Publicado 03/12/2021 14:18CET

Les denúncies per discriminació de l'ús del valencià es disparen en 2021 fins a superar el centenar, segons un informe

Entitats civils i sindicats es concentren enfront de Les Corts i presenten l'informe anual de denúncies de vulneracions dels drets lingüístics dels valencianoparlants
ROBER SOLSONA - EUROPA PRESS

   Entitats i sindicats reclamen enfront de Les Corts una nova Llei d'Igualtat Lingüística "que empare el dret a expressar-se en valencià"

   VALÈNCIA, 3 des. (EUROPA PRESS) -

   Entitats cíviques i sindicats en defensa del valencià han presentat aquest divendres, Dia dels Drets Lingüístics, un informe anual que arreplega més de cent denúncies de vulneracions en aquest àmbit registrades al llarg de 2021, davant de les 14 que es van notificar en 2020 --marcat per la pandèmia--, un augment del 629 per cent.

   Les organitzacions, amb motiu d'aquesta data, s'han concentrat a les portes de Les Corts per a reclamar al Consell una Llei d'Igualtat Lingüística que "empare el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valencià" i han entregat l'informe al president del parlament valencià, Enric Morera, perquè el trasllade a tots els grups polítics.

   L''Informe de Denúncies dels drets lingüístics al País Valencià 2021' arreplega les denúncies de la ciutadania i diferents associacions i és fruit de la col·laboració d'Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, SEPCV, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decuidir, Societat Coral el Micalet i la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).

   El president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha explicat, en declaracions als mitjans, que s'ha "constatat un augment de reclamacions i denúncies per vulneracions de drets lingüístics comparat a l'any passat", quan es van registrar 14 denúncies, encara que ha puntualitzat que les dades de 2020 van estar marcades per la pandèmia del coronavirus.

   En eixe sentit, ha valorat, d'una banda, la part "roïna" d'aquestes xifres que és l'augment de queixes, i per un altre la "positiva", que és "que els valencians han perdut la por i cada vegada estan més decidits a denunciar les vulneracions".

COSSOS DE SEGURETAT I ADMINISTRACIONS

   La majoria de les denúncies, ha detallat, es produeixen en l'àmbit de l'administració pública, on destaquen les reclamacions sobre els cossos de seguretat "que no volen atendre en valencià".

   L'informe arreplega, en concret, casos com el d'un guàrdia civil que "va impedir a una veïna de Vinaròs comunicar-se en valencià" i agents de la Policia Nacional del districte València centre que "no vol tramitar una denúncia d'un ciutadà valenciaparlant i li obliguen a expressar-se en castellà per a realitzar-la" i "no renoven un ciutadà el DNI si s'expressa en castellà".

   Badenes ha precisat que "una altra part important" és la relativa a la toponímia dels municipis valencians. Per exemple, l'informe inclou denúncies de retolacions de cartells només en castellà en platges d'Alcalà de Xivert, Santa Pola, Benicàssim, Benicarló i El Campello.

   Ha lamentat, en tercer lloc, la part "més dolorosa i sagnant" de les denúncies, que són les que es refereixen a Generalitat, ajuntaments, diputacions i mancomunitats, "que són la gent que hauria de vetlar per que els drets dels valencianoparlants no es vulneraren". Sobre aquest punt, ha destacat les denúncies de persones que demanen ser ateses en valencià i a les quals el personal funcionari "contesta que li parlen en castellà".

   En eixe sentit, l'informe anual exposa la denúncia a una mèdic de l'Hospital Clínic de València que "no realitza una prova ginecològica a una ciutadana per expressar-se en valencià" o la queixa per una doctora de l'Hospital General de Castelló que "no permet a un ciutadà expressar-se en valencià" quan es feia una anàlisi de sang.

   També revela el cas d'un socorrista de Calp que, segons la denúncia d'una dona, quan ella li va advertir en valencià que les fonts estaven fora de servici, el socorrista li va contestar "en to violent" que li parlara en castellà i la va seguir i va continuar cridant "'¡Sinvergüenza! ¡En castellano, que no tiene vergüenza!'"

   A més, ha posat l'accent que "moltes consellerias es dirigeixen únicament en castellà als usuaris" i ha posat com a exemple que "per a traure't un certificat covid no tens l'opció de traure-t'ho en valencià".

   L'informe arreplega també la queixa relativa al fet que les fulles informatives de la vacunació de Covid-19 només s'oferien en castellà en els punts de vacunació de la nova Fe de València, la Ciutat de les Arts i les Ciències i el centre de Benicalap. Així mateix, es critica que "les proves d'accés per al professorat opositor d'Educació Física solament estaven disponibles en castellà". També consten denúncies de comunicacions de regidories d'Alacant que només es realitzen en castellà.

LLEI D'IGUALTAT LINGÜÍSTICA I OFICINA

   En aquest context, el president d'Escola Valenciana ha llegit davant les portes de Les Corts un manifest conjunt en el qual les entitats han reclamat que es "continue avançant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura".

   En eixe sentit, ha criticat que el Tribunal Suprem "ha avalat la retallada a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat que va fer el Tribunal Superior de Justícia", un fet que les entitats consideren un "greu atac contra l'autogovern del poble valencià" i un "intent d'impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada".

   "És necessària, hui més que mai i de forma urgent, una Llei d'Igualtat Lingüística que empare els drets dels i les valencianoparlants, per açò demanem a Les Corts que emprenguen aquest repte de forma immediata", ha sostingut, al mateix temps que ha apel·lat a la "defensa de la democràcia, l'autogovern, els drets civils, i la dignificació de la llengua i cultura pròpies".

LLEI AUDIOVISUAL

   En la mateixa línia, Badenes s'ha referit davant els mitjans de comunicació a la nova Llei General de Comunicació Audiovisual i a la polèmica entorn de la quota de contingut en llengües cooficials. Per al president d'Escola, es tracta d'un "dret" no només dels valencians sinó de tots els habitants d'autonomies en les quals hi haja dos llengües cooficials, per la qual cosa estan treballant amb grups parlamentaris a Madrid perquè s'avance en el percentatge obligatori de continguts.

   Badenes ha criticat les declaracions de "presidents autonòmics de l'Espanya buidada que es burlaven" de la petició que es produïsquen continguts en valencià a les plataformes digitals perquè "hi ha gent que no té fibra òptica".

   "Una cosa no lleva l'altra, tenim tot el dret a reivindicar una millor digitalització de les seues comunicacions però això no lleva que no es vulneren els drets de les zones en les quals tenim llengües cooficials", ha subratllat.

colaboracio