Publicado 17/01/2022 10:22

La Comunitat, quarta autonomia més denunciada per suposades negligències sanitàries, amb 1.009 casos

Archivo - Arxiu - Façana hospital Urgències
SONIABONET / ISTOCK - Archivo

   MADRID/VALÈNCIA, 17 gen. (EUROPA PRESS) -

   La Comunitat Valenciana se situa com la quarta comunitat autònoma més denunciada l'any passat per suposades negligències sanitàries, amb 1.009 casos, segons les dades de l'Associació del Defensor del Pacient.

   Aquesta associació, que ha presentat aquest dilluns la seua Memòria anual de presumptes negligències mèdic-sanitàries, va rebre 13.156 denúncies en tota Espanya relacionades a la sanitat pública i privada en 2021, 2.647 més que l'any anterior (un 20 per cent), encara que lleugerament inferior als 13.454 casos de 2019, any anterior a la pandèmia.

   Alguna cosa semblant ocorre amb les dades de negligències que van acabar en defunció, en total en 2021 s'han registrat 628 reclamacions amb resultat de mort, suposa 100 més que en 2020, però 129 menys que l'any anterior a l'arribada de la Covid-19.

   La Comunitat de Madrid encapçala la llista de reclamacions amb 3.226 casos, dels quals 161 van ser amb resultat de mort, encara que cal tindre en compte que és la més denunciada perquè és la comunitat que més intervencions quirúrgiques realitza al llarg de l'any. Pel que fa a 2020 la pujada de reclamacions suposa un 23 per cent.

   Andalusia és la segona més denunciada amb 2.420 casos, augmentant en un total de 417 assumptes i una pujada del 17 per cent en relació amb el curs anterior. Cal puntualitzar que, de la suma, 82 han sigut amb resultat de defunció. La tercera comunitat més denunciada és Catalunya amb 1.704 casos, dels quals 70 han sigut morts, i una pujada del 15 per cent de reclamacions pel que fa a 2020.

   La Comunitat Valenciana se situa en quart lloc amb 1.009 casos, dels quals 47 han sigut amb conseqüència de defunció i una pujada del 12 per cent. Galícia s'estableix com la cinquena més denunciada amb 709 casos, dels quals 44 han sigut amb resultat de mort i un augment del 28 per cent.

   La sisena comunitat més denunciada és Castella i Lleó amb 702 casos, dels quals 39 han sigut morts. En aquest cas, les denúncies han augmentat en un total de 190 el que suposa una pujada del 27 per cent. Li segueix Castella-la Manxa amb 692 casos, un total de 186 reclamacions més respecte a 2021, i el mateix percentatge de pujada que l'anterior (27%) i 40 morts per negligència.

   Múrcia se situa a la meitat de la llista amb 545 casos, dels quals 32 han sigut amb resultat de mort. Açò significa un 25% de pujada, és a dir, 137 reclamacions més que en 2021; el País Basc es posiciona en la zona temperada amb 410 casos, dels quals 30 han sigut amb conseqüència de defunció; en total 93 més que en 2020 (22%); Aragó és la desena comunitat més denunciada amb 358 casos, dels quals 23 han sigut morts; ha augmentat un total de 91 el que suposa una pujada del 25%.

   Li segueix Canàries que aglutina 303 casos, dels quals 18 han sigut morts; hi ha hagut 50 denúncies més (16%); Extremadura ha rebut 283 queixes, dels quals 18 amb resultat de mort; han sigut 34 casos més; Les denúncies pugen un 12%; Balears va rebre 201 queixes, de les quals només 4 han sigut amb resultat de defunció; fa un any van ser 26 denúncies menys (13%); Cantàbria puja un 17% amb 196 casos (34 més que fa un any), 6 d'ells morts, i tanca Navarra amb una pujada del 12% amb 92 denúncies (11 més que en 2020) i amb prou faenes 3 són per defunció. Les Ciutats Autònomes que acaben l'any sense morts per negligència, amb 7 denúncies Ceuta i 3 Melilla.

LLISTES D'ESPERA

   El major nombre de reclamacions es dóna per les llistes d'espera, li segueix les intervencions sanitàries en Cirurgia General, Urgències, Traumatologia, Ginecologia i Obstetrícia i Odontologia i maxilofacial. El seté lloc ho ocupa el transport sanitari i Ambulàncies (112 i 061), seguit de Cardiologia, Oncologia i Anestèsia i reanimació.

