Ribó diu a la Direcció general de Costa i Mar que l'ampliació porturia "disminueix la capacitat de regeneració natural"
VALNCIA, 21 Abr. (EUROPA PRESS) -
Les platges de Valncia han perdut en els últims cinc anys 300.000 metres cúbics d'arena, segons indica l'informe sobre avaluació de canvis del sistema dunar i de les platges del sud de la ciutat elaborat per la Universitat Politcnica de Valncia (UPV) per encrrec de l'Ajuntament.
Així ho ha traslladat aquest dimecres l'alcalde, Joan Ribó, a la directora general de la Costa i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecolgica, Ana María Oñoro, amb qui s'ha reunit telemticament. El primer edil ha estat acompanyat pel vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo, i l'edil de Platges, Giuseppe Grezzi, segons ha informat el consistori en un comunicat.
Ribó ha assegurat que "el port est frenant la possible recuperació natural de la costa de la ciutat". "Valncia té dos problemes que estan perjudicant de forma molt clara les platges del sud de la ciutat i alhora estan ampliant les platges del nord: un canvi climtic molt agressiu i una ampliació del port que disminueix la capacitat natural de regeneració de la costa", ha exposat.
Així mateix, ha subratllat que "el canvi climtic est accelerant les tempestats virulentes sobre la costa i el port frena la seua recuperació". L'informe explica que les platges del sud de la capital valenciana pateixen "una gran prdua de volum d'arena i una potent reculada de les dunes de primera línia".
L'estudi, que realitza una comparativa de l'estat de la costa sud de la ciutat entre novembre de 2015 i octubre de 2020, conclou que "l'impacte erosiu dels temporals dels últims cinc anys, especialment de la tempestat Gloria, és molt marcat, quantificant-se unes prdues d'arena de més de 300.000 metres cúbics respecte a la situació en la tardor de 2015".
En aquest treball es pregunten "on ha anat a parar tota l'arena que va ser arrossegada durant aquests temporals" i apunta que "si bé no hi ha una resposta definitiva", s'ha de suposar "que ha anat a depositar-se en profunditats en qu no arriba a ser removilizada i, per tant, no es facilita la recuperació del perfil de platja anterior", segons ha assenyalat l'Ajuntament.
L'estudi assegura que "els processos de regeneració natural solament aconsegueixen recuperar de forma molt parcial la morfologia prvia", motiu pel qual "el volum d'arena disponible ha patit una disminució i tot el sistema ha fet un pas més cap a una major fragilitat".
En concret, afirma que "el volum retornat al sistema platja-duna no aconsegueix el 23% del material perdut en la fase erosiva" i apunta que "així, en la platja s'ha recuperat un 27,8% del volum d'arena perduda entre octubre de 2015 i mar de 2020 i en el front dunar s'ha retornat solament el 16% entre octubre de 2015 i mar de 2020".
"Resulta evident que aquesta seqüncia de grans temporals, i molt especialment el de gener de 2020, marquen una fita en un procés de disminució progressiva de l'arena disponible en les platges del terme municipal", manifesta l'anlisi.
Conclou que totes les platges de la ciutat han patit en els últims cinc anys una prdua d'amplria, a excepció de Pinedo (en la zona entre espigons) i la Garrofera. La prdua és "especialment notable" en el Muntanyar de Pujol, que ha perdut 5,02 metres d'ample en cinc anys, la Gola del Perellonet (-7'21m.) i la platja de la Punta (-7'11 m.)
"FRAGILITAT MOLT IMPORTANT"
L'estudi afig que "a evidencia una situació de fragilitat molt important que hem de prendre en consideració" i assevera que "les platges del terme municipal presenten globalment una situació deficitria respecte a la situació de partida de 2015".
Sergi Campillo ha indicat que aquest treball "demostra que ja tenim el mapa definitiu del que s'ha perdut d'arena a causa dels últims temporals i l'efecte barrera del port, que afecta a la no estabilitat de les platges i del parc natural de l'Albufera".
"Hem volgut mostrar a la directora general la gravetat de la situació perqu realment estem en una situació al límit i és hora que el Govern central es done compte que podem tindre una afecció definitiva de salinitat en la Devesa, en les nostres masses d'aigua, en els cultius de primera línia i en la prdua completa del cordó dunar, on hem invertit desenes i desenes de milions d'euros i que són un model de recuperació natural de dunes a Europa", ha declarat.
El vicealcalde ha ressaltat la necessitat "d'accelerar al mxim el projecte de regeneració de les platges del sud, pressupostat en 28 milions", alhora que ha subratllat que aquest "formen part del parc natural de l'Albufera".
RENATURALITZACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM
D'altra banda, Ribó i els dos edils han informat a la directora general del projecte de renaturalització del passeig marítim de les platges del Cabanyal i la Malva-rosa. Campillo ha precisat que pretén la transformació "d'un passeig marítim d'aparena molt dura i un model desfasat per una platja més natural, per la recuperació d'un cordó dunar que permeta veure el mar des del passeig, amb plantes adaptades i zona arbria".
"El passeig marítim de les platges urbanes del nord de la ciutat est sense ombra i, a l'estiu, tenim molta insolació i molta calor", ha agregat, a més de considerar "necessari que Costas conega aquest projecte perqu és una zona de domini marítim-terrestre" sobre la qual "el ministeri ha de donar el vistiplau". L'edil ha matisat que aquest procés de renaturalización s'emmarca en el de tota la ciutat.
