Publicado 27/09/2021 18:40CET

El confinament va eliminar les variants de coronavirus circulants durant la primera onada a Espanya

Archivo - Arxiu - Imatge d'un carrer de la ciutat de València després de decretar-se l'estat d'alarma per la crisi del coronavirus.
EUROPA PRESS - Archivo

   Un estudi identifica nou variants del virus que van dominar la pandèmia entre març i juny de 2020

   VALÈNCIA, 27 set. (EUROPA PRESS) -

   El confinament va eliminar les variants de coronavirus circulants durant la primera onada a Espanya, segons un treball realitzat pel consorci SeqCOVID, del que formen part més de 50 institucions espanyoles liderades per la Universitat de València, l'Institut de Biomedicina de València (IBV, CSIC) i la Fundació Fisabio.

   Any i mig després de la irrupció de la pandèmia de Covid-19 s'ha publicat l'estudi científic més complet sobre les variants del coronavirus que van circular per Espanya durant la 'primera onada', que identifica nou variants del virus que van dominar la pandèmia entre els mesos de març i juny de 2020.

   Entre aquestes, les dos més comunes procedien d'un llinatge del SARS-CoV-2 abundant en països asiàtics en eixe moment, encara que el virus va arribar principalment per contactes procedents de països europeus amb més de 500 introduccions, segons l'estudi publicat per 'Nature Genetics'. El treball conclou que el confinament imposat va servir per a reduir "dràsticament" la transmissió d'aquestes variants, fins i tot de les més contagioses, que van ser substituïdes per unes altres a partir de l'estiu de 2020 quan es van relaxar les mesures de control.

   L'estudi va utilitzar 2.500 mostres de pacients diagnosticats a Espanya durant la primera onada de la pandèmia, recollides per 40 hospitals i seqüenciades pel consorci SeqCOVID, un equip d'investigació integrat per més de 50 institucions espanyoles i centenars d'investigadors que lideren la Universitat de València, l'Institut de Biomedicina de València (IBV, CSIC) i la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio). Les mostres analitzades suposen un 1 per cent de tots els casos diagnosticats en la primera onada (el 14% abans del confinament).

DOS ESDEVENIMENTS DE "SUPERDISPERSIÓ"

   L'equip d'investigació va identificar 9 variants del virus (denominades SEC, de l'anglés Spanish Epidemic Clades), que van ser les que van dominar aquesta primera onada a Espanya. Dues (SEC7 i SEC8) van ser les primeres detectades en el país i les predominants durant eixe període, i s'associen almenys a dos esdeveniments de superdispersió coneguts: el partit Atalanta-València de la Champions League i un funeral de Vitòria, encara que s'identifiquen focus primerencs en altres parts del país.

   No va haver-hi una única introducció del virus a Espanya sinó "múltiples entrades independents" (almenys 500), des de diferents orígens internacionals, que es van donar principalment durant febrer i març de 2020, abans de la implementació de les mesures de control.

   "La majoria d'infeccions de la primera onada abans del confinament a Espanya van ser provocades per soques del llinatge A del coronavirus. Aquest eren abundants en els països asiàtics en aquell moment, però tenien menys presència en la resta de països europeus, on dominaven soques de llinatge B. Açò no vol dir que les introduccions de SARS-CoV-2 en el nostre país foren majoritàriament asiàtiques", explica Álvaro Chiner, un dels investigadors del CSIC en l'IBV de València que va participar en l'estudi.

   Segons Chiner, en realitat, "la majoria d'introduccions provenen de països europeus, però les variants de llinatge A se van establir abans i, gràcies a esdeveniments de superdispersió, es van expandir en el nostre país ràpidament".

   Els investigadors van observar un patró similar per a la variant que va dominar en la segona onada (denominada 20I(EU1)), que acaben de publicar en 'Nature'. Aquesta variant es va expandir ràpidament a Espanya ajudada per esdeveniments de superdispersión i va acabar dominant la segona onada a Espanya i gran part d'Europa, associada a la mobilitat de l'estiu.

   "Aquest és una lliçó que no hem après de l'estiu passat" afirma Fernando González Candelas, catedràtic de la Universitat de València, investigador en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (UV-CSIC) i en Fisabio, i un dels coordinadors de SeqCOVID.

NOVES VARIANTS DESPRÉS DE L'ESTIU

   A més, el treball de la primera onada publicat en 'Nature Genetics' quantifica l'efectivitat de les mesures implementades per al control del virus durant la primera onada: totes les variants identificades van reduir la seua prevalença i transmissió significativament a partir de l'estat d'alarma. Pràcticament van desaparéixer al final de la primera onada i van ser reemplaçades per noves variants que van sorgir a l'estiu, quan es van relaxar les mesures de confinament.

   "El confinament va ser altament efectiu per a parar la transmissió del virus. No només per a les variants dominants SEC7 i SEC8, sinó per a totes les que circulaven en aquell moment, incloent aquelles que contenien la mutació del gen S anomenada D614G, que va ser la primera que va demostrar incrementar la transmissibilitat del virus", remarca Mariana López, investigadora del CSIC en l'IBV i coautora de l'estudi.

   "Una cosa similar estem veient a través de les onades. Estem detectant variants més transmissibles, però el seu impacte es pot controlar amb les mesures de control adequades. Allà on eixes mesures no han existit o són més relaxades, les variants han agreujat els rebrots. Va ocórrer al Regne Unit amb la variant Alpha i està ocorrent a Espanya amb la Delta", indica Iñaki Comas, investigador del CSIC en l'IBV coordinador de SeqCOVID.

   Segons l'equip d'investigació del consorci SeqCOVID, els resultats d'aquest treball, així com els de la segona onada publicat recentment en 'Nature', demostren la necessitat d'incorporar l'epidemiologia genòmica com una ferramenta més de salut pública per a rastrejar el virus i identificar les variants de major impacte.

   "La vigilància activa de mutacions virals ha de continuar per a poder avaluar l'amenaça de noves variants amb riscos potencials per a controlar l'epidèmia. Eixe és un dels objectius que ens hem posat dins de la Plataforma Temàtica Interdisciplinària de Salut Global del CSIC", comenta Mireia Coscollá, investigadora de la Universitat de València en l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio, UV-CSIC) i una de les coordinadores de l'estudi.

   El treball de SeqCOVID ha contribuït a la creació d'una Xarxa de Vigilància Genòmica Nacional dirigida pel Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) i coordinada per l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII). Aquesta xarxa està totalment integrada dins de les tasques assistencials dels hospitals.

Contador
colaboracio