'Alt Comissionat de la UE per a Afers exteriors i Seguretat Comuna, Josep Borrell
Dati Bendo/European Commission/d / DPA - Archivo
Publicado: martes, 26 mayo 2020 18:18

BRUSSELLES, 26 May. (EUROPA PRESS) -

L'Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, ha adms els límits de la nova operació militar de la UE al Mediterrani que controla l'embargament d'armes a Líbia, encara que ha defensat que "és millor que res" i que contribuir a la pacificació del conflicte civil al país.

En una compareixena en la comissió de Seguretat i Defensa del Parlament Europeu, Borrell ha respost les crítiques contra la missió 'Irini', a la qual el Govern de Trípoli acusa de vigilar només el flux d'armes per via marítima, la qual cosa pot generar un desequilibri en la contesa civil.

El Govern de Fayez Serraj compta amb el suport de Turquia, que fa arribar subministraments per mar, mentre que el bndol rebel que lidera el general Jalifa Haftar rep armes d'Egipte i Rússia a través de la frontera terrestre.

El cap de la diplomcia europea ha contestat als eurodiputats que l'operació també és aria i compta amb "tecnologia sofisticada" per controlar el trnsit aeri que entra a Líbia. "És cert que el control terrestre és més difícil perqu no tenim els mateixos mitjans, per crec que els recursos satllits ens dona una capacitat que fins ara no teníem", ha assenyalat.

Amb tot, ha adms les dificultats a les quals s'enfronta la missió. "En aquest escenari fem el que podem. Un pot dir que si no pot controlar el 100%, millor no controlar res. El que puguem fer ser millor que res", ha dit el mxim responsable diplomtic de la UE.

Per a Borrell, l'important és que la missió militar es far d'una forma "equilibrada" i servir per contribuir a l'alto el foc a Líbia. Així mateix, ha recordat que 'Irini' també té entre les seues tasques controlar el contraban de petroli, font de finanament de les tropes d'Haftar.

L'operació 'Irini' ha anat sortejant diferents esculls, comenant per la negativa d'ustria i Hongria que només van desbloquejar l'acord polític en la UE quan es va garantir que la prioritat no seria el rescat de migrants. Després Malta va vetar-ne el finanament en rebuig a la falta de suport de la Unió amb la migració.

Borrell ha indicat que 'Irini' compta ja amb un buc francs, amb un altre itali en camí, i amb un avió luxemburgus i un altre polons. "Potser no són molts recursos, per són suficients per engegar la missió", ha assenyalat.

FRONTERA TERRESTRE

Així les coses, l'Alt Representant ha defensat en la seua compareixena que l'operació de la UE és l'única que es pot engegar en l'escenari de Líbia, ja que no és viable pensar en un desplegament militar que puga fer un control efectiu de la frontera.

"Quin tipus de missió es podria dissenyar que no siga militar i no participe en els combats, per que no siga civil, perqu aix seria arriscadíssim?", ha reflexionat Borrell davant els membres de l'Eurocambra, recalcant que cap país europeu estaria disposat a enviar tropes a un lloc tan conflictiu com Líbia.

Per aix, Borrell ha rematat dient que els recursos de la UE pot ser que no siguen suficients per frenar la violncia a Líbia, per, al seu judici, cap organització internacional est en disposició de poder controlar la situació mentre seguisquen les hostilitats.

Aix sí, ha volgut concloure la seua intervenció amb una crítica al bndol revoltat pels atacs que ha protagonitzat contra la població civil i contra installacions de refugiats. "Haig de culpar les tropes d'Haftar per no respectar les regles del Dret Internacional", ha lamentat.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià