VALNCIA, 12 Dic. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Valenci de Cultura (IVC) estrenar a la Filmoteca de Valncia, dissabte que ve, 14 de desembre, a les 22.30 hores, el documental 'Bosch i Morata. Sempre els quatre', un film dirigit per Rafal Alborch i Miquel Notari que pretén "rescatar el treball del primer conseller de Cultura i un dels artífexs del moviment autonomista valenci".
El documental est produt per Endora Produccions amb el suport de l'IVC i Punt Mdia i té també la participació de l'rea de Cultura de la Diputació de Valncia, l'Ajuntament de Xtiva i la Fundació Josep Irla. Es presentar al públic de la sala Berlanga pels seus realitzadors, Rafa Alborch i Miquel Notari.
Amb la collaboració de la seua família, el documental sobre Francesc Bosch i Morata (Xtiva, 30 de novembre 1901-Mexicali, Mxic, 25 de setembre 1950) arreplega documents, fotografies, cartes, publicacions i materials fins ara indits sobre "una de les figures més importants de la política i la cultura valencianes de la primera mitat del segle XX", explica l'IVC en un comunicat.
El documental d'investigació pretén rescatar la tasca del primer conseller de Cultura i un dels artífexs del moviment autonomista valenci i les seues primeres manifestacions institucionals i administratives durant la Segona República, i per a a es basa en la recuperació d'arxius perduts o oblidats i el testimoni d'experts que reflexionen sobre la histria i la política valencianes de les primeres dcades del segle XX.
REFUGIATS VALENCIANS
Amb guió de Miquel Notari, Gabi Ochoa i Salva Calabuig, parla del trnsit del polític valenci a través de diverses fronteres, per també sobre "la persecució que els feixismes van exercir sobre els refugiats valencians en acabar la Guerra Civil i sobre la necessitat dels exiliats de reiniciar la seua vida als pasos d'acolliment, com va ser el cas de Bosch i Morata a Mxic".
El documental s'ha rodat a llocs com per exemple Xtiva, on va nixer Bosch i Morata, per també a Mxic on es va exiliar el 1938 i on va morir dotze anys més tard. La cinta se centra especialment en la histria de la seua emigració a Amrica.
Bosch i Morata va ser un dels principals dirigents de l'Agrupació Valencianista Republicana primer, i del Partit Valencianista d'Esquerra el 1935. Durant la Guerra Civil espanyola va ser representant d'aquest partit com a conseller de Sanitat del Comité Executiu Popular de Valncia l'agost del 1936, i posteriorment del Consell Provincial de Valncia, organisme que aleshores substitua l'antiga diputació.
Va ser nomenat conseller de Cultura el 7 de gener del 1937 des d'on va dur a terme una important tasca cultural: va animar cursos de llengua, va crear els premis literaris i musicals i va impulsar decisivament la creació de l'Institut d'Estudis Valencians.
