Fiscalia investiga reclamacions de bancs a clients sobre préstecs hipotecaris venuts a fons voltor

Hipoteques
CEDIDA - Archivo
Publicado: lunes, 21 octubre 2019 16:10

VALNCIA, 21 Oct. (EUROPA PRESS) -

La Fiscalia Provincial de Valncia investiga la reclamació judicial d'entitats bancries a particulars sobre préstecs hipotecaris venuts prviament a fons voltor o titularitzats, segons ha pogut saber Europa Press.

Aquestes diligncies preprocessals civils parteixen d'una denúncia presentada per María José Alamar, d'Aliter Advocats, en la qual s'exposava la "problemtica social i jurídica" existent amb motiu de la reclamació judicial per part d'entitats bancries sobre contractes de finanament amb garanties reals immobiliries --vivendes--, els prestataris de les quals són persones físiques, havent sigut objecte de titulització d'actius o venda a fons voltor.

En concret, en la denúncia, consultada per Europa Press, s'exposa un procediment que se segueix en un jutjat de Torrent i en el qual se sollicita la personificació del ministeri públic en entendre que s'est produint un crebant "palés" dels drets dels consumidors i usuaris tant en aquest cas com en altres similars.

S'exposa que una família va firmar amb un banc un préstec hipotecari per a l'adquisició de la seua vivenda habitual que, després de successives fusions i adquisicions de drets, va ser assumit per una altra entitat, que l'any 2016 va vendre diferents préstecs personals i hipotecaris a un fons de titulització.

Aquesta família va deixar de pagar el préstec davant una situació "de fora major" que va concloure amb el venciment del mateix. En eixe moment, el banc va reclamar executar el préstec en el jutjat "per res es diu de la venda" del mateix.

Així, malgrat a, el banc "reitera una legitimació reglamentria per a la presentació en nom propi i com a creditors d'un préstec hipotecari que est venut i cobrat".

Sobre aquest tema, l'advocada ressalta que la llei és "clara" en aquest punt i determina que "en cas que el préstec amb garantia hipotecria haja sigut transms i titulitzat, l'entitat actora no té legitimació activa, ja que la legislació processal vincula la legitimació en els processos al titular de la relació jurídica", recorda.

L'article 10 de la Llei 1/2000 d'Enjudiciament Civil estableix que "seran consideres parts legítimes els qui compareguen i actuen en juí com a titulars de la relació jurídica o objecte litigiós", i el Tribunal Suprem estableix que "la cessió del crdit comporta la cessió de la legitimació, que en el seu carcter purament processal, encara que lligada íntimament a la qüestió de fons, ha d'entendre's com la relació que té cada part amb l'objecte del procés per a defendre els seus drets i interessos legítims".

Amb a, segons el parer de la lletrada, la cessió/venda d'un crdit implica el canvi de titularitat del mateix, a és, a la titularitat de la relació jurídica, la qual cosa determina la facultat de portar el procés o legitimació i no només la compareixena en juí i representació.

Des de la reforma de la Llei 13/2015 es permet als fons accedir als registres de la propietat i adquirir drets reals. Partint del fet que la cessió és la transmissió venda d'eixe dret de crdit, els cedents deixen de ser creditors dels mateixos, passant a ostentar la titularitat el fons.

"Evidentment podr reclamar i podr firmar l'escriptura en les quals es trobe autoritzat --el banc--, per no pot ni és creditor. Representa al fons i els diners que cobra ha d'ingressar-ho i reintegrar-ho al seu legítim propietari, com així es fa constar expressament en l'escriptura de venda", s'exposa en l'escrit de denúncia.

Per a, la lletrada sollicitava a la Fiscalia que es personara en aquest procediment, una cosa que ja ha reclamat, i que adoptara les mesures adequades per a la defensa i protecció dels drets dels consumidors.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià