Un mosso diu, sobre el 20S, que l'eixida de la secretria judicial per la porta de la Conselleria era viable
MADRID, 23 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'exconseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Jordi Jané, ha reconegut durant la seua declaració davant la sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem que una de les circumstncies que van motivar la seua eixida del Govern presidit per Carles Puigdemont el juliol del 2017 va ser la possibilitat que "en el futur poguera no haver-hi un consens d'acord", respecte a la consecució d'una solució pactada al conflicte polític a Catalunya.
Jané, que ha contestat l'advocat Juan Cremades, que representa l'acusació popular que ha exercit Vox, amb un "no" a la pregunta directa de si la seua renúncia el 14 de juliol del 2017 va tenir res a veure amb la celebració del referndum independentista.
No obstant aix, seguidament ha afegit que "va haver-hi un cúmul de circumstncies" entre les quals ha citat la gran entrega que exigia el crrec, la celebració el 10 de juliol de la Junta de Seguretat a Catalunya --una obstinació personal que va donar per complida-- i la dimissió del conseller Jordi Baiget, que "va obrir una possibilitat de canvi al Govern".
Fins aleshores, segons ha explicat Jané, sempre es va defensar en el si del Govern "la via de l'acord per trobar una solució pactada", cosa que ell, personalment, sempre havia defensat, i ho segueix fent, "la necessitat del dileg i l'acord per trobar solucions".
Davant la insistncia del lletrat de Vox, l'exconseller ha destacat: "No va haver-hi un canvi de criteri" aquest estiu al Govern de Catalunya, "va haver-hi la eixida d'un conseller, la sensació que podia produir-se un canvi de Govern i vaig considerar oportú plantejar la meua voluntat de no continuar-hi".
EL PAPER DELS MOSSOS
En ser preguntat si abans del dia de la seua dimissió s'havia plantejat quin paper podrien jugar els Mossos d'Esquadra en un hipottic referndum d'independncia, Jané ha incidit que durant el seu mandat a Interior el paper dels agents autonmics sempre va ser el mateix: complir la llei i fer-la complir sempre i preservar la seguretat de la ciutadania.
"Va traslladar aquesta idea a la resta del Govern?", ha insistit l'advocat Cremades, al qual Jané ha manifestat que en tot moment tant l'expresident catal Carles Puigdemont com l'exvicepresident Oriol Junqueras --per al qual es demanen 25 anys de presó en aquest procediment-- "sempre van respectar que l'objectiu del cos de Mossos és complir la llei i fer-la complir".
En el seu torn, el fiscal Jaime Moreno s'ha interessat per conixer si Jané va ser destitut o va dimitir, a la qual cosa l'exmandatari ha respost que la renúncia va ser per la seua decisió de "no continuar". "Si es dona una situació de no acord, havent complit els meus objectius jo defensava no continuar", ha insistit el testimoni, per afegir que sempre va pensar que s'arribaria a algun tipus de solució acordada amb l'Estat "encara que hi haguera un canvi de calendari o de formes".
Especialment incisiva ha estat l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que ha preguntat al testimoni si considerava que la presentació de la pregunta i data per al referndum el 9 de juny, o la de l'esborrany de la llei de referndum del 4 de juliol feien tenir expectatives d'una solució pactada. Jané li ha respost que "de vegades es fan presentacions sense valor jurídic en el marc d'uns futurs acords".
També ha reconegut a preguntes de la representant dels Serveis Jurídics de l'Estat que no és habitual que des de la direcció dels Mossos se li comuniquessin ordres judicials i com es procediria, perqu en aquest cas la dependncia funcional dels agents és assumpte dels jutges, tribunals i el Ministeri Fiscal.
Durant el torn de les defenses, l'advocat Javier Melero, que defensa el successor de Jané en el crrec, Joaquim Forn, s'ha interessat per l'expedient de compra d'armes llargues que va fer la Generalitat l'octubre del 2016, sota el mandat del testimoni. Jané ha respost que des del Ministeri de l'Interior es va informar favorablement a la seua petició i que aquestes armes són necessries per a la lluita antiterrorista, com va passar en el cas de l'atac islamista a Cambrils (Tarragona).
Per la seua banda, Marchena ha qualificat d'improcedents altres preguntes de l'advocat referides a si Jané coneixia a quin corrent ideolgic pertanyia Forn dins de Convergncia.
"Aix és una pregunta 'per saltum' una altra per favor", li ha assenyalat el magistrat, que també ha tallat el segon intent del lletrat de formular la mateixa pregunta amb un altre enunciat. "Tampoc cola?", ha etzibat l'advocat, que finalment ha renunciat definitivament a la pregunta.
PATI DIVIDIT PER UN MUR
L'últim testimoni del matí d'aquest dimarts ha sigut un intendent dels Mossos d'Esquadra que va ajudar a eixir pel terrat a la lletrada de l'Administració de Justícia que va participar en l'escorcoll de la Conselleria d'Economia de la Generalitat el 20 de setembre del 2017.
El testimoni ha descrit aquesta zona que confronta amb el teatre Coliseum de Barcelona com un "pati dividit per un mur". Segons ha indicat, l'eixida per la porta principal "era totalment viable" si el passadís de voluntaris de l'ANC estava reforat per la Brigada Mbil dels Mossos (Brimo), la qual cosa requeria un temps de preparació.
Per aix, ha afegit que l'opció d'eixir per la segona planta de la Conselleria era més "immediata" i així li van indicar a la mateixa secretria judicial, amb la qual va parlar directament l'intendent després de rebre l'ordre del major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero.
Sobre les reunions que es van mantenir aquell dia amb els líders de l'ANC i mnium Cultural, Jordi Snchez i Jordi Cuixart, ha explicat que se'ls va indicar que calia desconvocar la concentració i ha subratllat que "van collaborar en tot el possible". No obstant aix, ha apuntat que en aquells dies "hi havia una crrega emocional elevadíssima en tots els concentrats" i que per tant entenia que era "molt difícil" que 40.000 persones "seguiren les indicacions d'aquestes dues persones que s'hi adreaven".
