Cs defendrà demà en el Ple del Congrés la seua llei perquè no s'exigisca als funcionaris conéixer la llengua cooficial

El president de Ciudadanos, Albert Rivera, presideix la reunió del seu grup parl
Marta Fernández Jara - Europa Press
Publicado 24/9/2018 18:54:15CET

Rivera sosté que parlar basc, català, gallec o valencià ha de ser un mèrit i que desconéixer-les no pot ser una "barrera"

MADRID, 24 Sep. (EUROPA PRESS) -

Ciutadans defendrà dimarts que ve en el Ple del Congrés una proposició de llei en la qual planteja que el coneixement de les llengües cooficials en aquelles comunitats autònomes on existeix una altra llengua a part del castellà no siga un requisit exigible als qui aspiren a una ocupació pública, sinó que es considere simplement com un mèrit.

El president de Cs, Albert Rivera, va denunciar la setmana passada que en comunitats com Catalunya, la Comunitat Valenciana o Balears els governs autonòmics han establit "barreres lingüístiques per a discriminar els funcionaris" i això ha generat una "problemàtica preocupant". Com a exemple va esmentar que a Balears s'han quedat vacants alguns llocs en la sanitat pública perquè no els qui volien ocupar-los no van poder acreditar un nivell suficient de català.

En la seua opinió, els aspirants a llocs públics "han de tindre dret a treballar en qualsevol lloc d'Espanya", i per açò Ciutadans reclama que el coneixement de les llengües cooficials siga "un mèrit però mai una barrera". "Hem de primar el servici públic davant de les identitats i primar els ciutadans davant de les qüestions territorials", ha subratllat.

La portaveu de l'Executiva de Cs, Inés Arrimadas, ha demanat aquest dilluns al PSOE que "no boicotege" la tramitació d'aquesta proposició de llei, encara que creu que el Govern de Pedro Sánchez "tindrà moltes pressions" dels partits nacionalistes i independentistes perquè vote en contra.

Segons ha destacat, no es tracta només de "garantir la igualtat de tots els espanyols" en l'accés a la funció pública, sinó d'assegurar "la qualitat dels servicis públics" en les comunitats autònomes que tenen diverses llengües cooficials.

TINDRE EN COMPTE LA REALITAT SOCIAL I EL TIPUS DE TREBALL

La proposició de llei que es debatrà en el Ple del Congrés busca modificar la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic amb l'objectiu que "tots els espanyols puguen gaudir del dret fonamental a accedir en condicions d'igualtat a les funcions públiques", eliminant per a açò la "discriminació per raons lingüístiques".

En aquest sentit, la llei establiria que a l'hora de seleccionar empleats públics en les comunitats autònomes, "el coneixement de la llengua cooficial només podrà ser considerat com un mèrit a valorar, en el context de la realitat social del seu efectiu acompliment, de manera proporcional a la seua necessitat i adequació en atenció al tipus i nivell de la funció o lloc a exercir".

A més, Ciutadans vol que es considere "discriminatori" exigir el coneixement de la llengua cooficial com un requisit per a l'accés o la promoció en l'ocupació pública, així com fer una "valoració desproporcionada" d'eixe coneixement com un mèrit. A la seua manera de veure, la importància del mèrit "s'haurà d'establir en funció de la naturalesa del lloc o ocupació que es tracte".

Finalment, la formació taronja argumenta que la situació actual "no justifica la discriminació positiva", ja que en algunes comunitats el coneixement i la utilització de la llengua cooficial arriba al 90% de la població, de manera que "l'objectiu de la denominada normalització s'ha aconseguit".

Contador
colaboracio