Lloveras es desvincula de l'organització del referndum i diu que l'AMI només va fer una "manifestació política" de suport
MADRID, 24 Abr. (EUROPA PRESS) -
L'exdirector dels Mossos d'Esquadra que va dimitir el juliol del 2017, Albert Batlle, ha reconegut aquest dimecres en el judici pel procés independentista al Tribunal Suprem que un dels motius pels quals va decidir deixar el crrec va ser que se sentia "incmode" per com podien evolucionar les coses cap a la celebració del referndum de l'1 d'octubre. Ha dit que aquest sentiment fins i tot el va compartir amb l'exconseller d'Interior Jordi Jané, que va ser cessat aquest estiu per l'expresident Carles Puigdemont.
Batlle ha declarat com a testimoni en la vista oral, a petició de l'acusació popular exercida per Vox, i ha explicat que uns dies després que Joaquim Forn ocupara el crrec en substitució de Jané, va presentar una carta de dimissió en la qual agraa la "confiana" dipositada en ell i recalcava que la policia autonmica "continuaria complint amb la legalitat vigent i amb el respecte a les disposicions que emanaren de la judicatura i la Fiscalia".
Ha continuat dient que en aquell moment hi havia un "cúmul de factors" polítics, personals, professionals i familiars que el van portar a dimitir, tot aix unit al fet que entenia que el nou conseller tenia "la llibertat absoluta" de nomenar el seu "propi equip". Després d'aquesta explicació, l'advocat de Vox Juan Cremades li ha preguntat directament si se sentia "incmode" amb el desafiament independentista, i el testimoni ha contestat que "cmode no em sentia".
DISCREPNCIES AMB LA CUP
"Estava incmode per com podien evolucionar les coses. No només pel nomenament de Joaquim Forn, amb qui havia tingut una relació molt estreta a l'Ajuntament de Barcelona. Jo notava certa incomoditat d'un sector de partits de suport parlamentari al Govern de la Generalitat cap a la meua persona", ha concretat, fent referncia a la CUP, que va demanar diverses vegades la seua dimissió per les seues discrepncies sobre l'actuació dels Mossos.
La fiscal Consuelo Madrigal ha volgut posar l'accent en aquest punt i li ha preguntat si aquesta "incomoditat" va ser anteriorment traslladada a Jordi Jané. "No només la vaig comunicar, sinó que moltes vegades la vaig compartir", ha afirmat Batlle, que ha fet una lleugera allusió al fet que l'exconseller ja va explicar davant el tribunal aquest dimarts per qu també va dimitir.
En la seua declaració, Jané va evitar vincular la seua eixida del Govern amb la celebració de l'1-O, per sí que va reconixer que una de les circumstncies va ser la possibilitat que "en el futur poguera no haver-hi un consens d'acord" en referncia al referndum. Va afegir que davant de la renúncia del conseller Jordi Baiget es "va obrir una possibilitat de canvi al Govern" i va considerar l'oportunitat de no continuar formant-ne part.
DEFENSA A TRAPERO
D'altra banda, el testimoni ha afirmat que va ser ell mateix qui va proposar el nomenament de Josep Lluís Trapero --que prompte ser jutjat a l'Audincia Nacional per rebellió i organització criminal pels fets del 20 de setembre davant de la Conselleria d'Economia a Barcelona i l'1-O-- com a major dels Mossos d'Esquadra. Ha afirmat que aquesta designació va tenir lloc perqu considerava "necessria" la recuperació d'aquesta "figura" superior en el cos policial.
Així, a preguntes de Javier Melero, que defensa Forn, ha destacat que entre la direcció política del cos i la prefectura hi havia una "perfecta connexió i sintonia" i que no es consultava a la cúpula del departament d'Interior cap operatiu excepte en alguns "episodis" concrets que podien tenir "conseqüncies polítiques". Amb tot aix, ha destacat que Trapero era "molt gelós" quan actuava com a policia judicial i per tant "no hagués acceptat cap intromissió política".
"RES A VEURE" AMB L'1-O
Abans de Batlle ha declarat l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independncia (AMI), Neus Lloveras, que va ser investigada en aquest mateix procediment, per finalment el jutge instructor Pablo Llarena va acordar arxivar la causa contra ella i no la va asseure al banc dels acusats. Aquesta decisió va ser confirmada per la Sala, que va rebutjar processar-la, tal com va sollicitar Vox, que ara ha sollicitat la seua compareixena.
Lloveras ha assegurat que "no va tenir res a veure" amb l'organització i convocatria del referndum i durant tota la seua declaració ha insistit que l'única cosa que va fer l'AMI --que la formen "quasi 800 municipis", ha recalcat-- va ser una "manifestació pública, política, sense efecte jurídic" el 6 de setembre del 2017 de "suport" a la consulta independentista, coincidint amb l'aprovació al Parlament de la llei del referndum.
Així mateix, ha apuntat que l'AMI en cap moment va demanar als consistoris catalans que cedissin locals públics per a la celebració de l'1-O, sinó que va ser la Generalitat qui va manar un comunicat per saber si disposaven d'aquests espais per al referndum. Sobre aquest punt, ha dit que desconeix si finalment algun ajuntament va facilitar aquests centres.
L'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú també ha sigut preguntada sobre si va estar present el 20 de setembre a la concentració a les portes de la Conselleria d'Economia i ha indicat que es va passar per la zona perqu aquell dia havia anat a Barcelona a declarar a la Fiscalia per la declaració "d'intenció política" sobre la votació independentista.
AMBIENT "TRANQUIL" EL 20S
"L'ambient era tranquil", ha destacat, alhora que ha assenyalat que hi havia "un passadís per on es podia arribar perfectament a la porta", i també "periodistes, fotgrafs i cmeres" damunt d'alguna cosa que pensava que era un "escenari". Després es va assabentar que estaven pujats sobre uns cotxes.
El president del tribunal, Manuel Marchena, no ha perms a l'acusació popular que continuara preguntant pel 20 de setembre, perqu en la "declaració de pertinncia" per la qual es va sollicitar el seu testifical no s'incloen aquests fets. "Estem parlant sobre uns fets pels quals han sigut interrogats moltíssims testimonis i pot ser suprflua", ha emfatitzat el magistrat.
El mateix ha passat amb el fiscal Javier Zaragoza quan ha intentat preguntar-li sobre la jornada del referndum, moment en el qual Marchena li ha recordat que l'interrogatori es limita al que han exposat els sollicitants. "No pregunte res de l'1 d'octubre? Doncs no hi ha més preguntes", ha concls el representant del Ministeri Públic davant l'advertiment del tribunal.
