L'últim canó de la Generalitat Valenciana, una "joia única", centrarà la nova sala del XVI i XVII del Museu Militar

Publicado 28/6/2019 15:19:41CET
MUSEO MILITAR DE VALÈNCIA

VALÈNCIA, 28 Jun. (EUROPA PRESS) -

El Museu Militar de València ha presentat l'última adquisició per a la seua col·lecció permanent, un canó 'pedrer' datat en 1679, una "joia" de la història militar que es va realitzar "a menys de 300 metres" d'on ara es troba el centre expositiu. L'arma, "l'últim canó de la saga de la Generalitat", protagonitzarà la nova sala dedicada als exèrcits dels segles XVI i XVII, que el centre espera obrir "prompte".

La peça ha sigut presentada aquest divendres pel director del Museu Militar, el coronel Fernando Herrero, en la renovada sala, que ha sigut decorada pel pintor valencià Francisco Santana. El canó va ser "l'últim de la saga de la Generalitat", de la Casa d'Armes, fos quan aquest territori encara conservava els seus Furs --abolits en 1707, mitjançant el Decret de Nova Planta-- i símbol de les institucions pròpies valencianes.

El coronel ha detallat la història de la peça, que van intentar aconseguir després de descobrir que es tractava d'un canó pedrer del segle XVII fabricat a València, ja que el museu estava completant una sala dels segles XVI i XVII i buscaven elements que els lligaren al territori valencià.

L'arma, de 400 quilos de bronze, té en la part posterior el cap d'un mastí, que és "absolutament única i de gran qualitat", i dos anses que simbolitzen dos gossos, encara que falten els caps. A més, té gravats els escuts dels diferents estaments de la Generalitat: Civil --l'àngel custodi--, Eclesiàstic --la verge i el xiquet-- i Militar --l'escut de Sant Jordi--.

Així mateix, la "gran sorpresa" per als responsables del museu va ser trobar gravats els noms dels diputats que ho van pagar, del seu fonedor, el campaner major de València Francesc Cases i del seu dissenyador, artiller de la Casa d'Armes de la Generalitat Valenciana, Vicent Bru.

En aquest context, Herrero ha destacat que l'estructura del canó porta "un DNI permanent", doncs les inscripcions permeten descriure-ho "sense cap gènere de dubte". "Per a un historiador és molt fàcil, t'ho va dient ella", ha subratllat.

Respecte a la història del canó, el coronel ha detallat que, després de les investigacions, han determinat que en 1679 es va donar ordre a Cases de fondre un canó de bronze de l'Orde de Montesa per a crear dos peces planters, de les quals solament ha arribat una a l'actualitat.

Igualment, en un altre document de la Casa d'Armes apareix l'encàrrec al campaner per a la contractació de dos armones i carros de transport, ja que es tracta de peces de campanya i de lloc, no de defensa de la ciutat; mentre que la figura de Vicent Bru apareix el documents posteriors.

El director del museu ha puntualitzat que ara han d'investigar com ha arribat el canó als nostres dies, doncs saben que va romandre al llarg de segles a Catalunya i va estar exposat durant anys en el Museu Militar de Montjuïc para, posteriorment, a ser depositat en el Castell de Sant Felipe de Figueres (Girona).

En aquest sentit, ha explicat que la hipòtesi "més lògica" és que, com el canó era "perfectament vàlid" a principis del segle XVIII, podria haver sigut reclutat amb les columnes de l'Exèrcit Borbònic que van partir de València a la presa de Barcelona.

A MONTJUÏC PEL SEU "VALOR ARTÍSTIC"

D'aquesta manera, creuen que l'arma va haver de quedar en la reconstruïda ciutadella de Barcelona com a defensa de la plaça i, amb la reurbanització d'aquesta zona i quan ja va perdre el seu valor militar --entre finals del segle XVIII i principis del XIX--, es va moure a Montjuïc pel seu "valor artístic".

"Es tracta d'una obra única, que ha arribat als nostres dies, sens dubte, a causa de la seua sorprenent qualitat artística, ja que aquest tipus de peces es refonien reiteradament durant segles per a crear noves armes, la qual cosa sens dubte va ocórrer amb els seus germans", han destacat des del museu.

El coronel també ha sostingut que el canó es va detonar "sense cap gènere de dubte", encara que ha puntualitzat que creu que no va entrar en combat a València, doncs els principals combats van ser a Almansa i Xàtiva i "si haguera combatut, els defensors haurien tractat d'inutilitzar-ho abans de la rendició".

colaboracio