Publicado 17/05/2021 12:38CET

Les CCAA hauran de retornar 3.000 milions en 2022 quan es practique la liquidació de 2020, segons Fedea

Archivo - Arxiu - Bitllets, diners, PIB
EUROPA PRESS - Archivo

   MADRID, 17 maig (EUROPA PRESS) -

   Les comunitats autònomes hauran de retornar a l'Estat 3.000 milions d'euros en 2022 quan es practique la liquidació corresponent a l'any 2020, d'acord amb les estimacions de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).

   Segons ha explicat director executiu de la Fundació, Ángel de la Fuente, el finançament total per caixa de 2020 ha superat al finançament reportat en 12.400 milions d'euros, un desfasament que es notarà en la caixa de 2022 en forma d'una "fortísima reducció" de la liquidació del Sistema de Finançament Autonòmic que es practique eixe any.

   En concret, passarà a tindre un saldo negatiu d'uns 3.000 milions d'euros, enfront del saldo positiu de 10.700 milions d'euros de la liquidació practicada en 2020.

   En termes de caixa, el finançament total de les comunitats autònomes de règim comú ha augmentat entre 2018 i 2020 en un 7,5%, i en un 11,1% si es té en compte l'últim tram del Fons Covid-19 (que no està lligat a despeses extraordinaries generats per la pandèmia), mentre que el PIB s'ha reduït en un 6,3%.

   Com ja va fer durant la crisi de 2008, el Govern central ha optat per aïllar a les comunitats autònomes de les conseqüències financeres immediates de la crisi mitjançant un càlcul "molt esbiaixat a l'alça" de les entregues a compte del sistema i a través de transferències extraordinàries, que aleshores es van plasmar en una substancial revisió a l'alça de l'aportació de l'Estat al Sistema de Finançament Autonòmic amb motiu de l'acord de finançament de 2009 i ara en l'anomenat Fons Covid-19, que previsiblement es mantindrà d'una forma o una altra durant diversos exercicis.

   Per la seua banda, entre 2018 i 2020 el finançament efectiu total de les comunitats de règim comú en aquests termes s'ha reduït en un 5,3%, que es queda en només un 1,8% si es té en compte l'últim tram del Fons Covid-19.

   Açò es deu al fet que la caiguda dels ingressos tributaris de les autonomies ha sigut molt més suau en aquesta crisi que en l'anterior (-4,3% entre 2018 i 2020 enfront de -23,8% entre 2007 i 2009). El gruix de la diferència té a veure amb que aquesta vegada no s'ha patit gens paregut a l'esclat de la bambolla immobiliària i fiscal que es va produir en 2008-2009 però també ha sigut important el fort augment dels salaris i prestacions públiques que va compensar el descens de les rendes privades durant 2020.

   Segons Fedea, açò ha sigut fruit de "una política intencionada" de protecció de rendes familiars mitjançant transferències públiques que ha funcionat bé a curt termini però que, en opinió de Fedea, "no pot perllongar-se molt en el temps posat que s'està finançant amb dèficit en un context de deute ja molt elevat".

MITIGACIÓ DELS EFECTES DE LA CRISI EN LES CCAA MÉS AFECTADES

   Quant a les posicions relatives de les diferents comunitats en termes de finançament per habitant ajustat, el sistema manté la "elevada inèrcia" que assegura el seu disseny i una elevada capacitat de mutualització del risc que ha de valorar-se molt positivament.

   "Encara que la crisi del Covid ha tingut efectes econòmics molt desiguals sobre les diferents comunitats, el sistema ha absorbit bona part dels xocs asimètrics, mitigant molt significativament els seus efectes adversos sobre les comunitats més afectades", subratlla Fedea.

   Potser el més cridaner en aquest àmbit que assenyala Fedea siga la diferència entre Balears i Canàries, les dos comunitats més afectades per la crisi a causa de la seua forta dependència del turisme, en termes del comportament del seu índex de finançament definitiu.

   Encara que la caiguda esperada del PIB és major a Balears, es preveu que el seu índex de finançament per habitant ajustat caiga només 1,5 punts entre 2018 i 2020 quan s'inclou l'últim tram del Fons Covid (FC4b), enfront d'una mica més de 6 punts en el cas de Canàries. La diferència es deu en part al fet que el repartiment del Fons Covid afavoreix molt més Balears i al fet que, ja que els recursos REF de Canàries s'han tret per complet del sistema de finançament, aquest no compensa en absolut la seua caiguda.

PROPOSTA DE CARA A 2021

   Fedea ha proposat repartir "amb un criteri explícit d'anivellament" una part de les transferències extraordinàries a les CCAA que el Govern ha establit per a ajudar-les a fer front a la crisi.

   Segons les estimacions per a 2020, distribuir amb aquest criteri l'últim tram del Fons Covid-19 hauria permès reduir entorn d'un terç la desigualtat entre comunitats en termes de finançament per habitant ajustat.

   El mateix podria aconseguir-se en 2021 utilitzant una part dels fons ja previstos en els PGE per a complementar el finançament autonòmic, els criteris del qual de repartiment estan encara pendents de fixar.

Contador
colaboracio