VALNCIA, 21 Ene. (EUROPA PRESS) -
La Diputació de Valncia ha decidit prorrogar fins al 27 de febrer l'exposició 'Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps', que commemora els 90 anys de la troballa d'aquesta pea, que data del segle IV a. de C., en la Bastida de les Alcusses de Moixent.
El Guerrer de Moixent tornava així el passat mes d'octubre a la Diputació de Valncia, que va ser la seua casa durant més de 30 anys abans d'installar-se en la Beneficncia, actual seu del Museu de Prehistria de la corporació provincial.
Des d'aleshores, més de 5.000 persones han visitat la mostra, que s'exhibeix en el Saló de Respecte del Palau dels Scala, en la plaa de Manises de Valncia, els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores, segons ha informat la corporació provincial en un comunicat. A més, desenes de collegis de tota la província han concertat visites a la mostra.
'Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps' est organitzada pel Museu de Prehistria i l'Oficina Tcnica de Restauració del Patrimoni (OFITEC) de la institució provincial; i segons el president de la Diputació, Toni Gaspar, "mostra la transcendncia de la troballa d'aquest guerrer a cavall, xicotet en grandria per enorme en valor histric i simbolisme, com demostra l'ús que de la imatge han fet i segueixen fent institucions públiques i privades de qualsevol mbit".
El Guerrer de Moixent va ser desenterrat per Vicente Espí durant les excavacions que s'estaven duent a terme en 1931 per personal del Servici d'Investigació Prehistrica de la Diputació de Valncia.
QUATRE MDULS INTERACTIUS
El comissari de la mostra i director del projecte arqueolgic de la Bastida, Jaime Vives-Ferrándiz, explica que el viatge en el temps al costat del Guerrer de Moixent conté quatre mduls interactius pensats per a alumnes de Primria, ESO i Batxillerat i públic familiar, que ajuden a entendre la rellevncia del personatge en les elits d'una cultura contempornia de grecs, etruscs, púnics i romans, per amb una organització social, ritus, creences i manifestacions artístiques prpies que s'evidencien en les troballes de la Bastida de les Alcusses.
La mostra est composta per 44 peces, incloent materials arqueolgics, documents i objectes contemporanis particulars, i compta amb un refor audiovisual per a un format interactiu. Entre el contingut, destaca la rplica de Pinazo de la Dama d'Elx, en escaiola pintada, i el diari d'excavació de la Bastida amb la carta remesa pel responsable dels treballs en el moment de la troballa del Guerrer de Moixent que, armat amb falcata en la m destra, escut redó en l'extremitat esquerra i protegit amb un casc coronat per un gran plomatge, és el principal reclam de l'exposició.
EL LLEGAT IBER
Més enll de la bellesa i el valor artístic de l'escultura, el Guerrer de Moixent acosta la histria dels assentaments ibers en la província, que actualment es poden visitar en municipis com Moixent, Olocau, Llíria, Caudete de las Fuentes, Montcada, Gtova, Llaures dels Oms, Sagunt, Camporrobles i Villar del Arzobispo.
La ruta dels ibers és fruit del treball de recuperació i conservació que realitza la Diputació, a través de l'rea de Cultura i el Museu de Prehistria, en collaboració amb els ajuntaments d'aquests municipis en l'organització de rutes senderistes, visites guiades i tallers didctics, entre altres activitats que inclouen la gastronomia.
L'exposició aborda tots els detalls que envolten la figura del Guerrer, que va poder formar part de la coronació d'un símbol personal o familiar o potser va ser esculpit per a transmetre els valors de l'ús de les armes en la intimitat de la casa, en aquest cas de la Bastida dels Alcusses, un dels jaciments de la xarxa ibera que custodia i conserva la Diputació de Valncia.
La Bastida de les Alcusses va ser un important assentament fortificat del segle IV a. de C. que controlava les comunicacions i els recursos econmics en l'actual comarca de La Costera. Les excavacions dels tcnics del Servici d'Investigació Prehistrica han proporcionat dades per a entendre com era la societat que habitava aquesta zona, amb la jerarquia dels seus habitants, el cultiu de la terra i el comer amb recursos agraris, metalls i teixits, innovacions tecnolgiques com la plantació d'arbres fruiters i el desenvolupament del treball del ferro, l'elevada consideració de les dones com transmisoras del poder familiar i l'ús de les armes, reservat a una minoria qualificada de la qual forma part el Guerrer.
