VALNCIA, 20 May. (EUROPA PRESS) -
Quan el químic i doctor en Filosofia Antonio García-Molins, d'idees republicanes, va fugir d'Espanya pel colp d'estat, va elegir refugiar-se en una Alemanya que prompte acabaria vivint el seu propi infern. L'arribada al poder de Hitler el va obligar a tornar a un país franquista, per no ho va fer a soles: va tornar amb una collecció completa de 'Els Capritxos' de Goya que hi havia adquirit en un anticuari de Baviera.
Són un total de 80 gravats, una srie completa impresa per la Calcografia Nacional en 1868, que ara el seu nét, Ángel López García-Molins, ha decidit cedir al Museu de Belles arts de Valncia. "Fonamentalment aquesta donació és en memria del meu avi", ha explicat durant una roda de premsa aquest divendres, en la qual explica que aquesta collecció és un "mite familiar, per motius sentimentals i ideolgics".
La ideologia i els sentiments, precisament, impregnen cadascuna de les peces. Francisco de Goya (1746-1928) va abandonar el seu estil inicial, aquell que el va portar a retratar a la família real, quan va patir una crisi personal derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794. En eixe moment ha explicat el director del museu, Pablo González, va comenar a desenvolupar una faceta diferent en els seues arts pictriques, abandonant l'amabilitat de la imatge cap a un "llenguatge absolutament innovador, d'experincies oníriques, quasi dalinianes".
Després, entre 1796 i 1797, Goya va emprendre un viatge al costat dels ducs d'Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda (Cadis) entre 1796 i 1797. Així, va recórrer Andalusia i "va anar prenent anotacions que van inspirar els seus capritxos", des d'una "visió crítica molt morda a la realitat". Tot a inspira 'Els Capritxos', amb estampes que tracten temes com la bruixeria, la crítica al matrimoni concertat, la prostitució, la ignorncia, la vanitat, l'ociositat de la noblesa i les criatures grotesques.
Totes eixes temtiques poblen els gravats que va salvar l'Alemanya nazi Antonio López García-Molins, i que s'han agrupat per temtiques. En ells, hi ha persones que es metamorfosean en rucs, monstruor pujats a graneres i "una crítica sistemtica a tot", apunta Pablo González, des de "una esttica del lleig que és potentíssima per l'innovadora" que va resultar en la seua poca, tot a en un format, el gravat en paper, que va suposar la "democratització de la informació" perqu arribava a tothom i és "susceptible de volar".
DE BAVIERA A VALNCIA
Més de mig segle després, Antonio García-Molins es refugia del colp d'estat franquista i de la Guerra Civil a Baviera, a Alemanya. "El pitjor país on refugiar-se", lamenta el seu nét. Allí compra 80 gravats de 'Els capritxos' en un anticuari. Amb l'arribada al poder del nazisme, tem que les seues propietats queden embargades i torna, amb les peces de Goya, a Espanya, on finalment acabaria empresonat un temps.
'Els Capritxos' han roms dcades en les prestatgeries de la família García-Molins, preservats de la llum, que és enemiga del paper en l'mbit de la conservació. La filla d'aquell químic republic va tindre sis fills i molts d'ells volien dividir la collecció, per un, Ángel López García-Molins, va defendre que romangueren junts, que la srie havia d'estar íntegra i exposada. La seua mare, que va faltar fa tres anys, va decidir aleshores que els hi llegaria tots a ell, i ell ha fet el mateix amb el Museu de Belles Arts.
"Volíem cedir aquesta collecció a Valncia, a la Comunitat Valenciana i especialment a Valncia", explica López, al mateix temps que defn que tota la societat puga gaudir-los i que formen part del patrimoni comú dels valencians: "Aquesta ciutat ha de mantindre la seua posició com a tercera ciutat d'Espanya".
El director del Museu de Belles Arts ha agrat el seu "generós gest" en l'acte d'aquest divendres i ha detallat qual és el futur dels gravats a partir de la donació. A causa de la fragilitat del paper, que ha de romandre en un entorn fosc i només pot estar en exposició, enfront de la llum, un mxim de tres mesos, s'ha optat per mostrar-los per parts.
Ara s'exhibeixen 17 dels 80, una selecció en la qual han intentat "condensar l'essncia" del conjunt, i estan exposats en un racó un poc més ombrienc del museu fins a juliol. La intenció, ha avanat, és que al mar de 2023, i per un termini de fins a tres mesos, es mostre la srie completa en una exposició.
Pablo González apunta que "no és freqüent" que els museus puguen disposar en els seus fons de colleccions completes de 'Els Capritxos', que és alguna cosa que fins ara se circumscrivia a pinacoteques com El Prado o el Museu Goya.
Espera que la imaginació de Goya inspire a la ciutadania actual a la "reflexió crítica" perqu, segons assegura, les reflexions que tanquen "són actuals" i "vlides en el segle XXI". "Hi ha situacions que podríem trobar en la premsa de hui", ha concls.
