Publicado 21/01/2022 16:35

'El Guerrer de Moixent' perllonga la seua estada en la Diputació de València

Exposició dedicada al Guerrer de Moixent fins al 27 de febrer
DIPUTACIÓN DE VALENCIA

   VALÈNCIA, 21 gen. (EUROPA PRESS) -

   La Diputació de València ha decidit prorrogar fins al 27 de febrer l'exposició 'Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps', que commemora els 90 anys de la troballa d'aquesta peça, que data del segle IV a. de C., en la Bastida de les Alcusses de Moixent.

   El Guerrer de Moixent tornava així el passat mes d'octubre a la Diputació de València, que va ser la seua casa durant més de 30 anys abans d'instal·lar-se en la Beneficència, actual seu del Museu de Prehistòria de la corporació provincial.

   Des d'aleshores, més de 5.000 persones han visitat la mostra, que s'exhibeix en el Saló de Respecte del Palau dels Scala, en la plaça de Manises de València, els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat. A més, desenes de col·legis de tota la província han concertat visites a la mostra.

   'Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps' està organitzada pel Museu de Prehistòria i l'Oficina Tècnica de Restauració del Patrimoni (OFITEC) de la institució provincial; i segons el president de la Diputació, Toni Gaspar, "mostra la transcendència de la troballa d'aquest guerrer a cavall, xicotet en grandària però enorme en valor històric i simbolisme, com demostra l'ús que de la imatge han fet i segueixen fent institucions públiques i privades de qualsevol àmbit".

   El Guerrer de Moixent va ser desenterrat per Vicente Espí durant les excavacions que s'estaven duent a terme en 1931 per personal del Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.

QUATRE MÒDULS INTERACTIUS

   El comissari de la mostra i director del projecte arqueològic de la Bastida, Jaime Vives-Ferrándiz, explica que el viatge en el temps al costat del Guerrer de Moixent conté quatre mòduls interactius pensats per a alumnes de Primària, ESO i Batxillerat i públic familiar, que ajuden a entendre la rellevància del personatge en les elits d'una cultura contemporània de grecs, etruscs, púnics i romans, però amb una organització social, ritus, creences i manifestacions artístiques pròpies que s'evidencien en les troballes de la Bastida de les Alcusses.

   La mostra està composta per 44 peces, incloent materials arqueològics, documents i objectes contemporanis particulars, i compta amb un reforç audiovisual per a un format interactiu. Entre el contingut, destaca la rèplica de Pinazo de la Dama d'Elx, en escaiola pintada, i el diari d'excavació de la Bastida amb la carta remesa pel responsable dels treballs en el moment de la troballa del Guerrer de Moixent que, armat amb falcata en la mà destra, escut redó en l'extremitat esquerra i protegit amb un casc coronat per un gran plomatge, és el principal reclam de l'exposició.

EL LLEGAT IBER

   Més enllà de la bellesa i el valor artístic de l'escultura, el Guerrer de Moixent acosta la història dels assentaments ibers en la província, que actualment es poden visitar en municipis com Moixent, Olocau, Llíria, Caudete de las Fuentes, Montcada, Gàtova, Llaures dels Oms, Sagunt, Camporrobles i Villar del Arzobispo.

   La ruta dels ibers és fruit del treball de recuperació i conservació que realitza la Diputació, a través de l'àrea de Cultura i el Museu de Prehistòria, en col·laboració amb els ajuntaments d'aquests municipis en l'organització de rutes senderistes, visites guiades i tallers didàctics, entre altres activitats que inclouen la gastronomia.

   L'exposició aborda tots els detalls que envolten la figura del Guerrer, que va poder formar part de la coronació d'un símbol personal o familiar o potser va ser esculpit per a transmetre els valors de l'ús de les armes en la intimitat de la casa, en aquest cas de la Bastida dels Alcusses, un dels jaciments de la xarxa ibera que custodia i conserva la Diputació de València.

   La Bastida de les Alcusses va ser un important assentament fortificat del segle IV a. de C. que controlava les comunicacions i els recursos econòmics en l'actual comarca de La Costera. Les excavacions dels tècnics del Servici d'Investigació Prehistòrica han proporcionat dades per a entendre com era la societat que habitava aquesta zona, amb la jerarquia dels seus habitants, el cultiu de la terra i el comerç amb recursos agraris, metalls i teixits, innovacions tecnològiques com la plantació d'arbres fruiters i el desenvolupament del treball del ferro, l'elevada consideració de les dones com transmisoras del poder familiar i l'ús de les armes, reservat a una minoria qualificada de la qual forma part el Guerrer.