Antonio Sempere - Europa Press
VALÈNCIA, 19 Nov. (EUROPA PRESS) -
La por a les represàlies, la desconfiança en les institucions i la falta d'informació figuren entre els principals obstacles als quals s'enfronta la població migrant per a denunciar els delictes o les vulneracions de drets fonamentals que patixen.
Així ho reflectix l'informe 'Denúncia In-Segura. Eines per a l'acompanyament a persones migrants davant les barreres en l'accés a la justícia', que analitza la situació actual i les seues conseqüències i proposa mecanismes per a protegir les víctimes i combatre la impunitat.
D'acord al treball, que impulsa València Acull, només una de cada nou persones migrants o racialitzades s'atrevix a interposar una denúncia.
La investigació, elaborada per la Xarxa Acull, es presenta demà, dijous, 20 de novembre, a la Facultat de Dret amb la col·laboració de l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València.
De 18 a 20 hores, s'explicarà la metodologia del treball (grups de discussió amb 120 persones migrants i 74 professionals de diferents perfils), el concepte de denúncia segura i els principals continguts de l'informe. L'acte es tancarà amb una taula en la qual les institucions representades valoraran les propostes per a garantir l'accés a la justícia de les persones migrants, sense cap mena de discriminació.
Les víctimes reclamen, entre altres mesures fonamentals, el seu dret a rebre un tracte respectuós i no discriminatori per part d'autoritats i funcionaris/as que reben les denúncies, que se'ls facilite informació comprensible del procediment (inclosa la traducció al seu idioma) i que se'ls protegisca enfront de possibles represàlies de la persona o institucions denunciades.
En este sentit, es demana modificar la llei d'Estrangeria perquè es garantisca que a les víctimes en situació administrativa irregular de qualsevol tipus de delicte no se'ls sancione amb multes o expulsió quan acudisquen a denunciar.