   Respecte les reclamacions pels servicis d'Urgències, l'Hospital de la Paz de Madrid torna a ser el pitjor, encara que posa l'accent en la "caòtica" situació del Complexo Hospitalario Universitario A Corunya (Chuac), seguit del Complejo Hospitalario Universitario Insular a Las Palmas de Gran Canària i l'Hospital Virgen de la Salud a Toledo, dels quals destaca una "gestió deficient".

   Li segueix en cinqué lloc l'Hospital Universitari Son Espases a Palma de Mallorca; el Complejo Hospitalario Regional Virgen del Rocío a Sevilla; l'Hospital General Universitari de València; l'Hospital Universitario Miguel Servet, a Saragossa; l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a Barcelona, i tanca el rànquing l'Hospital General Universitario Gregorio Marañón de Madrid.

   Per a Carmen Flores, presidenta de l'associació, aquestes dades "parlen per si soles" ja que de 2020 a 2021 "s'han incrementat en més d'un 20 per cent". No obstant açò, s'observen xifres molt similars a les de fa una dècada, quan en 2011 es van donar les xifres més baixes de tota la sèrie exposada en aquest informe.

   "L'excusa del Covid-19 ja no cola ja que el sistema sanitari segueix sense ser idíl·lic per la falta de recursos personals i materials. La pandèmia ha deixat el descobert les vergonyes del sistema nacional sanitari. La nostra sanitat no dóna per a més a causa que la inversió no és l'adequada. La sanitat espanyola continua amb el seu caràcter abnegat", adverteix davant possibles excuses de les diferents administracions a aquestes roïnes dades.

   Respecte a les defuncions després d'una mala praxi mèdica, l'Associació el Defensor del Pacient assenyala que la causa principal ha sigut l'error de diagnòstic i la pèrdua d'oportunitat terapèutica. Li segueixen intervencions mal realitzades, altes precipitades, atenció deficient, infeccions hospitalàries, retards en ambulàncies, etc.

   L'informe ha identificat 34 morts després d'avisar el 112. En aquests casos, o bé no es va enviar una ambulància al domicili per a traslladar al malalt a un hospital, o la resposta va ser tardana amb més d'una hora de retard des de la telefonada d'assistència.

   Així mateix, tenen constància que 38 pacients van morir per infecció hospitalària a causa que l'hospital no va complir les mesures d'asèpsia necessàries. Encara que, adverteix que aquest nombre és ínfim pel que fa al real, "ja que a Espanya a l'any moren més persones per infeccions hospitalàries que per accidents de trànsit".

   D'altra banda, per un resultat insatisfactori en cirurgia plàstica, reparadora i estètica, l'Associació ha rebut 298 denúncies; una xifra lleugerament superior en comparació de l'any passat, la qual cosa significa que amb la pandèmia les persones s'han sotmès més a aquest tipus d'intervencions.

   L'informe assenyala que 122 bebés van nàixer amb alguna discapacitat, la qual cosa suposa 25 casos més respecte a l'any anterior, relacionats amb parts portats de forma inadequada o amb fórceps, causant seqüeles com a patiment fetal, paràlisi cerebral o braquial, etc. Ací, l'informe denuncia la falta d'informació en nombrosos casos per part dels ginecòlegs sobre les malformacions del fetus.

   A més, consten 105 casos d'estat de discapacitat en pacients després d'intervenció quirúrgica, quedant en estat de tetraplejia o paraplegia; aquesta dada suposa 23 casos més comptabilitzats comparant-ho amb 2020. I, una altra dada cridanera, són els 85 casos d'afectades per depilació làser; una dada a tindre en compte, ja que aquesta tècnica està incrementat la seua pràctica dins de les cadenes d'estètica.

   Així mateix malgrat que pareix incompresible pel control que existeixen en les donacions i transfusions de sang, ha rebut 28 casos de contagiats per hepatitis C (3 menys que en 2020), la majoria per trasfusions de sang en intervencions. I, finalment, 210 persones van denunciar l'Associació haver sigut donades d'alta sense estar en condicions òptimes de poder anar a treballar.

colaboracio