Comunitats amb llengua prpia aposten per la cooficialitat sobre la base de l'acord i la "convivncia lingüística"

Reunió a Bilbao de la Comissió de Seguiment del Protocol de collaboració en matria de política lingüística, en la qual participen els governs d'Euskadi, Galícia, Catalunya, Navarra, Illes Balears i Comunitat Valenciana.
IREKIA
Publicado: miércoles, 20 noviembre 2019 17:35

Concedeixen el Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat a la gallega Guadi Galego pel seu treball 'Immersió'

BILBAO, 20 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Comissió de Seguiment del Protocol de collaboració en matria de política lingüística, en la qual participen els governs d'Euskadi, Galícia, Catalunya, Navarra, Balears i Comunitat Valenciana, ha reivindicat a Bilbao l'impuls a les llengües cooficials sobre la base de l'"acord i la convivncia lingüística", segons ha informat el Departament de Cultura i Política Lingüística.

La comissió ha celebrat aquest dimecres, en l'Arxiu Histric d'Euskadi, a Bilbao, la seua reunió ordinria anual. L'objectiu d'aquesta sessió ha sigut abordar diferents temes d'interés per a les polítiques lingüístiques de les seues respectives comunitats, així com dissenyar i coordinar accions conjuntes de promoció de les seues llengües prpies.

En aquesta sessió, els governs de les sis comunitats autnomes amb llengües cooficials han acordat una declaració en la qual subratllen el seu "compromís de seguir treballant per una política lingüística efica", sobre la base de l'"acord i la convivncia lingüística".

A la trobada han assistit el conseller de Cultura i Política Lingüística del Govern Basc, Bingen Zupiria; la viceconsellera de Política Lingüística del Govern Basc, Miren Dobaran; el director de l'Institut Navarro del Basc/Euskarabidea, Mikel Arregi; el
secretari general de Política Lingüística de la Xunta de Galícia, Valentín García; la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa; la directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, Beatriu Defior; i el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano.

Entre els temes tractats en la reunió han estat el prxim informe de seguiment de l'aplicació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritries; l'habilitació directa de traductors jurats o les sollicituds de traducció al Ministeri de Política Territorial i Oficina de les Llengües del Govern espanyol; i la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística (NPLD, en les sigles en anglés), en la qual participen conjuntament els governs.

També s'han abordat assumptes com el Pla d'impuls de les tecnologies del llenguatge i altres projectes europeus; els Premis Arquimedes del Ministeri d'Educació i Cincia; o el pla de treball conjunt per a l'any 2020.

Així mateix, els governs han decidit concedir el Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe de l'Estat a la cantant gallega Guadi Galego pel seu últim treball, 'Inmersión', en el qual arreplega peces cantades en les set llengües de la península Ibrica (gallec, basc, catal, aranés, asturi, portugués i castell).

POLÍTICA LINGÜÍSTICA EFICA I CONVIVNCIA LINGÜÍSTICA

En el mateix acte, els representants autonmics han fet pública la 'Declaració de Bilbao', en la qual recorden que "comparteixen la perspectiva de multilingüisme, respecte mutu i acció decidida en favor de les llengües en situació de major debilitat".

El text destaca que els governs autonmics amb llengües prpies, "des de diverses sensibilitats i opcions polítiques, actuem des del convenciment que la convivncia entre les llengües i els seus parlants, el seu mutu coneixement i reconeixement, així com l'enriquiment recíproc, són valors del més profund calat democrtic".

Així mateix, han reivindicat el compromís de les seues respectives institucions de "seguir treballant per una política lingüística resolta i efica, construda sobre l'acord i amb la convivncia lingüística i social com a nord".

PROTOCOL DE COLLABORACIÓ

L'any 2007, el Govern Basc, la Generalitat de Catalunya i la Xunta de Galícia van firmar el Protocol General de collaboració en matria de política lingüística, al que posteriorment es van adherir el Govern Illes Balear i, al 2017, la Generalitat Valenciana i del Govern de Navarra. Constitueix el primer marc de collaboració de totes les comunitats autnomes amb llengua prpia que tenen estatus d'oficialitat en els termes establits en els corresponents estatuts d'autonomia.

El protocol fixa un marc general i una metodologia per al desenvolupament de la collaboració mútua en matria de comunicació, l'intercanvi d'informació relativa a estudis i investigacions per al seguiment de l'evolució sociolingüística, la difusió de les seues publicacions electrniques, els passos donats en l'mbit dels drets lingüístics i les experincies d'implantació de plans lingüístics.

En matria de terminologia, es contempla en ell l'intercanvi d'informació sobre les metodologies i els processos de treball, els criteris per a la normalització terminolgica, les estratgies de difusió i implantació de terminologies i mtodes de seguiment del nivell d'implantació.

Quant a la protecció i ús de les llengües oficials en l'mbit de l'Administració de l'Estat i de la UE, segons el text, es promour que aquestes adopten mesures i accions normatives i que es possibilite l'ús de les llengües oficials diferents al castell en les seues institucions.

Altres aspectes inclosos són l'mbit socioeconmic, l'ensenyament, les tecnologies de la informació i la comunicació, l'ús social de la llengua o la seua difusió internacional.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià