L'últim canó de la Generalitat Valenciana, una "joia única", centrarà la nova sala del XVI i XVII del Museu Militar

Canó pedrer de 1679.
MUSEO MILITAR DE VALNCIA
Publicado: viernes, 28 junio 2019 15:19

VALNCIA, 28 Jun. (EUROPA PRESS) -

El Museu Militar de Valncia ha presentat l'última adquisició per a la seua collecció permanent, un canó 'pedrer' datat en 1679, una "joia" de la histria militar que es va realitzar "a menys de 300 metres" d'on ara es troba el centre expositiu. L'arma, "l'últim canó de la saga de la Generalitat", protagonitzar la nova sala dedicada als exrcits dels segles XVI i XVII, que el centre espera obrir "prompte".

La pea ha sigut presentada aquest divendres pel director del Museu Militar, el coronel Fernando Herrero, en la renovada sala, que ha sigut decorada pel pintor valenci Francisco Santana. El canó va ser "l'últim de la saga de la Generalitat", de la Casa d'Armes, fos quan aquest territori encara conservava els seus Furs --abolits en 1707, mitjanant el Decret de Nova Planta-- i símbol de les institucions prpies valencianes.

El coronel ha detallat la histria de la pea, que van intentar aconseguir després de descobrir que es tractava d'un canó pedrer del segle XVII fabricat a Valncia, ja que el museu estava completant una sala dels segles XVI i XVII i buscaven elements que els lligaren al territori valenci.

L'arma, de 400 quilos de bronze, té en la part posterior el cap d'un mastí, que és "absolutament única i de gran qualitat", i dos anses que simbolitzen dos gossos, encara que falten els caps. A més, té gravats els escuts dels diferents estaments de la Generalitat: Civil --l'ngel custodi--, Eclesistic --la verge i el xiquet-- i Militar --l'escut de Sant Jordi--.

Així mateix, la "gran sorpresa" per als responsables del museu va ser trobar gravats els noms dels diputats que ho van pagar, del seu fonedor, el campaner major de Valncia Francesc Cases i del seu dissenyador, artiller de la Casa d'Armes de la Generalitat Valenciana, Vicent Bru.

En aquest context, Herrero ha destacat que l'estructura del canó porta "un DNI permanent", doncs les inscripcions permeten descriure-ho "sense cap gnere de dubte". "Per a un historiador és molt fcil, t'ho va dient ella", ha subratllat.

Respecte a la histria del canó, el coronel ha detallat que, després de les investigacions, han determinat que en 1679 es va donar ordre a Cases de fondre un canó de bronze de l'Orde de Montesa per a crear dos peces planters, de les quals solament ha arribat una a l'actualitat.

Igualment, en un altre document de la Casa d'Armes apareix l'encrrec al campaner per a la contractació de dos armones i carros de transport, ja que es tracta de peces de campanya i de lloc, no de defensa de la ciutat; mentre que la figura de Vicent Bru apareix el documents posteriors.

El director del museu ha puntualitzat que ara han d'investigar com ha arribat el canó als nostres dies, doncs saben que va romandre al llarg de segles a Catalunya i va estar exposat durant anys en el Museu Militar de Montjuc para, posteriorment, a ser depositat en el Castell de Sant Felipe de Figueres (Girona).

En aquest sentit, ha explicat que la hiptesi "més lgica" és que, com el canó era "perfectament vlid" a principis del segle XVIII, podria haver sigut reclutat amb les columnes de l'Exrcit Borbnic que van partir de Valncia a la presa de Barcelona.

A MONTJUC PEL SEU "VALOR ARTÍSTIC"

D'aquesta manera, creuen que l'arma va haver de quedar en la reconstruda ciutadella de Barcelona com a defensa de la plaa i, amb la reurbanització d'aquesta zona i quan ja va perdre el seu valor militar --entre finals del segle XVIII i principis del XIX--, es va moure a Montjuc pel seu "valor artístic".

"Es tracta d'una obra única, que ha arribat als nostres dies, sens dubte, a causa de la seua sorprenent qualitat artística, ja que aquest tipus de peces es refonien reiteradament durant segles per a crear noves armes, la qual cosa sens dubte va ocórrer amb els seus germans", han destacat des del museu.

El coronel també ha sostingut que el canó es va detonar "sense cap gnere de dubte", encara que ha puntualitzat que creu que no va entrar en combat a Valncia, doncs els principals combats van ser a Almansa i Xtiva i "si haguera combatut, els defensors haurien tractat d'inutilitzar-ho abans de la rendició".

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià