Proposa als pasos de la regió que mantenen l'"equilibri polític" que intervinguen entre Veneuela i els seus detractors
MADRID, 11 Ene. (EUROPA PRESS) -
El president de Veneuela, Nicolás Maduro, ha pres possessió per a un segon mandat, en una cerimnia celebrada aquest dijous al Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) sense a penes presncia de mandataris estrangers, la qual cosa evidencia l'escs suport que tindr de la comunitat internacional en aquest nou període.
"Jure, en nom del poble de Veneuela, pel llegat dels nostres avantpassats (...), del nostre estimat comandant Hugo Chávez (...), que no donaré descans al meu bra ni reps a la meua nima i que compliré i faré complir tots els postulats de la Constitució de la República Bolivariana de Veneuela", ha dit davant el cap del TSJ, Maikel Moreno.
Maduro ha completat el jurament davant l'alt tribunal prometent "defensar la independncia i integritat absoluta de la ptria", "procurar portar a la prosperitat social i econmica el nostre poble" i "construir el socialisme del segle XXI".
A continuació, Moreno l'ha proclamat president per al període 2019-2025 i li ha imposat els atributs presidencials de Veneuela, el collaret i la banda, enmig dels crits de "victria" del públic, que ha esclatat en aplaudiments amb les referncies a Chávez.
"JO SOC UN PRESIDENT DEMCRATA"
Maduro ha destinat les primeres paraules a reivindicar la seua legitimitat en el crrec. Així, ha defensat que les eleccions presidencials del passat 20 de maig van ser democrtiques, que el Tribunal Suprem de Justícia és un escenari per prendre possessió i que compta amb el suport de la comunitat internacional.
"Veneuela és una democrcia", ha declarat, i ha explicat que es tracta d'una democrcia de nou tipus, participativa, perqu es basa en el "poble" i no en les "elits". "I jo soc un president demcrata de deb", ha indicat.
Maduro ha reconegut que Veneuela travessa un moment difícil --"que ala la m el país que no té problemes"-- per els ha atribut una vegada més al fet que la nació del Carib és "la principal víctima" de la "guerra" econmica i meditica que els Estats Units i els seus "estats satllits" han comenat contra els "governs progressistes".
Segons ell, Veneuela, com a punta de llana d'aquests "governs progressistes" a la regió, "est al centre d'una guerra mundial contra l'imperialisme", per la qual cosa ha apellat als seus aliats al món i a la "unió cívic-militar" dels veneolans per "donar la batalla".
Ha lamentat especialment "la visió d'intolerncia ideolgica extremista" que s'ha imposat "en un conjunt de governs satllits dels dictats de Washington" perqu, en la seua opinió, ha dividit la regió. "Les dretes es volen imposar", ha alertat.
Referent a aix, ha assegurat que est disposat a reunir-se amb qualsevol d'aquests governs i fins i tot a acollir a Veneuela una cimera regional per discutir "cara a cara" les seues diferncies, i esgrimir que si no ha tingut lloc és perqu li "tenen por" al moviment bolivari.
Maduro fins i tot ha fet la proposta que "un grup de pasos llatinoamericans que manté l'equilibri polític prenga la iniciativa de formar un grup per a la reunificació, el dileg i la superació de les diferncies" a l'hemisferi sud del continent americ.
UNA INVESTIDURA ATÍPICA
La cerimnia ha tingut lloc a la seu del TSJ a Caracas perqu l'Assemblea Nacional, de majoria opositora i que, segons la Constitució veneolana, ha d'acollir les preses de possessió, s'ha negat a servir d'escenari per considerar que Maduro és un "usurpador" del crrec.
També és habitual que a les investidures acudisquen emissaris estrangers, per aquesta vegada Maduro només ha comptat amb el suport regional de quatre presidents: el cub Miguel Díaz-Canel, el nicaragüenc Daniel Ortega, el bolivi Evo Morales i el salvadorenc Salvador Sánchez Cerén, tots ells integrants de l'anomenat eix bolivari.
Tretze pasos del Grup de Lima --Argentina, el Brasil, el Canad, Xile, Colmbia, Costa Rica, Guatemala, Guyana, Hondures, Panam, el Paraguai, el Perú i Santa Lucía--, els Estats Units i el Canad, així com la UE i els seus estats membre, incls Espanya, han decidit no acudir.
Mxic, l'altre integrant del Grup de Lima, ha optat per enviar l'encarregat de negocis de la seua ambaixada a Caracas, i rebaixar amb aix el nivell de representació que correspondria per reciprocitat, ats que Maduro sí que va acudir a la presa de possessió d'Andrés Manuel López Obrador, celebrada l'1 de desembre a Ciutat de Mxic.
Maduro ha destacat, no obstant aix, que han acudit "representants de més de 99 pasos i organismes internacionals". "Els agram la seua presncia valenta, que ratifica que un altre món és possible", ha dit, i ha emfatitzat que "el món és més gran que l'imperi nord-americ i els seus governs satllits".
El president veneol ha tingut un esment especial per a la UE. "Jo li ratifique a Europa tota la voluntat de la revolució bolivariana per caminar junts", malgrat "la intolerncia d'alguns funcionaris europeus", ha indicat sense dir noms.
No obstant aix, al mateix temps ha advertit Brusselles que, si rebutja aquesta m estesa, "la histria es cobrar aquest deute més prompte que tard". "Quieta Europa, no vingues una altra vegada amb el vell colonialisme, amb les velles agressions, amb el vell racisme. Ja va ser bastant el que ens van fer, el saqueig i l'esclavisme", ha etzibat.
REBUIG INTERNACIONAL
Tot aix fa patent la negativa de l'oposició veneolana i de bona part de la comunitat internacional a reconixer el mandat de Maduro, en conseqüncia amb la seua decisió de no reconixer tampoc els resultats de les eleccions presidencials del passat 20 de maig per considerar que van ser fruit d'un procés fraudulent.
El Grup de Lima ha anunciat que, a partir del 10 de gener, iniciar una ofensiva diplomtica contra Maduro i el seu Govern per forar-lo a celebrar unes eleccions "crebles". Els Estats Units ja han ampliat la llista de sancions contra la cúpula veneolana i la UE es manté a l'expectativa.
Maduro ha respost i ha donat un ultimtum de 48 hores al Grup de Lima --al que considera un titella dels Estats Units-- perqu corregisca l'actitud d'"ingerncia", sota l'amenaa d'adoptar "les mesures més crues i enrgiques en diplomcia i en defensa d'un Govern".
