Puig valora "donar passos" decidits en favor de la "vivenda digna" i Dalmau ressalta la "garantia de protecció de la majoria social"
VALNCIA, 19 Abr. (EUROPA PRESS) -
La Generalitat pretén alar 2.457 vivendes públiques en els prxims cinc anys per a destinar-les a lloguer assequible en 18 municipis, mitjanant promocions públiques, cessió de solars a promotores i cooperatives i projectes pilot d'eficincia i sostenibilitat, amb l'objectiu d'acostar-se a la mitjana europea i donar resposta a les necessitats post-COVID.
Per a aconseguir-ho, el Pla 2400 de Vivenda Protegida Pública 2021-2026 preveu una inversió públic-privada de 294 milions d'euros, 213 aportats pel Consell, i generar fins a 13.500 ocupacions directes i indirectes. "És una resposta potent i necessria a una emergncia residencial que ha aguditzat la pandmia" de la Covid-19, ha destacat aquest dilluns el president de la Generalitat, Ximo Puig, durant la presentació de la iniciativa.
Aquest programa s'ha donat a conéixer en un acte en el qual ha participat també el vicepresident segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimtica, Rubén Martínez Dalmau, amb l'assistncia de la vicepresidenta portaveu i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, diputats autonmics i alcaldes de diversos municipis.
El pla es basa en quatre eixos detallats per Martínez Dalmau: promoció des de la Generalitat de vivenda pública; concurs de solars públics cedits en dret de superfície a promotores privades per a crear vivenda protegida de lloguer assequible --dret a superfície per 75 anys prorrogables--; concurs de solars públics per a la promoció i gestió de vivendes en rgim de cessió d'ús per a cooperatives de vivenda --"model no especulatiu mitjanant cessió de per 90 anys--, i projectes pilot de vivenda sostenible --sostenibilitat i innovació en la construcció--.
De les 2.457 vivendes, 1.131 seran de construcció pública, mentre que 1.326 s'edificaran mitjanant la collaboració públic-privada. De les primeres hi haur 1.090 promoció prpia (130 milions d'euros i 11 municipis) i 41 projectes pilot (6,5 milions d'euros i tres localitats) i de les segones, hi haur 1.206 mitjanant concurs de solars (143,1 milions i 7 poblacions) i 120 a través de concurs cooperatives (14,4 milions i 5 municipis)
Els immobles es crearan en diferents municipis de la Comunitat Valenciana, en concret, en les tres capitals de província i a Sant Joan d'Alacant, Elx, El Campello, Oliva, Torrent, Borriana, Gandia, Almassora, Alcoi, Benaguasil, Manises, Silla, Torrevella, Albaida i Alzira. En total, es comptar amb 1.155 vivendes en la província d'Alacant; 1.110 en la de Valncia i 192 en la de Castelló.
Els responsables autonmics han destacat, com arreplega el primer eix i "després de dcades sense la construcció de noves promocions", la decisió de la Generalitat de promoure vivenda pública, en aquest cas, impulsant un concurs d'avantprojectes per a edificar sobre 14 solars de la seua propietat immobles en lloguer assequible amb "propostes innovadores" per a crear "espais inclusius i resilients en coherncia amb els objectius de desenvolupament sostenible".
Aquesta proposta busca "models de vivenda que arrepleguen les necessitats post-Covid". Ximo Puig ha assenyalat que quedar-se a casa pel confinament decretat davant la Covid-19 va portar a salvar moltes vides per també a evidenciar "grans desigualtats" respecte al "dret constitucional a la vivenda", una circumstncia que va fer que uns ciutadans ho visqueren "en pitjors condicions que uns altres".
"PASSOS DECIDITS"
El cap del Consell ha alludit a mesures adoptades per aquesta administració per a millorar eixe aspecte, per ha considerat que més enll de primers passos, és "necessari anar a solucions estructurals" com les quals apunta el pla presentat. Així, ha assegurat que el "gran objectiu" que es planteja amb ell és donar "passos decidits" cap al "escut social basat en el pilar bsic" d'una "vivenda digna".
"Es tracta de garantir eixe dret fonamental dels ciutadans", ha indicat, alhora que ha exposat que les més de 2.400 vivendes públiques anunciades pretenen respondre l'emergncia habitacional que ha aguditzat la pandmia" i ha advocat per "vivendes més humanes, saludables, inclusives i conciliadores". S'ha mostrat "convenut" que entre la Generalitat, els ajuntaments i els sectors privats es podr "accelerar" un procés també "fonamental" en eixa direcció.
Puig, que ha agrat el treball de la Vicepresidncia segona del Consell i Conselleria de Vivenda i Arquitectura Bioclimtica per a l'elaboració del pla, ha valorat també el foment de l'ocupació que suposar el desenvolupament d'aquest programa.
En aquest sentit, ha parlat del "important paper", "dinamitzador i emprenedor", de l'administració per a "acompanyar en aquests moments l'impuls de l'economia" ja que "el mercat per si mateix no pot solucionar els problemes".
Així mateix, el president ha ressaltat que l'impuls a l'ocupació amb aquest nou pla ser a través d'una construcció basada en "parmetres més verds" i ha destacat l'aposta pels "criteris sostenibles". Igualment, ha apuntat que la iniciativa ajudar a acabar amb solars que no són propis del "paisatge urb que desitgem" en l'actualitat.
Puig, com ha fet també Martínez Dalmau, ha afirmat que la nova proposta ajudar a acostar-se als parmetres europeus de parc de vivendes de lloguer públic, respecte als quals encara s'est "lluny". No obstant a, ha opinat que "encara s'és a temps de donar la volta" a aquesta situació i ha instat a "fer les coses més de pressa" i a "superar burocrcies" perqu "els ciutadans no poden esperar més i més al fet que arriben solucions".
"CONDICIÓ DE CIUTADANIA"
El vicepresident segon ha advocat per "prioritzar la condició de ciutadania per damunt de qualsevol altra mercantil" i ha assegurat que el parc públic de vivenda és "garantia de protecció de la majoria social" i ha indicat que si és "notable i suficient", "cap ciutad pagar peatge abusiu per una vivenda digna".
Martínez Dalmau ha manifestat que a representa un "repte majúscul" que es pot assumir amb el Pla de Recuperació Europeu i ha dit que des de la Generalitat s'afronta "de forma activa", després del que ha exposat que "mai" s'havia comptat amb un pla de les característiques del presentat, que conjuga "elements innovadors, cooperativisme i collaboració públic-privada".
