Publicado 03/12/2021 16:10CET

Hisenda presenta la seua proposta de reforma del model de finançament autonòmic sobre la base de la població ajustada

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una sessió plenària en el Congrés dels Diputats, a 2 de desembre de 2021, a Madrid (Espanya).
A. Pérez Meca - Europa Press

   Envia a les comunitats un document amb el qual començar a negociar sobre el criteri que reclamava la Comunitat Valenciana

   MADRID, 3 des. (EUROPA PRESS) -

   La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha remès aquest divendres a totes les comunitats autònomes de règim comú, Ceuta i Melilla la proposta del Govern per a reformar el model de finançament autonòmic sobre la base del criteri de població ajustada, amb l'objectiu d'iniciar el debat entre totes les autonomies sobre el nou sistema de finançament.

   En aquest text, Hisenda proposa un càlcul de població ajustada, una de les variables del model de finançament que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials, tal com estaven demanant les regions conegudes comunament com 'infrafinançades': la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia.

   D'aquesta manera, el Ministeri que dirigeix María Jesús Montero ha enviat la seua proposta inicial de reforma del model de finançament autonòmic per a establir un diàleg amb les comunitats. Aquest document rebrà ara les aportacions i observacions de totes les regions durant tot aquest mes de desembre i el mes de gener.

   L'informe parteix dels treballs previs realitzats per la Comissió d'Experts i el Comité Tècnic Permanent d'Avaluació, per la qual cosa Hisenda defèn que s'han tingut en compte l'opinió de les comunitats autònomes que han participat en aquestes trobades.

LA POBLACIÓ AJUSTADA, "LA VARIABLE MÉS REPRESENTATIVA"

   En aquest context, el Ministeri d'Hisenda defèn que la proposta del Govern considera que la població ajustada és la variable més representativa de les necessitats de despesa, un aspecte sobre el que, segons assenyalen, "existeix un notable consens". No obstant açò, sostenen que és necessari millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa.

   En qualsevol cas, el Govern també ha analitzat "empíricament" la distribució de la despesa autonòmica per a establir nous percentatges de repartiment per funcions. En concret, s'han analitzat indicadors bàsics de necessitats de despesa de les comunitats en sanitat, educació i servicis socials, així com la despesa en altres servicis autonòmics.

   A més, reivindiquen que s'han tingut en compte variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la superfície, la dispersió o la insularitat, i que s'han inclòs elements correctors per despoblació, tenint en compte els costos fixos vinculats a la despesa.

SANITAT I EDUCACIÓ

   En el cas de la despesa sanitària, l'indicador actual en la població ajustada és la variable població protegida equivalent, que es divideix en set trams d'edat. En la proposta, els grups es divideixen en trams d'edat quinquennals, de manera que, segons Hisenda, es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d'edat.

   Així mateix, la proposta també contempla una actualització dels coeficients aplicables millorant les dades i les fonts d'informació. Per exemple, es té en compte la distribució de la despesa assistencial relativa als servicis hospitalaris i especialitzats, servicis primaris de salut, farmàcia, consum en pròtesi, trasllats i aparells terapèutics.

   Amb tots aquests elements, la despesa sanitària passaria de tindre una ponderació del 38% a una entre el 40 i el 45%.

   En aquesta proposta, Hisenda també defèn que s'incorporen les necessitats en matèria d'educació per a etapes universitàries o de la Formació Professional. La ponderació d'aquesta variable de depesa en educació també s'incrementaria fins a una forqueta que varia entre el 25-30%, sent l'educació no universitària un 75-80% de la mateixa i la universitària la resta.

SERVEIS SOCIALS

   La proposta remesa a les CCAA inclou un nou grup en matèria de servicis socials, que serien els majors de 80 anys. Així mateix, s'inclou una variable que serien els aturats sense prestació per atur.

   La ponderació de la despesa en servicis socials en el model actual és d'un 8,5% i passaria a ser entre un 6 o un 10%. Dins d'eixa variable, el padró de les persones majors de 60 anys pesaria entre un 80 o 90% i el dels aturats entre un 10 o 20%.

   Respecte a la despesa en la resta de servicis, Hisenda proposa mantindre l'estructura actual respecte a aquesta variable, de manera que es mesurarà tenint en compte la població total empadronada, la qual cosa reduiria la seua ponderació a un barem entre el 18 i el 22 per cent.

LA DESPOBLACIÓ

   Huit presidents autonòmics de l'Espanya despoblada es van reunir fa unes setmanes a Santiago de Compostel·la per a sumar forces a l'hora de demanar que es tinguera en compte la dispersió de la població en la reforma del nou sistema de finançament.

   En aquest context, Hisenda defèn que els factors no poblacions passen d'una ponderació del 3 per cent en el sistema actual, a una forqueta entre el 3 i el 4 per cent. Així, contemplen la superfície, la despoblació, la dispersió de la població, la insularitat.

   No obstant açò, una de les novetats d'aquest sistema té a veure amb la incorporació a la població ajustada de la variable correctiva lligada als costos fixos o a les economies d'escala.

colaboracio