VALÈNCIA, 27 May. (EUROPA PRESS) -
L'ex-cap de servei de gestió dels programes de Cooperació de l'extinta Conselleria de Solidaritat Dolores Escandell ha negat aquest dilluns que tinguera coneixement de les presumptes irregularitats en el fallit hospital a Haití i, preguntada pel fiscal pel concurs pel qual es va adjudicar aquest projecte, ha afirmat: "En cap moment he pogut pensar que s'adjudicara perquè algú darrere es portara un percentatge de diners".
Així ho ha manifestat aquest dilluns l'ex-alt càrrec del departament que dirigia l'exconseller de Solidaritat i exportaveu del PP en Les Corts Rafael Blasco en la segona jornada de compareixences dels acusats d'aquest procés, en el qual es jutgen les peces dos i tres del cas, les presumptes irregularitats en subvencions i en el fallit hospital d'Haití.
Escandell és una de les processades que no ha aconseguit pactes de conformitat i, per tant, ha sigut la primera a prestar declaració dels set acusats que està previst que ho facen.
En l'última jornada, Blasco, la que era la seua cúpula en aquest departament i els principals empresaris que se senten en la banqueta van reconéixer els fets pels quals la Fiscalia Anticorrupció els acusa, açò és, el frau en les ajudes a ONG i l'hospital d'Haití.
Aquesta funcionària --que ha explicat que "no li tocava" el projecte de l'hospital d'Haití però li van demanar que s'implicara personalment-- ha respost a un llarg interrogatori del fiscal Anticorrupció Jesús Carrasco que, entre d'altres qüestions, li ha interrogat sobre l'adjudicació del projecte del que anava a ser l'hospital que Solidaritat anava a alçar a Haití després del terratrèmol que va assolar aquest país.
Sobre aquest concurs, Dolores Escandell ha assegurat a l'acusació pública que pensava que l'entitat Esperanza Sin Fronteras disposava de "la suficient capacitació tècnica" per a afrontar el projecte i ha assegurat que "en cap moment" va pensar "que s'adjudicara perquè algú darrere es portara un percentatge de diners".
"COL·LABORADOR VOLUNTARI"
Inquirida pel paper que va exercir el president d'aquesta entitat, Fernando Darder, --també processat en aquesta causa-- ha explicat que aquest va intervindre per a "aconseguir els terrenys a Haití", però ha dit que ho va fer "com a col·laborador voluntari", en nom de la Generalitat perquè així se li havia assignat i per ordre de l'ex-director general José María Felip.
Així mateix, ha assenyalat que el fet que després Darder participara en el concurs per a l'adjudicació del projecte no li va estranyar perquè es presentava Esperanza Sin Fronteras i no ell personalment.
En aquest sentit, també ha afirmat que abans de l'adjudicació del projecte de l'hospital, no sabia que Darder havia intervingut en l'oficina tècnica. També ha dit desconéixer per què hi havia empresaris com Arturo Tauroni en les reunions tècniques de la Conselleria.
Sobre Arturo Tauroni, ha explicat que aquest va enviar un correu a una altra de les acusades, l'ex-secretària general de Solidaritat, Tina Sanjuán, perquè "modificaren part del projecte tècnic del concurs de l'hospital d'Haití".
"ARRIBAVEN ELECCIONS"
Preguntada per la circumstància que l'Advocacia de la Generalitat recomanara que el termini per a presentar els projectes al concurs de la construcció de l'hospital fora de més de 30 dies, l'ex-cap de servei de la Conselleria de Solidaritat ha sostingut que "hi havia interés en què fora de 30 dies perquè arribaven eleccions i volien que estiguera adjudicat abans que acabara la legislatura". De fet, a preguntes de les defenses, ha respost que aquest sí era un "projecte estrella des del punt de vista humanitari i polític".
D'altra banda, en un altre moment de l'interrogatori, l'acusada ha relatat com, des que va començar a publicar-se en l'empresa informació relativa als pisos que l'empresari Augusto César Tauroni podria haver adquirit amb fons de cooperació, es va restringir l'accés als expedients i es va prohibir que es traguera documentació de la Conselleria.
