Inaugura la major restrospectiva del creador que "ombrejava l'espai" amb 200 peces, algunes d'elles indites
VALNCIA, 23 Sep. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Bancaixa de Valncia inaugura la mostra 'Joan Cardells', una cita "emocionant i especial" per diversos motius. En primer lloc, es tracta de la major restrospectiva fins avui del creador valenci i aporta una mplia visió de les seues més de quatre dcades de producció en solitari després d'abandonar en 1976 l'Equip Realitat.
Per, a més, suposa l'última exposició tant de Cardells, que va morir en 2019, com del comissari del projecte, crític i divulgador de l'art, Toms Llorens, mort el passat mes de juny. Aquestes absncies "són només físiques, ja que tots dos estan molt presents en la mostra".
Així ho ha asseverat el president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, que ha presentat aquest dijous l'antolgica en roda de premsa al costat del co-comisari del projecte, Boye Llorens Peters, fill de Tomás, i Mario Cardells, fill de Joan.
La selecció, que es podr visitar des d'aquest divendres i fins al prxim 30 de gener de 2022, est integrada per dos centenars d'obres datades entre 1976 i 2019, per la qual cosa algunes són indites i es van realitzar molt poc abans de morir.
També s'han rescatat per al gran públic algunes troballes, com un relleu creat per a una exposició impulsada pel Ministeri d'Exteriors a Estrasburg que es va depositar en magatzems del Reina Sofia per que no va ser ni estudiat ni exhibit o els plecs d'un llibre d'autor encarregat a Cardells per Josep Maria Benach, d'mbit Galeria d'Art, l'edició de la qual va truncar en 2012 la crisi econmica.
L'exposició dedicada a Joan Cardells (Valncia, 1948-2019) és fruit d'un treball que va arrancar fa més de dos anys i que va inspirar un text de Toms Llorens que l'artista considerava "molt potic". A partir d'eixe punt de partida, s'ha construt un "extens i profund" recorregut per la producció d'un autor "singular", "auster", "essencial" i a qui no li agradava "el soroll" que es produeix als mercats artístics ni els autors "estrella" al seu servei.
En paraules de Mario Cardells, la mostra reflecteix el fil conductor del treball del seu pare, qui, no obstant a, "no va caure en la repetició de receptes". "Va celebrar el dibuix com una invitació a l'escultura", va crear un món de "grisos i foscos" i va sentir la textura com "una pell de les obres", ha afirmat.
D'altra banda, Boye Llorens ha explicat el trnsit que va experimentar Cardells des de Equipo Realidad--que va fundar en 1966 al costat de Jorge Ballester per a desenvolupar un realisme crític i comproms de tendncia pop-- fins que aquesta associació creativa es va dissoldre deu anys després. En aquest periple, ha comentat, va exercir un paper clau la seua relació amb la Nova Figuració nascuda a París.
"Quan es distancia del treball en equip es redefineix com a artista i se centra en l'essncia, el dibuix, i aix li va portant a poc a poc al tridimensional", relata Llorens. Així, va comenar a treballar amb cartó per a descobrir de seguida el fibrociment, que no s'havia utilitzat en escultura en no ser un material noble, i s'adona que té les mateixes qualitats que el grafit sobre el paper.
"No és el mateix que el dibuix sobre l'espai de Julio González, per sí un ombreig sobre l'espai. A Cardells sempre se li ha considerat escultor, per, en el fons, un es dona compte que estava fent escultura per a poder continuar dibuixant", raona l'especialista.
La restrospectiva rastreja tots aquests passos, encara que no segueix un tradicional ordre lineal cronolgic, ja que Cardells es va interessar fonamentalment pel procés de creació. Així, en la primera part de l'exposició, es reuneixen obres referides a la figura humana, sempre en actitud dinmica. Són sobretot operaris d'oficis industrials o artesanals, personatges embolicats en renyines que remeten al món del cmic i la publicitat.
LA PETJADA DE L'HUM
La segona part de l'exhibició se centra en les peces de carcter esttic, tractades amb la solemnitat i l'aplom de les naturaleses mortes o bodegons, i on la figura es redueix a la petjada de l'hum, de les seues vestidures o el producte del seu treball. Els materials d'aquestes escultures reflecteixen qualitats del dibuix al mateix temps que els dibuixos proposen composicions amb les prpies escultures permetent comprendre la constant retroalimentació que les dos disciplines van trobar en Cardells.
Els visitants tindran l'oportunitat de passejar-se entre els motius temtics característics de l'autor, com les jaquetes i pantalons, les carabasses o les panotxes. Tot a, en un conjunt dominat absolutament pel clarobscur i la gamma de grises.
Per a confeccionar aquesta selecció s'ha comptat amb la collaboració de la família Cardells i d'una trentena de colleccions privades i institucions, entre les quals figuren el Museu Nacional Centre d'Art Sofia, l'IVAM, Diputació de Valncia o Collecció per Amor a l'Art.
Joan Cardells va inaugurar la seua primera exposició individual va ser en 1979 en la Galeria Punto a Valncia. A partir d'eixe moment, la seua obra s'ha exhibit en mostres individuals i collectives en espais com l'IVAM, Sala d'Exposicions L'Almudín, Museu Nacional d'Arts Visuals de Montevideo, Museu d'Art Contemporani de Santiago de Xile, Museu Nacional de Belles arts de Buenos Aires, Palau de la Inquisició de Mxic, Fundació Joan Miró, Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia, Centre del Carme, Centre Cultural La Nau, Bombas Gens i la prpia Fundació Bancaixa.
La seua obra est present en colleccions com les de la Fundació Bancaixa, IVAM, Museu Nacional Centre d'Art Regna Sofia, Diputació de Valncia, Fundació Coca-cola, Fundació Caja de Burgos, Fundació la Caixa, Mie Prefectural Art Museum del Japó, The Chase Manhattan Bank de Nova York, Fundació Mediterrani o Fundació ICO.
