L'artista urbà exhibeix 'Què passa amb els insectes després de la guerra' que connecta amb el seu projecte per a la Falla municipal de 2020
VALÈNCIA, 20 Feb. (EUROPA PRESS) -
L'artista urbà Escif inaugura aquest dijous en el Centre del Carme la mostra 'Què passa amb els insectes després de la guerra' amb la qual contraposa les "pulsions de la creació i la destrucció" i retrata "la continuïtat dels cicles, la vida després de la mort". Es tracta d'una reflexió sobre la idea d'impermanència que serveix de contrapunt al seu projecte guanyador per a la Falla gran municipal de 2020, que porta per lema 'Açò també passarà'.
Escif ha presentat aquest dijous la selecció, que podrà veure's fins al pròxim 26 d'abril, al costat del director del centre, José Luis Pérez; el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset; i la comissària de la mostra, Teresa Juan.
L'exposició s'articula mitjançant dos espais, en la Sala Dormitori, composta per les escultures i els grans traços, a més de les propostes audiovisuals sobre entorns en conflicte com Gaza i l'Alep, i el mural exterior en la paret que recau al carrer Blanqueries.
Amb ella, l'artista de carrer confronta el silenci i soroll de les falles i d'un museu per a elaborar "un diàleg entre la pulsió de creació i destrucció que subjau a totes les propostes del món".
D'aquesta manera, ha ressaltat la dualitat que suposa "el símbol de pau, tranquil·litat i silenci" que representa la dona meditant que centra el seu projecte per a la falla, en el "centre del soroll del planeta que és la Plaça de l'Ajuntament al març", amb aquesta exposició, que planteja en "el temple de silenci que és un museu, plantar un concert sorollós de jardí mecànic, que és una reflexió sobre la guerra".
"TOT ÉS IMPERMANÈNCIA"
En eixe sentit, ha apuntat que aquesta dona meditant, encara que amb prou faenes siga perceptible, anirà girant 360 graus en 24 hores, la qual cosa evidencia "l'efímer" que caracteritza a les Falles i testifica també "la llei universal de la naturalesa que tot és impermanencia".
D'aquesta manera, si amb el lema de la Falla s'aprofundeix en aquesta llei de la impermanència, amb l'exposició "s'incideix en qual és el motor que fa possible que eixe moviment perpetu cobrisca tot l'Univers, que és la polaritat entre dos oposats, entre el Pol Nord i el Pol Sud, les pulsions de creació i de destrucció, l'amor i la por, el femení i el masculí". "Tots aquests oposats es conjuguen i fan que el moviment siga constant", ha assenyalat.
L'exposició s'inicia amb un vídeo que projecta els horrors de la guerra d'Alep i Gaza que regeix el moviment de les escultures d'aquest jardí articulat. Així, cada vegada que naix un xiquet a Gaza una escultura es mou. I naixen 144 xiquets cada dia. "És un símbol de resistència, però també d'esperança aquest territori assetjat, que té el quart major índex de natalitat del món", ha comentat.
Per la seua banda, en l'exterior del museu ha instal·lat un mural que completa l'exposició, batejat com a 'Fantasia floral', que recrea la pulsió de creació que va sentir el dictador Francisco Franco, que pot atribuir-se a "una pulsió de la destrucció", quan en un "moment de poesia agafa els pinzells de la persona que li està retratant i comença a pintar el seu primer oli, que es denomina igual que aquest mural.
Amb aquesta proposta, ha aclarit que no ha volgut jutjar les qualitats pictòric de Franco, sinó "rescatar què és el que va fer despertar en ell aquestes pulsions creatives" igual que en Hitler la necessitat de pintar també les seues aquarel·les de flors. "Dictadors que han tingut moments de creativitat, però també l'oposat, grans artistes que en algun moment s'han vist encegats per impulsos de destrucció", ha acarat. Algunes d'aquestes històries estan ací relates i unes altres s'inclouran en el catàleg de la mostra.
Sobre este tema, ha explicat que no volien flors dins de la sala d'exposició, sinó en l'exterior, perquè eixes flors, "que sintetitzen en una cosa tan bella la vida i la mort, perquè convida a pensar on es van quedar eixes flors".
Amb aquests dos dispositius, la Falla i aquesta mostra, vol també posar en valor "com l'art vaig poder anar en la direcció de l'espectacle, però també en la direcció oposada d'acostar-se a la realitat i a la vida" i entendre que "l'art és una ferramenta de canvi per al món però sobretot per a nosaltres mateixos".
Escif ha admès que ser l'artífex la Falla municipal és "un dels majors reptes" que ha hagut d'afrontar en la seua carrera, especialment per "la responsabilitat que suposa tindre un altaveu com suposa el monument municipal". "Com deia Spiderman grans poders comporten grans responsabilitats i el primer que vaig sentir és que no podia desaprofitar aquesta oportunitat", ha corroborat Escif, que ha destacat que suposa també "un gran repte" en haver de treballar amb un equip tan gran de personal de Manolo Martín i José Ramón Espuig.
OPORTUNITAT I CONTRADICCIONS
L'artista urbà ha assumit les contradiccions que ha sentit en passar de pintar en els carrers grafitis que posen en qüestió el poder a treballar per a institucions, que representen eixe poder. No obstant açò, ha matisat que el fet d'intervindre en el carrer "ja és una imposició" perquè "pintar una paret comporta el pes de la responsabilitat de saber que estàs intervenint per damunt de la voluntat de molta gent" i prendre els espais institucionals que, encara que saps que et limiten, és també "una oportunitat per a canviar discursos i plantejar altres realitat".
Per la seua banda, el director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha lloat el treball d'Escif, una proposta "que
demostra les infinites possibilitats de fusionar la creació
contemporània i les Falles". "Unint tradició, art i tecnologia,
Escif ha creat un dispositiu que activa i que remou consciències sobre la base de la nostra capacitat de creació i de destrucció", ha ressaltat.
Per la seua banda, Pere Fuset ha recordat que "la majoria de les
candidatures presentades per a la Falla municipal de 2020 van apostar per la multidisciplinarietat, per aquesta simbiosi amb l'art urbà". Així, ha assenyalat que "una de les coses més significatives dels últims anys és que aquestes falles fetes pels artistes fallers amb la col·laboració d'altres artistes urbans generen un recorregut entre la falla i el museu" i ha agraït al Centre del Carme "haver-se obert a la festa de les Falles, per reconéixer que les Falles són art".
