VALNCIA, 31 Ene. (EUROPA PRESS) -
L'oferta de la Comunitat Valenciana figura com la quarta més destacada de l'estat --després de Madrid, Catalunya i País Basc, per aquest ordre-- i aconsegueix la seua millor valoració histrica, d'acord a l'Observatori de la Cultura corresponent a l'any 2022.
Fundación Contemporánea ha presentat una nova edició d'aquesta classificació, basada en les opinions de 405 membres d'un panell de professionals del sector, que han respost al desembre de 2022 a un qüestionari valorant com cada any el millor de l'oferta cultural.
Així, l'informe valorat la qualitat i innovació de l'oferta cultural de les comunitats, sobre la base de la seua programació en 2022. Madrid, Catalunya --que recupera el segon lloc cinc anys després--, País Basc, la Comunitat Valenciana --que puja un lloc i aconsegueix la seua millor valoració histrica-- i Andalusia tornen a ocupar els cinc primers llocs com a comunitats més valorades per la seua programació, en un bloc molt destacat de la resta. En un segon bloc figuren Galícia i Navarra (les dos pugen dos llocs amb la seua millor valoració histrica), Cantbria i Castella i Lleó.
Quant a les ciutats, Madrid repeteix al capdavant seguida per Barcelona, que experimenta una gran recuperació. Valncia es manté en el tercer lloc --també amb la seua millor valoració histrica--, seguida de Bilbao, Mlaga i Sevilla. Completen les deu primeres posicions, Sant Sebasti, Santander, Zaragoza i igualades en desé lloc, Valladolid i La Corunya. Alacant apareix en el lloc 28 i Castelló de la Plana, en el 40, segons el document consultat per Europa Press.
Quant al millor de la cultura a Espanya, enguany figura al capdavant el Museu del Prado, alternant-se de nou amb el Museu Reina Sofía i amb el Museu Thyssen -Bornemisza en tercer lloc (segon en el rnquing de Madrid). Completen els deu primers llocs el Festival de Sant Sebasti, el Museu Guggenheim, el Teatro Real, Caixaforum, Matadero Madrid, el Festival de Mlaga i l'IVAM de Valncia.
L'Observatori de la Cultura presenta així mateix rnquings amb el millor de l'any cultural en cadascuna de les comunitats autnomes. En el territori valenci, l'Institut Valenci d'Art Modern (IVAM) repeteix al capdavant --amb les mostres de Carmen Calvo i Zanele Muholi-- seguit del Centre del Carme, Bombas Gens i el Museu de Belles Arts de Valncia (que puja 6 llocs) igualats en tercer lloc.
Li segueixen el MACA i, com a novetat en aquest rnquing, el nou Caixaforum de Valncia, l'EACC de Castelló i Valncia Cabdal Mundial del Disseny.
Així mateix, l'IVAM, Centre del Carme, Bombas Gens, Dansa
Valncia, Valncia Capital Mundial del Disseny, el Museu de Belles Arts de Valncia, Fundació Bancaixa i el Palau de les Arts representen a la Comunitat Valenciana en el rnquing nacional.
Els responsables d'aquesta radiografia cultural assenyalen que les insígnies culturals de cada comunitat han experimentat "una gran renovació" respecte a l'any anterior, amb canvis en el cap d'onze comunitats: El Festival de Mlaga a Andalusia, Periferias que comparteix la posició amb el Festival Asalto a Aragó, el Festival de Cinema de Gijón a Astúries, Es Baluard a Balears, el Festival d'Almagro a Castella-la Manxa, Temporada Alta a Catalunya, el Museu Helga de Alvear a Extremadura, el FIOT de Carballo a Galícia, el Festival Actual que se suma al capdavant a la Sala Amós Salvador a La Rioja, el Festival de Molina del Segura a Múrcia i el Festival de Sant Sebasti al País Basc.
Sí segueixen líders en les seues comunitats el Phe Festival a Canries, Centro Botín a Cantbria, la Seminci a Castella i Lleó, l'IVAM a la Comunitat Valenciana, el Museu del Prado a Madrid i Baluard a Navarra.
VALNCIA CAPITAL DEL DISSENY, CAIXAFORUM I ANY BERLANGA
A més, Valncia Capital Mundial del Disseny, Caixaforum i l'Any Berlanga figuren en l'apartat de novetats destacades, mentre que
Confluncies (IVAM), Dones Artistes Rurals, Enclave Land Art i Todolí Citrus Fundació es troben entre les propostes més destacades en entorn rural. Finalment, el Centre del Carme ha sigut triat entre els projectes exemplars en el seu compromís amb els ODS.
Per a l'elaboració de l'informe s'ha preguntat als panelistas per la variació prevista en els pressupostos de la seua organització o activitat professional per a 2023 respecte a l'any 2022. El sector apunta a una recuperació més moderada, amb un creixement mitj previst del 3,1% enfront del 5,0% apuntat l'any anterior. La previsió és un poc millor per als panelistas del sector privat (3,4%) enfront dels del sector públic i professionals independents (3,0%).
Davant un any electoral en el qual moltes ciutats renovaran el seu govern, l'Observatori també ha consultat als especialistes per les manques de la seua ciutat en l'mbit de la cultura. Els professionals han aportat 1.281 suggeriments referits a 70 ciutats diferents.
Els resultats difereixen entre ciutats, per els resultats agregats aporten una jerarquia de prioritats molt generalitzada. Les respostes s'han reunit per conceptes similars o relacionats, agrupats al seu torn en deu grans blocs: Més infraestructures i espais per a la cultura, millor equipats (235); Major oferta d'activitats (194); Millors polítiques culturals públiques (159); Més pressupostos (134); Més coordinació i collaboració entre organitzacions (119); Treballar pel dret a la cultura i el desenvolupament de públics (104); Més comunicació i difusió (85); Professionalització de la gestió (80); Més iniciativa privada (55) i Descentralització (38).
