Investigadors del Provincial de Castelló i de la CEU UCH vinculen el tabaquisme amb un major risc de suïcidi

Investigadors de l'Hospital Provincial i la CEU UCH
CEU UCH
Publicado: viernes, 25 junio 2021 10:52

   CASTELLÓ, 25 Jun. (EUROPA PRESS) - -

   Els residents de psiquiatria i psicologia clínica de l'Hospital Provincial de Castelló Iván Echeverria, Miriam Cotaina i Antonio Jovani, al costat de la doctora Ana Benito, el doctor Gonzalo Haro, del grup d'investigació TXP de la CEU UCH, i el doctor Rafael Mora han publicat els resultats de la seua última investigació: un metaanlisi sobre el sucidi, la primera causa de mort externa a Espanya. En aquesta ocasió, l'estudi ha aprofundit en la possible relació entre el tabaquisme, un hbit txic plenament ests a Espanya, i diferents conductes sucides: ideació, planificació i intents autolítics, així com sucidis consumats.

   "El 19'8 per cent de la població espanyola fuma diriament. Tenint en compte que nombrosos estudis suggereixen que el consum de tabac incrementa el risc sucida, considerem essencial aprofundir en aquesta relació", ha defs Miriam Cotaina. Després d'analitzar un total de 2.436 articles científics sobre la matria, el metaanlisi finalment inclou les dades de 20 articles, amb un major nivell d'evidncia en tractar-se d'estudis prospectius, que involucren un total de 2.457.864 participants.

   El doctor Echeverría ha explicat que els resultats apunten al fet que el tabaquisme multiplica per 2,5 el risc de sucidi. No obstant a, aquesta dada pareix disminuir en exfumadors. "A mateix pareix generalitzar-se en tot l'espectre sucida, ja que el risc de desenvolupar ideació sucida és 1,84 vegades major en fumadors i només 1,35 vegades major en persones que han abandonat el consum de tabac", ha afegit.

   Per la seua banda, el doctor Jovani ha destacat la importncia d'incorporar aquesta informació en els plans de prevenció del sucidi. "Dins de les escales d'avaluació del risc sucida no es té en compte el tabaquisme com a factor predisponente independent", ha dit.

   "Una de les escales més emprades en els servicis d'urgncies psiquitriques és la SAD PERSONS, que inclou hbits txics com l'alcoholisme, per no el tabaquisme", ha afirmat Jovani, qui ha subratllat que la cincia ha de ser la llum que guie la prctica clínica diria, per la qual cosa, tenint en compte l'elevada prevalena de tabaquisme i la seua repercussió en les conductes sucides, "podria barrejar-se l'addició de la "T" (Tobacco), donant com a resultat "T-SAD PERSONS".

DONES FUMADORES I PANDMIA

   Ana Benito ha apuntat que, en la prctica clínica durant la pandmia per la COVID-19, han observat un notable augment dels intents autolítics, sobretot en població jove de sexe femení. "Les dades del present estudi desprenen que les dones fumadores presenten major risc de sucidi que els homes, aspecte que ens fa reflexionar fins a quin punt les diferncies de gnere repercuteixen socialment en les conductes autolítiques", ha dit.

   Una de les possibles explicacions biolgiques de la relació tabac-sucidi és el paper de la nicotina en el sistema nerviós central, que podria actuar disminuint els nivells de serotonina de l'hipocamp i modificant l'activitat enzimtica de neurotransmisors implicats en processos afectius.

   El doctor Gonzalo Haro, investigador principal del Grup TXP de la CEU UCH, ha aclarit que una de les hiptesis més recolzades fins avui en la depressió i el sucidi és la disminució de neurotransmisors com la serotonina, noradrenalina i dopamina. "El tabaquisme faria encara més evidents aquestes alteracions, fent l'efecte contrari al buscat amb els antidepressius, provocant símptomes ansiós-depressius que serien caldo de cultiu sobre el qual es desencadenaria el sucidi", ha apuntat.

   L'estudi ha sigut dirigit pel professor Gonzalo Haro i la doctora Ana Benito, del grup d'investigació TXP de la Universitat CEU Cardenal Herrera, i dut a terme per Iván Echeverria i Antonio Jovani, residents de psiquiatria, i Miriam Cotaina, resident de psicologia clínica, tots ells de l'Hospital Provincial de Castelló. També ha collaborat el doctor Rafael Mora, cap de servici de Salut Mental del mateix hospital, i membre del grup de sucidi de la Conselleria de Sanitat Universal de la Comunitat Valenciana. L'estudi va ser finanat per la Fundació d'Investigació de l'Hospital Provincial de Castelló.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià