Admetien diferències "capitals" entre Catalunya i Eslovènia, com que "Espanya és un Estat més poderós", segons els informes de Guàrdia Civil
MADRID, 10 Dic. (EUROPA PRESS) -
La Guàrdia Civil ha realitzat diversos informes sobre els documents que va preparar el govern de Carles Puigdemont sobre la 'via eslovena' per a aconseguir la independència, en els quals s'esmenta el conflicte civil amb l'antiga Iugoslàvia, que va causar desenes de morts, i també el camí que van seguir per a crear les estructures econòmiques, sense descartar que l'Executiu català haguera guardat diners en l'exterior, com va fer Eslovènia creant comptes fiduciaris a Luxemburg.
Precisament aquesta és la via per la qual ha apostat aquest cap de setmana passat l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, qui ha viatjat a aquest país de l'antiga Iugoslàvia per a entrevistar-se amb el seu president i altres autoritats del mateix.
No obstant açò, l'anomenada 'via eslovena' no és nova en el debat independentista i està sent investigada des de fa mesos per la Guàrdia Civil, que ha realitzat els seus informes a partir d'un document sobre aquesta 'via' confiscat a l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, en els registres de la seua casa i el seu despatx. Eixe document de la Generalitat es va realitzar després d'un viatge de quatre representants de l'Executiu català a Eslovènia els dies 9 i 10 de gener de 2017.
Es tracta de l'aleshores secretari d'Economia, que depenia d'Oriol Junqueras, i ara vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés; qui fóra directora del Departament d'Anàlisi Econòmica, Natalia Mas i, per part de la Conselleria d'Exteriors, Adam Casals i Ana Stánic. Aquesta última com a assessora externa radicada a Londres, especialista en dret comunitari i amb experiència en assessorament al Govern d'Eslovènia.
L'Institut Armat analitza aquest viatge en almenys dos dels informes entregats en els últims mesos en el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, on s'investiga la creació d'estructures d'Estat per a la independència i el referèndum il·legal de l'1-O, pels quals estan sent investigats nombrosos ex-alts càrrecs del Govern català que no estan aforats.
En l'informe que va realitzar la Generalitat s'exposa com va aconseguir Eslovènia la seua independència. Així, es precisa que la va proclamar el 26 de juny de 1991 i es fan menció explícita al conflicte civil que es va succeir en els dies següents, encara que no precisa expressament que va haver-hi més de 60 morts i una xifra superior als 300 ferits en la qual es va anomenar la "guerra dels 10 dies".
"Les autoritats iugoslaves van intentar prendre el control de les fronteres evitant a l'exèrcit federal però aquest va ser sorprès per la resistència de la policia eslovena i la seua defensa territorial. Després d'una setmana de combats va haver-hi un alto el foc i un acord pel qual Eslovènia posposava l'aplicació de la independència tres mesos. El 8 d'octubre de 1991, Eslovènia es va convertir en totalment independent i va introduir la seua pròpia moneda, el Tolar", diu l'informe del Govern català.
