Entitats i sindicats reclamen enfront de Les Corts una nova Llei d'Igualtat Lingüística "que empare el dret a expressar-se en valenci"
VALNCIA, 3 Dic. (EUROPA PRESS) -
Entitats cíviques i sindicats en defensa del valenci han presentat aquest divendres, Dia dels Drets Lingüístics, un informe anual que arreplega més de cent denúncies de vulneracions en aquest mbit registrades al llarg de 2021, davant de les 14 que es van notificar en 2020 --marcat per la pandmia--, un augment del 629 per cent.
Les organitzacions, amb motiu d'aquesta data, s'han concentrat a les portes de Les Corts per a reclamar al Consell una Llei d'Igualtat Lingüística que "empare el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valenci" i han entregat l'informe al president del parlament valenci, Enric Morera, perqu el trasllade a tots els grups polítics.
L''Informe de Denúncies dels drets lingüístics al País Valenci 2021' arreplega les denúncies de la ciutadania i diferents associacions i és fruit de la collaboració d'Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valenci, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, SEPCV, STEPV, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), FAMPA-Valncia, Plataforma pel Dret a Decuidir, Societat Coral el Micalet i la Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes (UCEV).
El president d'Escola Valenciana, Natxo Badenes, ha explicat, en declaracions als mitjans, que s'ha "constatat un augment de reclamacions i denúncies per vulneracions de drets lingüístics comparat a l'any passat", quan es van registrar 14 denúncies, encara que ha puntualitzat que les dades de 2020 van estar marcades per la pandmia del coronavirus.
En eixe sentit, ha valorat, d'una banda, la part "rona" d'aquestes xifres que és l'augment de queixes, i per un altre la "positiva", que és "que els valencians han perdut la por i cada vegada estan més decidits a denunciar les vulneracions".
COSSOS DE SEGURETAT I ADMINISTRACIONS
La majoria de les denúncies, ha detallat, es produeixen en l'mbit de l'administració pública, on destaquen les reclamacions sobre els cossos de seguretat "que no volen atendre en valenci".
L'informe arreplega, en concret, casos com el d'un gurdia civil que "va impedir a una vena de Vinars comunicar-se en valenci" i agents de la Policia Nacional del districte Valncia centre que "no vol tramitar una denúncia d'un ciutad valenciaparlant i li obliguen a expressar-se en castell per a realitzar-la" i "no renoven un ciutad el DNI si s'expressa en castell".
Badenes ha precisat que "una altra part important" és la relativa a la toponímia dels municipis valencians. Per exemple, l'informe inclou denúncies de retolacions de cartells només en castell en platges d'Alcal de Xivert, Santa Pola, Benicssim, Benicarló i El Campello.
Ha lamentat, en tercer lloc, la part "més dolorosa i sagnant" de les denúncies, que són les que es refereixen a Generalitat, ajuntaments, diputacions i mancomunitats, "que són la gent que hauria de vetlar per que els drets dels valencianoparlants no es vulneraren". Sobre aquest punt, ha destacat les denúncies de persones que demanen ser ateses en valenci i a les quals el personal funcionari "contesta que li parlen en castell".
En eixe sentit, l'informe anual exposa la denúncia a una mdic de l'Hospital Clínic de Valncia que "no realitza una prova ginecolgica a una ciutadana per expressar-se en valenci" o la queixa per una doctora de l'Hospital General de Castelló que "no permet a un ciutad expressar-se en valenci" quan es feia una anlisi de sang.
També revela el cas d'un socorrista de Calp que, segons la denúncia d'una dona, quan ella li va advertir en valenci que les fonts estaven fora de servici, el socorrista li va contestar "en to violent" que li parlara en castell i la va seguir i va continuar cridant "'¡Sinvergüenza! ¡En castellano, que no tiene vergüenza!'"
A més, ha posat l'accent que "moltes consellerias es dirigeixen únicament en castell als usuaris" i ha posat com a exemple que "per a traure't un certificat covid no tens l'opció de traure-t'ho en valenci".
L'informe arreplega també la queixa relativa al fet que les fulles informatives de la vacunació de Covid-19 només s'oferien en castell en els punts de vacunació de la nova Fe de Valncia, la Ciutat de les Arts i les Cincies i el centre de Benicalap. Així mateix, es critica que "les proves d'accés per al professorat opositor d'Educació Física solament estaven disponibles en castell". També consten denúncies de comunicacions de regidories d'Alacant que només es realitzen en castell.
LLEI D'IGUALTAT LINGÜÍSTICA I OFICINA
En aquest context, el president d'Escola Valenciana ha llegit davant les portes de Les Corts un manifest conjunt en el qual les entitats han reclamat que es "continue avanant cap a la igualtat lingüística i el treball conjunt amb els governs de Catalunya i les Illes Balears desenvolupant un pla de cooperació efectiva en els mbits de la llengua i la cultura".
En eixe sentit, ha criticat que el Tribunal Suprem "ha avalat la retallada a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat que va fer el Tribunal Superior de Justícia", un fet que les entitats consideren un "greu atac contra l'autogovern del poble valenci" i un "intent d'impedir que el valenci supere la seua condició histrica de llengua discriminada i minoritzada".
"És necessria, hui més que mai i de forma urgent, una Llei d'Igualtat Lingüística que empare els drets dels i les valencianoparlants, per a demanem a Les Corts que emprenguen aquest repte de forma immediata", ha sostingut, al mateix temps que ha apellat a la "defensa de la democrcia, l'autogovern, els drets civils, i la dignificació de la llengua i cultura prpies".
LLEI AUDIOVISUAL
En la mateixa línia, Badenes s'ha referit davant els mitjans de comunicació a la nova Llei General de Comunicació Audiovisual i a la polmica entorn de la quota de contingut en llengües cooficials. Per al president d'Escola, es tracta d'un "dret" no només dels valencians sinó de tots els habitants d'autonomies en les quals hi haja dos llengües cooficials, per la qual cosa estan treballant amb grups parlamentaris a Madrid perqu s'avance en el percentatge obligatori de continguts.
Badenes ha criticat les declaracions de "presidents autonmics de l'Espanya buidada que es burlaven" de la petició que es produsquen continguts en valenci a les plataformes digitals perqu "hi ha gent que no té fibra ptica".
"Una cosa no lleva l'altra, tenim tot el dret a reivindicar una millor digitalització de les seues comunicacions per aix no lleva que no es vulneren els drets de les zones en les quals tenim llengües cooficials", ha subratllat.
