MADRID, 6 Oct. (EUROPA PRESS) -
Els Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2023, els últims de la legislatura, arriben aquest dijous al Congrés dels Diputats per a iniciar així la seua tramitació parlamentria i que puguen entrar en vigor l'1 de gener del prxim any.
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, far entrega a la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, del conegut com a 'llibre groc', en el qual s'exposen les principals xifres del Pressupost per a 2023, acompanyat de l'informe obligat de gnere, de l'informe de com avancen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'informe d'infncia, adolescncia i família, a més d'una separata sobre joventut.
El primer escull que hauran de salvar els comptes més expansius de la democrcia pactades entre PSOE i Unides Podem, socis del Govern, ser el debat d'esmenes a la totalitat que de ben segur presentaran alguns grups parlamentaris que, com el PP, ja han manifestat el seu rebuig als Pressupostos del prxim any.
Montero va dir dimarts passat, després de l'aprovació del projecte pressupostari en el Consell de Ministres, que el Govern buscar traure avant aquests comptes amb una mplia majoria i ahir, en el Ple del Congrés, va reiterar que l'Executiu es posar a parlar immediatament amb els grups parlamentaris que no han mostrat un rebuig frontal als comptes públics.
Els Pressupostos de 2023 contemplen un sostre de gasto de més de 198.000 milions d'euros, que incorporen l'augment del salari dels funcionaris, l'actualització de les pensions amb l'IPC, més despesa sanitari i noves ajudes a les famílies i aturats.
Els nous Pressupostos inclouen també el paquet fiscal anunciat recentment, que contempla el nou impost a les grans fortunes a partir d'un patrimoni net de 3 milions d'euros, la rebaixa de l'IRPF per a les rendes fins el 21.000 euros, l'augment del gravamen de les rendes del capital a partir de 200.000 euros, la reducció dels mduls per als autnoms o la pujada de l'Impost de Societats per a les grans empreses, mesures amb les quals el Govern espera ingressar més de 3.000 milions d'euros addicionals.
Amb un despesa social rcord, amb aquests comptes el Govern busca reforar la sanitat, --especialment l'atenció primria--, l'educació, la dependncia o les beques de cara al prxim any. A més, el PSOE i Unides Podem han acordat el desplegament d'una Llei de famílies que inclour nous permisos de conciliació, l'impuls d'una prestació de criana de 100 euros al mes per a famílies amb menors de 0 a 3 anys i s'assimilaran les famílies monomarentals, amb dos fills, a l'actual categoria de famílies nombroses.
PUJADA DE SOU DE FUNCIONARIS I REVALORACIÓ DE PENSIONS
Amb aquests comptes, els funcionaris veuran créixer la seua retribució un 2,5% i es podran incrementar fins a en un punt addicional en funció de variables vinculades a l'IPC i al PIB nominal.
Els comptes del prxim any contemplen també l'actualització de les pensions d'acord amb l'IPC interanual del mes de novembre, que podria situar-se en el 8,5%, segons els clculs del Govern, la qual cosa elevar la despesa en pensions en més de 190.000 milions d'euros.
