L'Audiència Nacional va confirmar la presó pels dos CDR que van declarar perquè van reconèixer els fets

Publicado 20/11/2019 17:28:35CET
Un dels CDR detinguts en l'operació Judes declara a l'Audiència Nacional.
SUMARIO OPERACIÓN JUDAS

Els detinguts van tenir accés als indicis i un va admetre que el tracte de la Guàrdia Civil va ser "exquisit"

MADRID, 20 Nov. (EUROPA PRESS) -

La Sala penal de l'Audiència Nacional ha confirmat la mesura de presó provisional per a Ferran Jolis i Jordi Ros, dos dels membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) imputats per pertinença a organització terrorista, perquè tant en la seua declaració a la Guàrdia Civil com al jutge instructor van reconèixer els fets i en tot moment van tenir accés a informació de les diligències d'investigació.

Així consta en les dues actuacions en les quals la Secció Segona de la Sala de la Penal avala la decisió adoptada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, en relació a Ros i Jolis, els únics dels set detinguts el 23 de setembre que van voler contestar tant les preguntes dels investigadors com de la Fiscalia. En el moment de ser arrestats, tots dos van poder tenir assistència d'advocats d'ofici.

A diferència dels altres cinc investigats, les ordes d'empresonament dels quals van ser anul·lades i les seues vistes breus van haver de repetir-se perquè no havien tingut accés a "informació essencial" de la causa, els magistrats no veuen aquesta circumstància la de Ros i Jolis, perquè ni ells ni els seus lletrats d'ofici, tant a la seu policial com a judicial, "no van efectuar objecció formal ni expressa, ni queixa ni protesta quant a la privació d'informació referida als elements essencials de la detenció".

"Ni consta petició de l'advocat de tenir accés a aquesta informació, abans de produir-se l'interrogatori del seu patrocinat, ni res que indicara que no se li permetera conèixer de forma suficient les raons que havien motivat la detenció del seu client quant a l'eventual afectació respecte a l'efectivitat de l'assistència lletrada", explica el tribunal.

Així mateix, destaca en les dues actuacions que "tampoc consta que en el curs de la declaració judicial davant l'instructor es plantejara aquest obstacle", perquè els dos imputats van dir "conèixer el motiu de la detenció" i van admetre que se li havia comunicat els seus drets.

VAN CONÈIXER LA PART "NUCLEAR" DE LES ACTUACIONS

Amb tot això, "cal entendre" que els detinguts van tenir "perfecte coneixement dels fets" que se'ls imputen arran de la informació sumari que es va dur a terme en seu policial", diu la interlocutòria referida a Ros, mentre que el de Jolis apunta al fet que va tenir accés a la "part nuclear de la informació essencial per poder exercir amb suficients garanties el dret de defensa".

És més, els magistrats afegeixen que en els casos de Ros i Jolis, cap dels dos ni els seus advocats d'ofici van sol·licitar tenir accés a aquesta informació essencial, i "aquesta passivitat de la defensa" denota, segons subratllen, "aquiescència amb les dades i informació facilitada". En el cas de Ros, a més, destaquen en la interlocutòria que aquest va dir al jutge que el tracte que li havia donat la Guàrdia Civil va ser "exquisit".

Quant als indicis recollits pels investigadors, la Sala recorda que Ros va admetre pertànyer a l'Equip de Resposta Tàctica (ERT), la fracció dels CDR que "hauria planificat la comissió d'una sèrie d'actes delictius, com l'assalt al Parlament.

Aquest detingut també va confessar haver "treballat amb elements explosius perillosos, substàncies explosives i incendiàries", al mateix temps que va reconèixer que "per aconseguir una Catalunya independent caldria dur a terme un altre tipus d'accions com sabotatges de baixa intensitat" i que "havia gastat molts diners per a la fabricació d'explosius".

MESURA DE DISTRACCIÓ PER A UNA ACCIÓ MÉS GRAN

Es tractava, va dir Ros, de fer servir aquest explosiu "com a mesura de distracció, i atraure l'atenció de la Policia, respecte d'una altra acció simultània que seria la principal", tot i que no va voler revelar quina. També va reconèixer, afegeix la interlocutòria, que "va inspeccionar una torre elèctrica per fer servir l'explosiu, i va arribar a la conclusió que l'acció no era viable".

En el cas de Jolis, la interlocutòria exposa que va reconèixer en les seues declaracions, tant en la policial com en la judicial, "la seua participació en determinats fets dirigits a la realització d'accions violentes com l'assalt i posterior ocupació de forma il·legal del Parlament de Catalunya amb la intenció de blindar la institució per evitar que s'hi poguera accedir des de l'exterior".

Recull que hauria rebut del també investigat Xavier Buigas "l'encàrrec d'establir una xarxa de comunicació segura i indetectable per poder mantenir comunicacions des de l'interior del Parlament", ja perquè el seu treball consistiria "a preservar l'organització en l'ombra abans, durant i després de les accions mitjançant la facilitació de telèfons clandestins" i el seu rol a l'ERT era el d'"informàtic especialitzat en telecomunicacions".

Per als magistrats, tots aquests indicis són "suficients" per confirmar la mesura de presó provisional, a la qual cal afegir la "temptació de fugida" que, al seu parer, podrien tenir els imputats, unida a les "indubtables possibilitats" per escapolir-se i ocultar-se que els podria facilitar l'organització investigada. Al·ludeixen també al risc de reiteració delictiva i a la "perillositat" dels detinguts.

Contador
colaboracio